índex | índice | navegació                                                 barcelona review #12  

.

Josep Pedrals

Amb només vint anys, Josep Pedrals ja s'ha establert com un dels poetes més
brillants de la seva generació i és, a més, un recitador de versos carismàtic i divertit.

 
DISBAUXAgrrr Rebecka Helweg


Cargolo displicent el mal divorci
en l'aire assaborit de peus a mans
si estripo el matalàs faig el poeta
i em vinclo poc a poc d'estranys afers
que al cel s'emporten vísceres de monja
com carros, verge santa: carreters!
Com més salvatge endins no m'esmicolo
si embruixo amb basques, llagoter i mordaç,
qui esberli el tanc i regui en terres altes
qui apunti amb cent pistoles cap al banc
Resulta que morint el cor s'afluixa
i els altres, megalòmans, histrions,
maldiuen si la pepa carda cuixa
que la sucada amb ella és cosa bona i ells són bons
L'indici del rebec és dur i enterc
i el gran valor del rònec n'és l'edat
si us plau el grat de força em deixa llec
del camp quan emigrarem a ciutat
com esplèndides metes de paper
guixades sobre full quadriculat
el frec no es fa solemne i en virtut
de tal i tal i tal i codonyat
m'esbronca el partidari del perdut
i em felicita el reu del qui ha guanyat.
Suposo que calúmnia i pa amb tomàquet
s'integren poc endins del dia a dia
i el nuvi repta el fang en galeries
com cintes de casset atropellades.
Diu que han trucat, s'excusa la veïna,
llegeixen el carrer dels barrufets
cap hora sense pa ni vent d'esquena
que ens signarà butlletes l'espinguet
quan, dret al mig del centre amb la bragueta
per entre els engonals dirà fluixet
el cant del quint i el cony del seny i un pet
desxifrant vagament els tords dels mestres,
i en farà pilonets, el bordegàs,
seriós, remunerat per sota l'ala,
que el rònec s'ha escapat i amb deu bidons
en cap directe i ràpid i d'estranquis.
Li fan perdre els papers i es queda en neutre
buscant galons amb tacte hipocondríac
descalç al rentamans i groc i rosa
tentinejant un sastre per l'armari
jutge d'un fart de misses, Sant Hilari
(cadència mermelada en déu menor
bo i regalant confins suara en vaga).
D'estopa en sec, xarop mental feixuc
ja es frena el vers; cervell marxant de droga
en droga i a goril.les espremuts.
I A LA GÀBIA

© 1999 Josep Pedrals

Aquesta poema  no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
navegació:                                             barcelona review #12   abril -  juny 1999  
-Narrativa Pròleg per Felipe Alfau
Identitat per Felipe Alfau
-Text breu Lo per Carles Hac Mor
-Poemes A crits per Enric Casassas
L'instant en punt
per Ester Xargay
Disbauxa
per Josep Pedrals
- crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
números anteriors
enllaços (Links)

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | pàgina de l'editor | e-m@il