 POESIA "DIALECTAL" ITALIANA.
SEGONA ENTREGA
Jordi Domènech
La confusió a
Itàlia sobre què vol dir dialectal és tan gran que els dos autors d’avui, que
escriuen en dos sistemes que cap lingüista decent dubtaria a qualificar de llengües de
ple dret, el friülès (Zannier) i el sard (De Logu), apareixen sempre amb la
qualificació de "dialectals". Cal no ser innocents i témer que es tracta
d’una confusió perfectament calculada pel sistema predominant, cultural i/o
polític, per intentar ficar-ho tot en un mateix sac, rebaixant-ho a una cultura de
segona. Potser un dia s’adonaran (els de la "lingua") que aquesta pressió
se’ls ha girat en contra i ha ajudat a crear la brillant expansió actual de la
poesia perifèrica a Itàlia, sorgida, entre altres raons, possiblement per sortir
d’un cert academicisme (encara que vestit, sovint, de novetat).
_____________
_____________
 Luciano
Zannier
VEIG fonts esbarzers
horts closes pujades
artigues graves canals feixes
cellers
veig castlans podadors garbelladors
trepitjadors fusters capatassos
pastors
gaiters capellans cambrers
veig corbs degans desnerits
petits pagans
esquirols guenyos alemanys esquilats
i guerrers
mal llamp em mati només veig un belluguet
només veig
treballs sovint la mort
‘O VIÓT agarìnes
baràz centes
clèves
fràtes gléries
ròes ròncs
zelârs
‘o viót ciastelàns
cimadôrs crivelârs
foladùars maramgóns
mìstris pastôrs
pividôrs prédis
scalcs
‘o viót crovàz
deàns mìcui
pitìns
pagàns
schiràz sguerzis
todèscs tosâz
e uères
fòlc mi trai no viót che
un cacìt ‘o viót sùal
fadiis dispès
‘e muàrt
fàbrica de mort el teu inici
de segle per això
tu ets amb mi
generosa de cor no vols canalla a les
processons només
dones d’homes esvanits t’esmento
un petit cosac uns
silencis que parlen al meu cor arronses
les espatlles no
es tracta pas d’això
fràbiche de muàrt’n tiò inizi sècul par chèst cun me tu sês
largie di cûr no tu vuelis
canae’ntés prucisions sùal
femines d’uming smamîz ‘e
ti dis d’un cosac pitinìn di
cidinaminz ca favelin al gnò cûr tu
strenzis les espales ‘e no
son pròpit câs
Luciano Zannier viu
a Spilimbèrc. És un dels principals teòrics sobre poesia "dialectal"
italiana: en són exemples els lúcids estudis "Il rosa del tramonto" i
"Poetiche dialettali". Obra en friülès: "Pale Maûer", "Pale da
la Gialìne" i "Pale dal Noglâr". En català hi ha una plaquette
"Conversa al Caffè Pedrocchi", compartida amb el poeta vènet Cesare Ruffato.
_____________
_____________
Innassiu de
Logu
USINI SANT USINI BORRATXO
Usini sant Usini borratxo
els carrers són de fang
amb pedres de suor.
Billia s’està al llindar
amb un falçó a la mà.
Aquest vespre torna Totoi
el miner de Canaglia.
Una cornada ha mort
el fill del ferrer.
Dels ganxos de l’escorxador
fa tres dies que en penja
el bou Carabella.
Plora Maria Marchesi
que ha fugit del bordell.
Usini santu Usini imbreagone / sas carreras son de ludu / cun pedras de suore. /
Billia es frimmu in su giannile / cun d’una istrale in manu. / Istasero torna Totoi /
su minadore dae Canaglia. / Un’incorrada ha mosthu / su fizzu ‘e su frailarzu. /
A soa ganzos de masellu / tres dies est’appiccaddu / su ‘oe Carabella. /
Pianghet Maria Marchesi / fuida dae su burdellu.
TERRA MEVA
Amb l’ull de l’ovella
et miro amb l’ull
blanc i viola de l’ovella
amb l’ull blanc i cec
de l’ovella a l’ull
cec de l’ovella hi
planto una alzina un
coscoll i una morera
en aquell ull hi planto
una flor de lliri groc
com la llimona verda com
l’herba que creix a la primavera.
Amb l’ull de l’ovella et
miro i amb l’ull de l’astor
de la guineu i del senglar
i de la mostela
amb l’ull de la font
obert dia i nit amb l’ull
de la rosada que es tanca
quan ve el matí
i l’herba neix muda
amb la boca tancada d’aquelles
pedres serrades com dents
cobertes de pols i de calç.
Amb l’ull de cada pedra
de cada flor i de cada animal
i de totes les coses que hi ha
dins l’ull de l’ovella
et miro terra meva
per estimar-te i cantar
una cançó de bressol.
Cun s’oju de s’arveghe / t’abbaido cun s’oju / biancu e biaittu
de s’arveghe / cun s’oju biancu e zegu / de s’arveghe in s’oju / zegu
de s’arveghe bi / pianto un chercu unu / elighe e una morighessa / bi pianto in
cudd’oju / unu fiore ‘e lizzu grogu / che limone bisde comente / s’erva chi
creschede in beranu. / Cun s’oju de s’arveghe ti / miro e cun s’oju ‘e
s’astore / de su grodde e de sirvone / e de sa tana ‘e muru / cun s’oju de
sa fontana / abesthu die e notte cun s’oju / ‘e su lentore chi serrada / a parte
‘e manzanu / ei s’erva naschende muda / a buca serrada dae cuddas / pedras
istrintas che dentes / covacadas de piubare e calchina. / Cun s’oju de ogni pedra /
de ogni fiore e de ogni animale / e de ogni atera cosa ch’istada / in s’oju
‘e s’arveghe / t’abbaido terra meva / pro t’istimare e cantare / unu
cantu ‘e anninnia.
Innassiu de Logu o
Ignazio Delogu va néixer a l’Alguer l’any 1928. Viu a Sàsser. Catedràtic
de llengua catalana i espanyola. Va lluitar per la caiguda del franquisme. De la seva
producció italiana hi ha traduït el llibre "Improbabile viola" i al plaquette
"Elegia corporale".
|
