CONTEMPLACIÓ O EL PAISATGE A LA PALETA Ester Xargay

CONTEMPLACIÓ O EL PAISATGE A LA PALETA
Ester Xargay

Tot d’una les dunes es van anar deixondint cap a les crestes abrandades de l’oceà que la vall abraça en arribar al mar de fulles del manual d’estrats terrosos que tracta geològicament els cristalls dels polsims de la sorra.

Eixos del discurs que s’erosiona amb les formes desèrtiques del "tot s’hi val, que fa baixada!"

Segments on les lleis de simetria es desfermen de l’ordre sotmès per ser l’u asimètric.

El sol passa; moviment que determina el temps, o solstici en temporades que manen sobre els cossos que es desenvolupen; desimboltura de la llum que apaga la nit quan es fa de dia; dia que culmina la percepció de tots els qui no són percebuts, ja que són a la nit de l’existència.

I si existir és el dia, quan desperta l’existència?

Quina de les dues fa sort o són les dues cares del món en el girar d’una moneda que fa brega amb un bon so que no fila prim a l’hora d’enxampar del més gras al més prim.

L’hora ens torna al temps i retorna l’espai i el moviment que s’hi desenvolupa.

"Les línies paral·leles a l’horitzó formen una extensió, i les línies perpendiculars a aquest horitzó construeixen la profunditat", comentava cézanne a un amic tot observant la natura, i argüia que aquesta, per a l’home, rau més en la profunditat que no pas en la superfície. Per això, deia, "a les nostres vibracions de llum, representades pels vermells i els grocs, hi cal afegir una suma suficient de blaus per fer sentir l’aire"

Corot insistia en la importància i el valor de la mirada tècnica. Aquest mestre del paisatge va tractar, insaciablement, la plasmació pictòrica de la llum sobre les coses, una inquietud que el va dur a experimentar amb les tonalitats i llurs gradacions i matisos. Ell defensava una concepció de la pintura com a estructura de formes i colors, al marge del seu contingut icònic.

Fins aquí hem esbossat una mosca de l’aventura pictòrica que situa el pintor a mercè de vents que el converteixen en un conqueridor d'horitzons inexplorats. La reflexió, la filosofia, la llibertat en l’art de representar s’aliaran amb la tècnica per acostar l’observador a paisatges insondables, és a dir, a uns paisatges pintats per ser mirats amb afany i desig de conèixer, més que no pas pintats per complaure el gust de voler reconèixer.

© Ester Xargay 2004

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització