Alberto Manguel: Diario de lecturas.
Alianza Editorial. Madrid: 2004.
Trad. de José Luís López Muñoz.
Manguel és un nom fix en aquesta "Rebosteria": cada llibre seu és
devorat amb avidesa, i mai no decep; més aviat al contrari: els seus llibres són
veritable "pa de gana".
En aquesta ocasió, el llibre s’articula com un dietari d’un any (de juny de
2002 a maig de 2003), en el qual l’autor revisita/rellegeix una dotzena de títols
que li han estat cabdals en la seva formació literària.
De Bioy Casares a Buzzati, de Cervantes a Goethe, de Chateaubriand a Machado de Assis,
Manguel desgrana complicitats i estimulants reflexions, alhora que inclou notes de viatge,
impressions íntimes, retrobaments de persones o observacions sobre el pas del temps.
Imprescindible.
___________________________________________
Hermann Kurze: Thomas Mann. La vida como obra de arte. Una biografía.
Galaxia Gutenberg. Barcelona: 2003.
Trad. de Rosa Sala.
Monumental biografia d’un dels autors fonamentals de la història de la
literatura.
Si llegir Mann és un gaudi difícilment igualable i un acte intel·lectual imprescindible
per entendre el segle XX –i per entendre’ns a nosaltres mateixos, ara i
aquí–, llegir aquest retrat biogràfic és, també, un plaer que alliçona sobre
l’escriptor i el seu temps, i que s’allarga amb totes les figures que giren
entorn seu, com no podia ser altrament.
Per dir-ho amb una sola frase: si Els Buddenbrook és la més preci(o)sa història
sobre el pas del temps, aquesta biografia és la història de la història.
___________________________________________
Joan Josep Camacho: Antic silenci.
Edicions 62. Barcelona: 2004.
Camacho, sense fer massa fressa, va construint una obra poètica de gran solidesa, i
aconsegueix amb aquest llibre aquella veu pròpia que l’ha de distingir de tanta
poesia barata que obté "per un baix preu / l’èxit barat". Agosarat en els
continguts, ric en el lèxic i variat i dinàmic en les formes, "Antic silenci"
és un punt d’inflexió en l’obra de l’autor.
N’esperem "amb candeletes" el proper llibre.
___________________________________________
Barcelona: 60 poemes des de la ciutat.
A cura de Víctor Sunyol.
Eumo. Vic: 2004.
Concebuda com un passeig per la ciutat, aquesta intel·ligent i poc previsible
antologia feta pel poeta Víctor Sunyol ofereix tantes mirades i maneres d’entendre
Barcelona com el calidoscopi de noms i sensibilitats que hi són presents.
___________________________________________
Feliu Formosa: Darrere el vidre. (Poesia 1972-2002)
Edicions 62 – Empúries. Barcelona: 2004.
Finalment reunida –i revisada– tota la poesia escrita, fins ara, de Feliu
Formosa. No cal dir que aquesta possibilitat de lectura "completa" dóna
l’exacta mesura del valor d’un dels cinc o sis noms imprescindibles de la poesia
catalana del segle XX.
Poeta de les solituds i de les absències, del realisme contingut, de la constant lluita
contra el temps i l’oblit, de l’imprevist, llega als lectors aquest alt
testimoni poètic fet "rere el vidre" (el llenguatge?): "Del que he tatxat
queden aquests poemes".
___________________________________________
Carles Hac Mor: M’he menjat una cama.
Proa. Barcelona: 2004.
Que Hac Mor guanyi premis (en aquest cas, el "Cadaqués a Rosa Leveroni") i
que editi en la col·lecció més conservadora i irregular del país (l’"Óssa
Menor", convertida en un impresentable "tot a cent"), pot significar o bé
que hem enfollit o bé que som a la fi del fi. Ens inclinem per la segona hipòtesi
–que no exclou pas la primera, però.
Potser amb la citació de Dostojevskij que obre el llibre, Hac Mor ja envia un desavís
per certificar el punt i final a tot un cicle: forrellat etern al sepulcre calcigat de la
poesia experiencial –la de debò, que Ferrater va mestrejar de manera excepcional i
digne, no la dels succedanis descafeïnats–.
(Ja) "m’he menjat una cama", i ara, què?
___________________________________________
John Berger: El tamaño de una bolsa.
Taurus. Madrid: 2004.
Trad. de Pilar Vázquez.
Ubicat en aquell rasant de difícil classificació, entre l’assaig i la narració
(breu), Berger mostra un cop més el seu afinat esperit crític, la seva intel·ligència
gens pedant. En aquest aplec de textos, la reflexió sobre figures destacades de
l’art –ja sigui la pintura, el cinema o la literatura– li serveixen per
construir una metàfora del moment actual: la (petita) bossa de resistents, el (petit)
conjunt que es forma quan unes persones s’ajunten per resistir contra el nou ordre
mundial que se’ls vol imposar: una bossa, doncs, de contestació, de ments que
reflexionen per si mateixes. Políticament incorrectes.
___________________________________________
Jordi Ibáñez: Una vida al carrer.
Tusquets. Barcelona: 2004.
Un home baixa, una xafogosa tarda de setembre, per la Rambla de Catalunya de
Barcelona. En aquest periple, talment Ulisses, recorda i reflexiona –que per ventura,
en ell esdevenen la mateixa cosa.
Amb una escriptura àgil i precisa, Ibáñez trasllada el lector al món interior del
protagonista i el fa còmplice dels seus afanys; ben bé com havia fet en aquell gairebé
secret –i extraordinari– llibre de poemes "Nou homenatges i altres
problemes"
___________________________________________
Autodafe. Núms. 3 / 4.
Aubervilliers, França: 2003.
Revista de pensament, editada sota els auspicis del Parlament Europeu d’Escriptors,
el Ministeri de Cultura francès i set editorials europees (entre les quals, Anagrama).
En aquest número s’ofereix l’ampli dossier "Manuel de supervivència
intel·lectual" que s’aixopluga sota el paraigües d’aquests mots
d’Hannah Arendt: "El súbdit ideal del regne totalitari no és el nazi
convençut... sinó l’home per al qual la distinció entre fet i ficció (és a dir,
la realitat de l’experiència) i la distinció entre veritable i fals (és a dir, les
normes del pensament) no existeixen". Concebut com un homenatge al llibre de Víctor
Klemperer "El llenguatge del Tercer Reich" (que aquesta Rebosteria va
destacar, llavors de la seva edició a Minúscula), veritable clàssic de la reflexió
sobre el llenguatge totalitari i exemple de resistència intel·lectual, compta amb
col·laboracions de Nayib Mahfuz, Carlos Fuentes, Mahmud Darwish, Álvaro Mutis, etc.
Imprescindible la lectura del "Diari de l’any" (2002), de Svetlana
Alexiévitx.
|
Rebosteria selecta 
Narrativa