ÍndexNavegació

índice  no. 43: juliol -agost 2004

Rebosteria selecta Rebosteria selecta 43

Algunes lectures recents
a cura de J. B. i B.

___________________________________________

Giacomo Leopardi: Cants.
Edicions 62 - Empúries. Barcelona: 2004.
Trad. de Narcís Comadira.

Leopardi (Recanati, 1798 – 1837) és un dels grans –de debò grans– noms de la cultura europea. En la seva breu i turmentada existència va escriure els Zibaldone, monumental calaix de sastre de reflexions, i els Canti, aplec de quaranta-un poemes que resumeixen tota una vida. Si la poesia sempre és condensació, en Leopardi trobem la plena justificació del concepte "poesia pensant" a què, en ocasions, ens hem referit en aquesta mateixa secció. Poesia de l’amargor, de la lucidesa, del desesper confiat, del cor fendit pel desamor i la vitalitat intel·lectual, del desesper: "Posa per sempre. Assai / Palpitasti. Non val cosa nessuna / I moti tuoi, né di sospiri è degna / La terra. Amaro e noia / La vita , altro mai nulla; e fango è il mondo" (...) "E l’infinita vanità del tutto".
___________________________________________

José Corredor-Matheos: El don de la ignorancia.
Tusquets. Barcelona: 2004.

El darrer lliurament, per ara, d’un dels més destacats i independents poetes actuals. Corredor continua el seu particular interrogar (i interrogar-se) a través del koan, transformat-lo en una poesia que sembla anar abandonant corporeïtat a mesura que progressa la seva essencial cerca.
___________________________________________

Joan Vila Casas: Operació viaducte.
Nova Biblioteca Selecta. Barcelona: 2004.

Doblant la seva activitat artística (pintura i ceràmica) amb l’escriptura (novel·la, conte i teatre), Joan Vila Casas (Sabadell, 1920) ha bastit un notable discurs d’exploració del sentit mateix de l’art i dels diversos aspectes de la pintura del nostre temps. Saludem la feliç reedició d’una de les seves sis novel·les, que fins ara constituïa material introbable.

Si com a pintor ha excel·lit en una obra que va ser catalogada com a abstracte, concretada en les planimetries (que Bonet Castellana va incorporar en diversos edificis), com a escriptor ha emprat una prosa àgil, transparent i eficaç, que li faci volar, literalment, les inquietuds intel·lectuals; el ritme dels diàlegs incorporats en les novel·les fa que el lector no pugui abandonar-ne la lectura.

En aquesta ocasió, la persecució del "Viaducte" de Van Gogh li serveix de pretext per endinsar-se en la reflexió sobre l’originalitat, la còpia i la falsificació.
___________________________________________

Roberto Bolaño: Entre paréntesis.
Anagrama. Barcelona: 2004

Bolaño (1953- 2003) és un dels noms més destacats del que en podríem dir "la segona (o tercera) onada" d’escriptors llatino-americans entestats en el permanent afany de renovar el llenguatge de la novel·la. La seva obra va obrint-se pas, ara que ja no és entre nosaltres, com una sòlida, imprescindible referència.

El present llibre és una recopilació d’un centenar de peces de tota mena, que constitueixen l’itinerari intel·lectual –potser una autobiografia– de qui afirmava ser "más feliz leyendo que escribiendo".
___________________________________________

J. M. Coetzee: Foe.
Edicions 62. Barcelona: 2004.
Trad. de Dolors Udina.

El darrer llibre de Coetzee traduït al català recrea el mite de Robinson Crusoe, però ara és l’autor (Foe) qui rep la visita, en el Londres de començaments del segle divuit, de la dona que ha sofert el naufragi i l’estrany exili en l’illa on ha conviscut tant de temps amb Cruso i Divendres. Novel·la dins de la novel·la, Foe és una brillant reflexió sobre les relacions humanes dutes al límit, sobre la solitud, sobre el sentit darrer de l’escriptura. Tot un Coetzee –que vol dir una escriptura intensa, sovint aspre, eficaç i directa.

Un plaer de lectura, una festa de la intel·ligència.
___________________________________________

Marta Marín-Dòmine: Traduir el desig
Eumo editorial. Vic: 2004.

Si traduir és triar, decidir a cada topall quin mot de la llengua d’arribada ha de substituir el mot de la llengua d’origen, ¿quins són els (inconscients) mecanismes que fan prendre cada decisió? Aquest llibre, el primer que s’escriu a Catalunya que connecta la traducció amb els principis freudians i lacanians i la moderna crítica textual i lingüística, posa de manifest que, més enllà del sentit, la traducció estableix –o fa néixer– noves i especials relacions entre les paraules.
___________________________________________

Kirmen Uribe: Mientras tanto dame la mano.
Visor. Madrid: 2004.
Trad. de Kirmen Uribe, Gerardo Markuleta i Ana Arregi.

Uribe és avui una de les referències més destacades de la "nova" poesia basca, aquella que en diríem postatxaga. Poesia urbana, feta amb un especial ritme, directa i punyent com un llampec; una poesia que ha assimilat el llegat de la tradició bertzolari i que l’ha posat en el segle vint-i-u: "en los fragmentos / reside la esencia de la realidad".
___________________________________________

Montserrat Bacardí: Anna Murià. El vici d’escriure.
Pòrtic. Barcelona: 2004.

Tal vegada la millor manera de travessar l’espill per veure què hi havia "a l’altra banda" d’Agustí Bartra pugui ser aquest assaig biogràfic sobre Anna Murià (1904-2002). I és que, en efecte, Bacardí ha tingut l’encert de posar el focus sobre la persona de l’escriptora Murià, per ella mateixa –sense negligir-ne, com és lògic, l’excepcional importància que va constituir, en tots els aspectes, tants anys de convivència amb el poeta. I és aleshores quan redescobrim la grandesa de la militant intel·lectual, la infatigable escriptora, la lúcida articulista.
___________________________________________

NÍUS (Notícies Breus):

La botiga de l’Emboscall. L’editorial que Jesús Aumatell va crear ja fa cinc anys, i que ha generat un dels catàlegs més intensos i interessants de la (nova) literatura catalana, dóna un pas més en el camí de la professionalització amb l’obertura d’un establiment que exhibeix permanentment tot l’extens catàleg editorial. Al carrer de la Riera número 31 de Vic.

La garúa és el nom d’una nova editorial de poesia de Santa Coloma de Gramenet, que dirigeix Joan de la Vega. Els dos primers títols, de bella i acurada edició, són edicions bilingües amb traducció al castellà: Iconograma, de Màrius Sampere (no consta el traductor) i Una extraña alegría de vivir, de Sandro Penna (traduït per Carlos Vitale).

Per a la propera tardor s’anuncia el llançament de la nova col·lecció de plaquettes de Cafè Central. Seran dotze títols per any, i el lliurament inclou textos poètics d’Esther Zarraluki, Elizabeth Barrett Browning, Biel Mesquida, Màrius Palmés, Brane Mozetic i Francesc Parcerisas, entre altres.

A Santa Coloma de Farners tindrr lloc els dies 16, 17 i 18 d’octubre el Primer Simposi Internacional Joan Vinyoli, amb la participació de destacats especialistes de l’obra vinyoliana i amb dos àmbits o línies d’investigació: "De vida i somni" i "Domini màgic". Per a més informació: www.uoc.edu/symposia/vinyoli
___________________________________________

© tbr 2004

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
navegació:  

no. 43: juliol -agost 2004

-Narrativa

Pep Rosanes-Creus: El marge
Josep Lluís Seguí: Egoforismes
Peu de foto

-Poesia

Anna Aguilar-Amat: Sis poemes
Joan-Elies Adell: Cinc poemes
Ester Xargay: De la mística pagana

-Assaig

Francesc Parcerisas: El valor de la paraula

-Ressenyes

Rebosteria Selecta

-crítiques breus/ressenyes (en català)
-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.Barcelonareview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il