Miquel Bauçà: Autobiografia

Autobiografia
Miquel Bauçà

El 1983, vaig demanar a Miquel Bauçà un text autobiogràfic com a epíleg del seu llibre de poemes Les Mirsines (Colònia de vacances) per a l’edició que aquell mateix any vaig publicar a Sabadell, a "les edicions dels dies", dins la col·lecció "plecs".

La seva contundència i el seu valor testimonial em semblen, avui encara, una mostra del millor Bauçà.

Antoni Clapés

Vaig néixer un 7 de febrer de l’any quaranta i el 14 del mateix mes, dotze anys més tard, la mare va decidir de constituir-me orfe. No sé si va ser per venjança o senzillament moguda per un instint d’imitació. Efectivament, quatre mesos abans, jo m’havia fugat de casa, aprofitant l’avinantesa que el pare, home molt temerós de Déu, havia convingut de lliurar-me a una secta de devots barons pagesívols, encara amb l’ardor d’haver guanyat la guerra.

Tots aquests fets tenien com a escenari una llar campanyola de la zona sud-est de la més gran de les Illes, llar edificada per l’avi matern amb peces de marès, que extreia ell mateix d’una pedrera d’allí a la vora. Aquest avi havia marxat a l’Argentina, en un transatlàntic tot ple d’eslaus, que bevien, cantaven i suaven dins la bodega. En aquest país es va enyorar tant que hagué de tornar, sense portar altra cosa més que un revòlver que, ben aviat, es va rovellar, exposat als mals tractes de les criatures.

Així, els hiverns, els passava en companyia d’aquells devots, a la Capital; a l’estiu, en canvi, ajudava al pare en la seva passió més definida: construir parets seques per tal de dividir i subdividir un tros de garriga, que s’havia comprat amb les joies de la seva esposa.

Això va durar fins als meus divuit anys.

A partir d’aleshores no crec que calgui fer esment a res d’especialment notable.

M. Bauçà

Apartat 9471 (Barcelona)

© M. Bauçà

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització