PODEROSA MÚSICA
Quan, anys després que a Berkeley la toqués amb George Cables,
l’escoltava a la pista onzena del compacte,
no podia saber que ara mateix Art Pepper
inicia un cop més, des del silenci meu,
Goin’ Home, sempre afligit i convincent al caire
d’un oníric abisme, present a cada pausa,
l’emoció lliscant solemne per les notes,
la insistència brava de l’amor expandint-se
en la seda del saxo per la volta estrellada.
AMB NOM NO INVENTAT
El perfum de les roses, que Màrius Torres veia
en l’alta nit pujar fins als estels, m’obre un
dels traus inesborrables que els poetes cercaven.
ALTAR
Les primeres arriben de Múrcia. Com més
entra la primavera, de més a prop arriben:
de les hortes ufanes de Salt i de Salitja.
M’agraden tant que no són només el plaer
del paladar, l’instint esplaiant-se en l’altíssima
menja, sinó que van molt més enllà dels límits
corporals i s’envolen cap a les latituds
de la mística i l’èter, aquestes meves faves.
RETORN
Atent al plaer del fràgil cigar
encenc, volt de rosca contra la pedra,
el gas ocult en el dupont de plata
que m’és la torxa cap a la corona
que amaro amb la puresa de la flama.
Escapço amb les dents la punta suau
de l’havà. Mastego el rebuig, l’escupo.
Aspiro i torno a aspirar a l’instant.
Campaneja la tapa del dupont.
M’entra la primera calada, deixo
que discorri per la boca goluda.
Se m’inunda i sóc feliç. Ara entenc
una cosa més i m’ajunto amb tots
els que abans que jo han fet de la vida
una delectació vaporosa.
Estimo el tabac. El rebobinat
premsat de fulles és la magdalena
portentosa que inicia les belles
recerques: el que no puc recordar
a l’empara de la faula que diu
no toqueu això per favor, l’infant
de bolquers, el descobridor d’un món
sensitiu que es manipula amb els llavis,
jo mateix al llom d’un dofí, l’instint
que omple l’estança, escapada del temps
de recomptes, de baves i sentit.
LÍMITS
Podem aprendre’n tant, de l’instint dels infants,
de com reaccionen enduts pel no saber
que són feliços sempre. Deixa’m dir-te que em sembla
impossible de fer un poema que digui
la cara d’aquest nen que veig-
ROSA
Si vols, serà el disset de febrer. S’haurà post
el sol. L’apagallums de Sallent s’endurà,
timbes avall, la màgia de Venus. Poderós,
Mart restarà senyor de totes les estrelles.
S’ajustarà Orió el cinyell i farà
visibles dos-cents nou estels i un cavall negre.
La blancor dels cabells anunciarà els cims
de color virginal. Imparables i ardits,
en la foscor silent de la claror dels munts,
sentirem l’altra cara, el ritme inexistent.
Dues veus com les nostres, sense ser les veus nostres,
diran, amb insistència de pèndol, que s’estimen.
CINC POEMES 
Narrativa