LO
per Carles Hac Mor
El pronom personal
del català ELL/ELLA/ELLS/ELLES (del llatí ILLE/ILLA/ILLUD), en el curs de la seva
evolució romànica, es convertí en article tot prenent la forma LO/LOS/LA/LES
(modernament, en català oriental, el/els/la/les).
LO, en singular, és usat -en la llengua antiga
i en molts de dialectes occidentals actuals- davant mot d'inicial consonàntica i darrere
mot acabat en consonant (i davant mot començat en vocal o darrere mot amb terminació
vocàlica: L' i 'L).
En la llengua literària moderna, LO és
substituït sistemàticament per el, llevat de certes locucions estereotipades.
També, antigament, vulgarment i pertot, LO era
desbancat per ES/SA/ETS o ES/SES (del llatí IPSE/IPSA/IPSUM), com fins avui ho és a la
costa de la Selva i de l'Empordà i, sobretot, a les Balears (parlar salat).
En molts indrets esparsos de les terres de
Ponent (arreu d'aquestes, tot i que més que res a la Noguera Occidental, l'Alt Segria,
l'Alta Llitera, la Ribagorça i el Pallars), l'article LO, per derivació corrupta,
esdevingué UO/UOCS/UA/UACS, que, a hores d'ara, més corruptament encara, d'article ha
passat, amb la forma UOCS, a interjecció i a substantiu.
Així, 'Uocs!' és el crit que fa moure els bous
per fer-los venir o fer-los apartar. "Fer uocs" és perbocar o tenir basques:
"Agoc, m'ha feit vindro uocs, açò!" "Uocs, uocs!", com qui diu
"Fuig, fuig!" o "Passa fora!", com es fa per allunyar els gossos; i
és aquesta accepció la que apropa 'uocs' a ca, fins al punt que un uocs és un quissoi
de gos; i per aquesta via, 'uocs' té un fort matís pejoratiu, anticlerical i
antillibresc: "Uocs fart no llegeix bé". "Si s'ha perdut el llibre, resten
els uocs". "Ves que n'és, d'uocs!" "El costum d'etzibar 'uocs!' als
mestres i als bous", "Guaita l'uocs, com ensenya la canalla". 'Uocs' és a
'ecs' com gall és a gallina: "L'uocs i l'ecs n'eren al balcó, l'ecs dormia i l'uocs
li'n fa un petó". "Aquell qui per mà d'un uocs d'orella alta li ha fet ecs a
la mestressa".
I ultra tot plegat, per associació amb aneu a
saber què, 'uocs' té etimologies inesperades i significats imprecisos: "Uocs ve de
la russa i d'en Moll que van fundar Mollerussa, i vol dir farnat per atipar els criats i
els cavalls!", o (al "Nou diari", edició de Lleida) "L'eventualitat
horrible d'un uocs és un mòbil que mena a un uocs".
És fàcil de col.legir, doncs, que, pel camí
encetat, LO, amb la forma UOCS, s'expandirà per tot el domini lingüístic del català bo
i derivant en UOC, amb significació d'art com a habilitat a fer alguna cosa, i en UAC, en
la recta accepció de Belles Arts.
CARLES HAC MOR
(Escriptor que no conrea el gènere literari
currículum)
|
barcelona
review #12 
Narrativa