índex | índice | navegació  

 número 23: març - abril 2001

Selecció de poemes de
SIGNE D'AIRE.
Obra poètica, 1939-1999

Albert Ràfols-Casamada

Proa, 2000




De Policromia o la galeria dels miralls (1999)

(rosat)
el paisatge és una partitura
que toques sense violí
rosat és el color
que s'endevina

allà on circula l'àngel
Paul Klee posa el pinzell

(escoli 12)
separar amb la mà el cortinatge als ulls absorts sent un cant
llunyanament reflectit
dins l'espai sense profunditat l'altra figura seu girant
furiosament la testa mirall
d'un vell carrer fos en un sol clam múltiple rosada soledat
espectacle d'un canviant
estol d'ombres grisenques trencament de cristalls i peces de falsa
seda l'arquitectura
prismàtica de les cases cim del verd que s'ajeu i es repenja rosa
enroscat romaní
olorós i xiprers com espases enlaire cavalcant per nuvolades
blanques ombres de
rosa sostingut clous els ulls i sobre camps imaginats observes els
moviments d'uns signes
tremolosament foscos desxifrar aquest missatge escales amunt al
cim de la torre més
alta no fruites de pell turgent rosa auroral dels cossos nus la
mà de dits oberts
sostenint la cortina temps astorat freu del record rosa pàl·lid
dels llavis i vibrant
de les galtes al toc del vent desembre clar com un vidre s'enfila
el fum amunt
enllà del riu i les paraules falsos arbres florits es fonen i
s'encenen sobre l'aigua
núvols rosats trenant-se aire solcat d'ocells quin crit de goig
s'escampa entre
campanes jorn resplendent


De Hoste del dia (1994)


Epíleg en forma de palmera


I
El vidre de la finestra (oberta) duplica
la palmera que l'aire agita en silenci

Pel tronc puja la veu callada que el vidre
perfè en el somni

Somni de llum en la clara dimensió de
la tarda daurada

La sang del poema es fa llum al cim
de la palmera

Hi ha el record de moltes veus en la
quieta reverberació del vidre

Veus presents o llunyanes com núvols blancs
damunt la palmera

La palmera és perfil pur i esclat de
sorpresa

D'un traç segur neix i es desborda

Ve d'un fons i s'obre dins la pàgina
de l'aire


II

El poema és el traç que queda en l'aire

El traç de la palmera i la veu de les fulles

L'aire mou el poema

Hi ha cicatrius d'ombra al tronc:
graons vers la llum

El poema és llum i és ombra - ombra
avançant vers la llum

Passat i present al cor de la palmera

Instant precís de la paraula

S'alça la veu com la palmera en el silenci

Al vidre de la finestra (oberta) repercuteix
el cant de l'aire

Somia la palmera vols d'ocells, ales d'àngel

El poema és ala i és vol

Instant ardent, ombra i presència

A Erik Satie 1997

De El color de les pedres (1989)


ELEGIA


Orfes de llum estrictament precisa
quan ja no és l'hivern però encara
la primavera no dibuixa escales
de color a les finestres

no sabria què dir-te si em preguntes
per què els mobles tenen avui
aquest aire tan ple d'indiferència

damunt la taula estenc
un full de paper blanc
esperant que les flors hi projectin
llur ombra

la seva resplendor és massa feble
deixa un polsim només
impalpable



De SIGNES (1982-1983)



hi ha un temps callat en què les fulles neixen

la finestra és un mirall on et transformes en núvol

un espai contingut en un altre

el so del tren transforma el paisatge

salten les cireres entorn de l'ampolla

el rostre expectant de les coses

contactes irisats

la compacta qualitat d'un cos

la pols de guix del silenci

els camins són els jocs del destí

atzar i vent damunt la plana blanca

arrels o àncores

espurneig estel·lar al fons dels ulls

els límits inconcrets del matí

circulen les lletres damunt el paper

asseure's al parapet del pont

l'halo lluminós de la sorpresa

el pes crispat del pinzell

ones d'un altre viatge

la distància és un braçat d'esperes

fondre's en un mateix

arredossada al temps

joiosa i furient com una guspira

incògnita apressant de l'espai buit

ales o sabates

ganivet de la nit

el tall refulgent d'una mirada

l'ombra dels pensaments damunt les coses

estelles dels records

hi ha un temps de cants entre les fulles




De paranys i raons per atrapar un instant (1981)



ressò d'alguna cosa
ombra de no sé què
tecles de clarobscur
en la quietud
girada cap endins

llibreta nova
a la segona pàgina
escric la paraula
porta

i la deixo
entreoberta
perquè pugui entrar
algú
a mirar-la
(la llibreta
és aquesta)

poema
festa dels mots

contactes inesperats
salts
d'una paraula a l'altra

esclats d'imatge
esclats de sentit

lligams secrets
entre els mots i els objectes

sostenen els mots les imatges
que fan possibles les coses




De TERRITORIS DE TEMPS (1979)


quina fosca fumera
entela la distància!

gebre als camins
i remors de tempesta

tot l'horitzó retruny
núvols de sang
travessen l'espai buit

gossos famèlics borden
corrua silenciosa

carretera de fel
ales de plom



De Com una clau (1960)


I ara et tinc amb mi però
només una mica de tu amb
una mica de mi et
tinc però tu no ets tot el tu que
jo vull ni jo sóc tot el
jo que et vol




De La lluna barca roja (1947-1949)


MOTIUS DE JOIA


Calaixeres amb sucre per calaixos,
cadires, la sang dels homes,
la veu, els trens roents de velocitat
i ferro, les llargues setmanes,
les lleugeres hores, els besos,
els ulls, la mar sadolla d'escuma,
de gavines, el vent, les xemeneies
de les fàbriques; les grans turbines,
les rescloses, els àlbers, la neu
de passa vacil·lant, els ocells, els estels,
aquest món que sota els nostres peus
oposa la seva existència compacta.

Sento flautes, tabals, cavalls
veig les portes obrir-se, florir-se les roses,
veig els ocells volar sagnants sota d'un sol
ja cert, veig el verd
de les persianes, la lluentor del raïm,
veig trencar-se cadenes de pols,
veig fronts i llavis, i finestres,
sento el cant de l'alosa, el cant del fum,
el cant de la roda damunt el dur
camí, sento el fremir de les ales, el cant
del vi dins el vas, el rumiar de les vaques, de l'herba
el respirar de l'herba.

© Albert Ràfols-Casamada

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
navegació:  

barcelona review número 23    març -abril  2001 

-Narrativa, Poesia, etc

Màrius Serra: extracte de Verbàlia.
Ring Lardner: Hi ha somriures
Ester Xargay: Nou tanques
Ricard Ripoll Villanueva: Del somni a l'illa
Matthew Tree: ressenya de Verbàlia
Joan Sellent: El traductor recomana

-Especial

Albert Ràfols- Casamada:

Selecció de poemes
Correspondències i contrastos
Antoni Clapés: Naufragis feliços...
Carles Hac Mor: Semblança ...
D. Sam Abrams: Short and Sweet

-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il