índice         no. 36: maig - juny  2003

CLAM

No podríem
tancar les persianes, enlairar-nos
com col.librís o flautes cristal.lines
per narcrades escales
interiors,
per boscosos arpegis de piano?

No podríem
escoltar aquesta música mentre cauen els arbres,
mentre l'arna i el corc esborren llibres
que la pluja no escriu, marquen les cartes?

No podríem tancar les persianes,
oblidar la derrota,
ignorar les espases, les rialles
que pugen dels obscurs
carrers cap a les places?

No podríem
tancar les persianes i tornar a aquesta música,
a l'única victòria que no ens poden sostreure,
a aquest temps altre, encès,
extreure'n
una volva de llum,
una ínfima llavor, com una ametla
inesperadament menada per mans d'aigua
fins als teus peus d'arena? No podríem
conrar-la, i que esdevingui
creixença de palmera o de columna
de música arrelada,
l'anunciat fa temps, tan necessari,
l'impossible alçament de llum esperançada
sobre aquest llarg eclipsi, no podríem?

DESPRÉS D'UNA CONVERSA AMB ÀNGEL TERRON

Floreixen a la mar xicarandanes.
Del sol davallen gòtics
brins madurs de cugula
que els núvols, en llur lenta
progressió d'esquadra,
tamisen fins a fer-ne plata vella,
teranyines esteses, tels de cendra
que acanen les distàncies entre els éssers
quan s'escampen per l'aire sobre totes les coses
visibles i invisibles,
somiant una nova fesomia del món...

-tot és llum i molècules
i uns ulls humans que incandescents s'alçuren,
amarats de memòria i de mirada.

INTERIOR TEU

Un pic més: -Somniaràs
Alenant calç, fusta d’ombres,
La claror d’una horabaixa
D’estiu, rere persianes.

Al teu somni faig el llit
Amb frescs llençols de fil i vànoves
I hi escamp per damunt grapats de llevamans
I de taronges,
I m’assec en silenci, encenent cigarretes
A esperar que et despertis.

tbr : no. 36: maig - juny  2003

Narrativa
      Alexei Sayle Matrícula de Barcelona
      Adriana Bàrcia Por
      Laia Campamà Full en blanc
      Peu de foto

www.Barcelonareview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il