| EN AQUEST MOMENT OBRIREM ELS NOSTRES VERSOS ALS VÀNDALS! Els
mamarem el seu alè pútrid de literatura mòrbida i cacavèrica. Els farem ejacular
frases espectaculars i totes les mosques reunides al femer dels seus escrits, s’hi
cagaran de quatre en quatre i de tres en tres i així el sonet perfecte arribarà a la
seva glòria decainsectívora: Al Femer de la Torre.
Amb l’aixada de la pagesa cavarem les paraules fins a l’arrel i despullarem les
mosques que es convertiran en oques per tal que se les folli Déu envoltat d’adverbis
eterns com una borratxera de la paraula sempre.
En aquest moment obrirem els nostres versos als vàndals.
I en serem penetrats.
____________________________
MACBETH D’ANAR PER CASA
Les Padrines-
La Paret! La Clau! El gos! La carn! La Mosca!... La Paret!
La Paret! L’ivori! El Dau! El cos! El Dos!... La Paret!
La Paret! La Tanca! La Padrina! El fogó!La. Porta!.... La Paret!
La Paret! La Literatura! La crítica!La frase! El vers!..... La Paret!
La Paret! El Sempre! El Tot! L’adverbi! El valor! ..La Paret!
La Paret! L’Espill! El vidre! El Clon! L’altre!.. La Paret!
Mosca dos, porta vers la paret valor a l’altre... La Paret!
Sí! La Paret! A parar! Pares tu! Un.. dos.. tres...Paro jo! La Paret!
Padrina 1:- On has estat?
És el moment..la lluna roda per Mart.
Padrina 2- Matava porquets,
gallines i gats.
Padrina 1- I tu on has
estat?
Padrina 3- Escanyant un vers
tot just nat.
Rodanxó com una poma.
L’he obert i era de carn.
Us en porto el fetge. I una dent.
Padrina 2- Vola per
l’aire content la ruïna del sentiment.
A l’aire s’hi sent olor de farigola.
He tocat els peus d’un mort.
Padrina 1- Es el moment...
Jupiter ja es desplaça... Hem d’afanyar-nos.
Aviat la prosa serà vers i el vers serà prosa.
Padrina 2 - Junta’ls.
Padrina 1- Els picaré al
morter com farina vella.
Padrina 3- El gripau està
content. Mira: escup el seu verí
Padrina 1- Ja només falta
que l’ombra sigui roja i negra
I el conjur alegrarà el mon de les salamandres.
____________________________
METAPOEMA en una sala de projecció.
La sala és a la primavera. Punt U.
El guardià de la sala és el guardià de la primavera. Punt DOS.
L’argument de la primavera no té pètals. Punt TRES.
*(els pètals inexistents del guardià
de la primavera són l’alta metafísica. Nodul aeri 1)
La irrealitat de la pantalla no té argument. Punt Quatre.
*(el guàrdia de la pantalla no posseeix irrealitat. Nodul
sòlid 0)
La primavera pot ser o no una mosca. Punt Cinc.
*( Impossible saber quan el text és mosca i quan la mosca és
text. Nòdul aeri 2)
L’ombra més curta quan la mosca està més alta és el nord. Punt SIS
*( Quan l’agulla i el poema coincideixen en un horitzó
imantat el nord desapareix. Nòdul aeri 2)
El Nord allibera l’agulla del moviment del text. Punt SET
*(L’agulla travessa l’aigua, però l’aigua no
pot travessar-la a ella.Nòdul sòlid- 2)
Si un text es mou i s’allibera, esdevé no text i perd la tija. Punt VUIT
*(una flor sense tija ni fulles és un òrgan de reproducció
creatiu. Nòdul sòlid –3)
Les mans del guàrdia de la sala que és a la primavera agafen les no-tiges. Punt
BUIT
*( Les no-mans del guardià, en canvi, poden agafar el poema
.Nòdul aeri 23)
A les no-tiges, la immobilitat de la mosca és proporcional a la immobilitat de la
dona de neteja. Punt VELL
*( a les galledes d’aigua bruta les imatges cauen al fons
com roc tirats des de la riba d’un llac. Nòdul líquid &)
[Immobilitat + immobilitat ] – mosca/ text= impuls de neteja o abandó. PUNT
PLE
* (tot allò que ha estat dit no existeix més enllà de la
pantalla. Nòdul aeri 7)
La matèria líquida de la pantalla es magnetitza quan l’agulla del cor
s’imanta. PUNT ZERO
*( els horitzons desapareixen si qualsevol vellut vermell
reboteix el món. Nódul sòlid-1)
El guàrdia i la pantalla són la mateixa cosa, encara que de vegades en semblen 3.
PUNT DE COSTURA.
*( Qui mesura la posició del detall de la gota d’aigua
al cossi, no veu el cossi, ni tasta l’aigua. Nòdul líquid -&)
La idealització del cos material és una dimensió del text innegable. PUNT DE SUTURA
* (En qualsevol moment l’el.líptica del pètal fregarà l’ull en
una distorsió de primavera matemàtica que no pertanyerà a cap estat de matèria
coneguda. La inexistència voltarà el somni com una pedra suspesa en un espai visible
d’un leviatan gravitaroti. La por exquitzarà el vetllut i l’horitzó per
adormir-se entre línies ordenades , com un gos vora una Torre. Nòdul lubricant 9)
____________________________
Les quatre estacions
Doneu-me un hivern ben blanc
amb la boira ploranera
gelant-se a cada instant
i un foc breu i una cantera
d’emocions per nar picant
i una dolça borratxera
d’un amor que es va inflant
als brancals de l’ametllera;
o una ciutat ravalera
amb els bars buits d’estadants
o una platja amb dos amants
i un fred blau, mar de gelera,
Doneu-me un hivern ben blanc
com escarxa de ribera.
I una pluja a primavera
que sigui com dues mans:
l’una que no té espera
lliure música ambulant;
l’altra que va esperant
amb el cor clavat a terra,
amb la gola de sequera,
amb els llavis delerants.
I una mar tan estrangera
que els ulls tot navegant
perdin l’horitzó a l’esquerra
i la costa al davant.
Doneu-me una vella espera
de vaixell que va arribant.
Doneum un estiu tan groc
com l’ull encès d’una festa
o els girasols de Van gogh
o els esclats de la tempesta
amb onades al galop
i un infant sobre la cresta
de l’onada d’un estrof.
O la carn que puja al grop
d’un vent fort que suma i resta
empenyent naus grans i bots,
cavalcant llum , sense testa,
dins la badia d’un got.
Doneu-me un estiu barroc
més ardent que l’ardent gesta.
I una tardor de ginesta
amb trens negres com erugues
i uns rius vells que mai fan festa
i uns escolars, fil i agulles.
I uns vells tapats a la fresca
amb el cor curull d’arrugues
i el desig en una llesca
que si hi jugues o no hi jugues.
I el cor aquest peix de fugues
dolç que duu al llom una aresta,
i un ham amb carnassa llesta
de les dugues a les dugues.
Doneu-me una tardor erecta
on el cos perdi les fulles.
|
Narrativa