Us informem que els dies 13 i 14 de gener a les 20.30h, a l’Auditori del CCCB, tindrà lloc la presentació del volum XXV de Viatge a la Polinèsia: Arribada a la Polinèsia, el darrer del cicle.

Viatge a la Polinèsia és un cicle estable de programació poètica que va començar el gener de 1997 i que finalitza el gener del 2000 tal i com estava previst des dels seus inicis. El cicle se centra en les perspectives tangencials, perifèriques i/o dinàmiques de la poesia. A través dels diferents volums (i els seus respectius capítols) s’h anat repassant totes les mirades que avui tenen els poetes de la poesia.

Aquest volum XXV és l’últim de Viatge a la Polinèsia. Es tracta d’una cloenda del cicle en què hi seran convidats alguns dels poetes que han passat pel cicle i d’altres que encara no han tingut l’oportunitat. Serà tota una mostra poètica d’una gran diversitat que intentarà reflectir el caràcter que ha tingut el cicle durant els seus tres anys d’existència (1997-2000).

Carles Hac Mor, Vicenç Altaió, Josep Ramon Roig, Benet Rossell i Valentín Torrens ja han passat pel cicle i representen algunes de les veus poètiques catalanes més personals i heterodoxes. John Giorno i Carles Santos apadrinen aquesta cloenda de Viatge a la Polinèsia com a representants de prestigi reconegut arreu del món en les seves activitats poètiques i parapoètiques. Christian Ide Hintze i Paolo Albani actuen per primer cop a Barcelona i de ben segur que no deixaran indiferent el públic, ja que es tracta de dos autors que han recorregut escenaris d’Europa i Amèrica amb la seva poesia. Les joves veus de la poesia vénen representades per Gerard Altaió i Eduard Escoffet.

Capítol I

John Giorno (Nova York)

Vicenç Altaió + Gerard Altaió

Christian Ide Hintze *

Josep Ramon Roig

Valentín Torrens

Capítol II

Carles Hac Mor + Carles Santos

Benet Rossell

Paolo Albani (Itàlia)

Eduard Escoffet

Coordina: Eduard Escoffet

Organitza: PROPOST (Projectes Poètics Sense Títol)

Lloc: Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre, 5 - 08001 Barcelona

Entrada:

Preu: 600 pts.

Preu reduït: 500 pts.

Entrada lliure: Amics del CCCB, socis de PROPOST i membres del Passi Link

 

 

*Nota: Christian Ide Hintze, per complementar la seva participació dins de Viatge a la Polinèsia, farà una lectura el dia 12 de gener a les 20.30h al local abaixadors deu (C/Abaixadors, 10, Barcelona) en què presentarà altres facetes del seu treball poètic i parlarà de la Schule für Dichtung (Escola de Poesia), de la qual n'és fundador i director.

Viatge a la Polinèsia és un cicle estable de programació poètica que va començar el gener de 1997 i finalitza, tal i com els seus organitzadors van anunciar des del seu inici, el gener del 2000.

El cicle s’ha centrat en les visions més arriscades de la poesia i en els terrenys de connexió entre la poesia i altres disciplines com la dansa, el vídeo, les arts plàstiques i la música. Alhora, Viatge a la Polinèsia ha volgut que totes les seves propostes fossin propostes per ser presentades en públic, i abandonar així la idea que el recital de poesia havia de ser una simple lectura d’uns versos.

Durant aquests tres anys d’existència, Viatge a la Polinèsia s’ha consolidat com una de les programacions de poesia més importants de Barcelona, tant pel que fa a públic com pel que fa a l’interès que ha despertat. El més important, però, és que bona part del públic és gent que s’acosta a la poesia quasi de casualitat, moguda per l’interès sobtat que han generat els recitals de poesia que van més enllà de la lectura. Així, Viatge a la Polinèsia ha esdevingut un aparador constant per on han anat desfilant poètiques que sortien dels esquemes habituals.

El cicle s’ha dividit en volums que s’han anat celebrant cada mes o cada dos mesos i que apleguen propostes al voltant d’un mateix tema: poesia oral, poesia visual, poesia acció, dansa+poesia, videopoesia, poesia sonora, polipoesia... La qual cosa ha ajudat a difondre i aclarir totes les vessants que actualment són practicades al voltant de la poesia entre un públic no especialitzat i que s’acosta a la poesia esporàdicament.

Pel cicle han passat, fins al novembre de 1999, 137 poetes, entre els quals destaquen: Manuel Rivas, Accidents Polipoètics, Carles Hac Mor, Pau Riba, Enric Casassas, Jesús Lizano, Bartomeu Ferrando, Matthew Tree, Vicenç Altaió, Dolors Miquel, Gerard Quintana, David Castillo, Joan Brossa, Oriol Tramvia, Concha García, Julien Blaine (França), Bernard Heidsieck (França), Mark Sutherland (Canadà), Biel Mesquida, Edwin Torres (Nova York) i Giovanni Fontana (Itàlia). I han estat, també fins al novembre, 3.202 les persones que han assistit als recitals de Viatge a la Polinèsia.

Viatge a la Polinèsia ha significat la consolidació a Barcelona d’un espai on difondre pràctiques poètiques contemporànies i que s’allunyen dels estereotips i ha ajudat, alhora, a l’impressionant augment de recitals de poesia i públic que s’ha produït a la ciutat de Barcelona. Cal destacar que Viatge a la Polinèsia ha presentat poetes que mai abans havien actuat a Barcelona (com Américo Rodrigues, Serge Pey, Josep Sou i Edwin Torres) i poetes joves que tot just s’estan obrint camí (com Francesc Bombí-Vilaseca, Abel Figueras, Ignasi Duarte i Josep Pedrals).

És una de les figures més influents dins el món de la interpretació i la poesia contemporànies. Ha elevat la lectura poètica al rang d’art culte.

Un dels seus llibres més recents, You Got To Burn To Shine (Serpent’s Tail, 1994), és una recopilació de la seva poesia política, sexual i intensament rítmica. El llibre recull també algunes memòries íntimes i commovedores, com la de la seva relació amb Andy Warhol -Giorno va ser l’estrella de la primera pel?lícula de Warhol, Sleep (1963)-; l’encontre sexual secret amb Keith Haring i els seus pensaments sobre la interpretació de la mort a l’època de la SIDA segons el budisme tibetà.

El 1965, Giorno va fundar Giorno Poetry Systems amb la finalitat de perfeccionar les maneres d’emprar la tecnologia en la creació de poemes i en la transmissió de la poesia al públic. Ha produït 40 LP’s, entre els quals l’antologia sonora sobre Polyphonix 1, a més de cd’s, nombrosos cassettes, vídeopaks, pel?lícules i vídeos de poesia.

El 1984 va posar en marxa l’AIDS Treatment Project (Projecte per al Tractament de la SIDA), adreçat a l’ajuda de les persones malaltes de SIDA.

Carles Santos és una de les figures més importants de l’avantguarda als Països Catalans. Va començar a estudiar música de ben petit, als cinc anys, i des de llavors ja mai no s’ha separat del piano. Però més enllà dels estudis acadèmics, Santos es va començar a interessar per un llenguatge musical més actual i alhora va sentir la necessitat d’acostar-se a altres llenguatges i disciplines artístiques. Gràcies a Joan Brossa, va posar el peu el teatre per visualitzar la seva música. Amb Carles Hac Mor, hi ha col?laborat diverses vegades i a molts ¡nivells des dels anys 70. La darrera fou, juntament amb Vicenç Altaió, un recital de poemes musicats per Carles Santos, al Teatre de Sabadell, el 1997.

Carles Hac Mor té una copiosa obra poètica, d'assaig (principalment sobre art), narrativa i inclassificable disseminada en revistes, publicacions i edicions diverses. Ha col?laborat i col?labora en diversos diaris. Els seus darrers llibres publicats són: S'ha rebentat l'hospici -poemes - (Cafè Central/Eumo editorial, 1992), Un pedrís de mil estones -proses poètiques- (Co-escrit amb Esther Xargay, Edicions el Mèdol, 1993), Òrsides i fems -poema- (Cafè Central, Sèrie Major, 1993), La fi del món -novel?la- (Editorial Empúries, 1994), El desvari de la raó - poemes-, (Editorial Empúries, 1995) i Despintura del jo -assaig- (Editorial 3 i 4, 1998, Premi Octubre d’Assaig Joan Fuster).

Fou membre del Grup de Treball (1970-75) d’art conceptual, i de llavors ençà ha estat vinculat al món de l’art tot col?laborant amb nombrosos artistes i organitzant i participant en innombrables activitats artístiques. Té el Primer premi Espais a la crítica d’art (1988). Ha fet exposicions individuals i ha estat inclòs en moltes de col?lectives. Durant els anys 90, juntament amb Ester Xargay, va impulsar la Revista parlada, la Revista caminada i la Revista sonora, així com, amb Eduard Escoffet, Dídac P. Lagarriga i Ester Xargay, l’Àgora indisciplinària a la sala Metrònom.

Poeta nascut el 1953. Fundador de l’Escola de Poesia (Viena, 1991) i de l’Acadèmia Virtual (Internet, 1996). Va començar estudis de teatrologia i ciències de la comunicació, que va interrompre per anar a viure pels carrers durant cinc anys, en qualitat de poeta ambulant, redactant pamflets de caràcter autobiogràfic que ell mateix repartia entre els vianants, Defensa una visió quatridimensional de la poesia: escrita, acústica, visual i infraestructural. Ha publicat, entre d’altres, els següents llibres: Zettelabum (Crónica, 1978); Die goldene Flut (Poesía, 1987); Die lyrische guerrilla (Assaig, 1993). L’any 93, una selecció dels seus poemes i cançons van ser grabades en CD sota el títol 30 rufe, i el 94 les seves dramatitzacions vocals poetogimnàstiques filmades i editades en el vídeo titulat 30 nanzen. Actualment dirigeix l’Escola de Poesia a Viena, que ha comptat amb professors com Allen Ginsberg, Hans Artman i Henri Chopin.

1946. Docent a la Facultat de lletres i Filosofia de Firenze. Present a diverses mostres de poesia visual, mail-art i llibres d’artista tan a Itàlia com a l’estranger. És membre del Oplepo (Opificio di Letteratura Potenziale) i director de la nova sèrie de Tèchne, revista de jocs literaris i no.

Poesia: Parole in difficoltà, Edizioni Tam Tam, Reggio Emilia, 1984; Words in progress, Campanotto editore, Udine, 1992; Geometriche visioni. L’alfabeto raffigurato, Biblioteca Oplepiana n. 12, Ediziono Oplepo, Nàpols, 1996; Rose osé, Biblioteca Oplepiana n. 13, Edizio Oplepo, Nàpols, 1998.

Narrativa: Afonismi, Edizioni TamTam, Reggio Emilia, 1989; Il corteggiatore e altri racconti, Campanotto, Udine, en curs de publicació.

Assaig: Le cerniere del colonello. Antologia di scritti dell’Instituto di Protesi Letteraria, Firenze, Il Ponte alle Grazie, 1991; Forse Queneau. Enciclopedia delle Scienze Anomale, Zanichelli, Bologna, 1999.

Neix el 23 d’octubre de 1937 a Àger, la Noguera. Artista interdisciplinari i investigador. Al llarg de la seva àmplia trajectòria artística ha conreat l’acció, la instal?lació, la pintura, el gravat, l’escultura, el cinema, el vídeo i la poesia, i ha desenvolupat un llenguatge singular a base de micrografies, ideogrames i pictogrames originals que no pertanyen a cap codi lingüístic. És una pràctica creativa on conflueixen la cal?ligrafia i l’escriptura: un llenguatge que crea un repertori infinit de signes, gestos, figures, temes, formes antropomòrfiques, zoomòrfiques...

Als anys setanta, està vinculat a l’art conceptual a París, on resideix; més endavant passa llargs períodes a Nova York, on es mou dins dels moviments d’avantguarda. A les darreries dels anys vuitanta s’instal?la a Barcelona on segueix aprofundint les constants de la seva obra: la recerca d’espais pictòrics, simbòlics i narratius.

Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954). poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’art, articulista i traficant d’idees, és actualment director del centre KRTU. Ha estat comissari d’exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l’Any Miró (1993) i de l’Any Pla (1997). Ha anat construint una obra ben personal a més d’endegar projectes interdisciplinars entre els quals destaquen les revistes Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Caves Canis. Els darrers llibres publicats són L’escriptura sense llançadora (1997), La Desconeguda (1997) i La dificultat (1999).

Gerard Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1978) és, tot i la seva joventut, una veu que despunta en la poesia catalana actual. Ha anat bastint un poesia ben personal, a mig camí de l’antipoesia i l’acció. Ha realitzat accions i recitals a la Sala Metrònom, Vespella de Gaià (on va guanyar el Tercer Premi Nacional d’Accions), al Cardedeu Price i a la Facultat de Filosofia de la U.B. entre d’altres llocs. A més de la seva tasca com a poeta, és editor de la revista Cetrencada juntament amb Antoni Mañach.

Nascut a Tortosa el 1956, fins ara només ha publicat un llibre, Malbé (Ed. 62, 199, Premi Ciutat de Palma 1998), i és que Josep Ramon Roig s’ha basat des de sempre en la poesia dita i en els recitals. Ha aparegut en diverses antologies, fins i tot en antologies de internacionals de poesia sonora. Des de l’any 1989 ha realitzat recitals i accions arreu de Catalunya. Les darreres al cicle Poesia: última hora (Fundació "la Caixa"), al 1er Congrés Internacional de Polipoesia (agost de 1999) i a la Setmana de la Poesia (Organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona). Ja és la segona vegada que participa a Viatge a la Polinèsia i actualment presenta un espectacle poètico-teatral que du el títol de Oralitats: Lo cabaret poètic de Josep Ramon Roig, estrenat al XV Festival de Teatre de Tortosa el passat juliol.

Poeta, editor i agitador cultural. Ha volgut sempre sortir de la pàgina escrita i és per això que sempre ha basat el seu treball en públic en els recitals i les accions en públic. A més, destaca per la varietat de formes poètiques que ha conreat: poesia visual, poesia sonora, acció, instal?lació... Darrerament ha participat en la Setmana de la poesia (maig 1999) i al festival de poesia sonora Correntes de ar (Guarda, Portugal, 1999). Com a editor, ha endegat publicacions com Sense Títol i Ars Vituperat i les edicions de La Cèl?lula. Com a agitador cultural, ha organitzat recitals, exposicions i altres encontres i en els darrers tres anys el cicle Viatge a la Polinèsia. A més, ha publicat articles a revistes i al diari Avui.