Una polleguera de fusta, el tirador oxidat d'una porta clavetejada de tatxes de
cabota, una finestra misteriosa, allą dalt. Les parets regalimades de fang que desfan el
mur. Assistir a lestranya sensació dassaborir la descomposició del fang: els darrers dies daquest racó destuc. Aquest fang són les restes duna sang seca que ha brollat duna ferida sense remei. Presenciem, sense saber-ho, el descompondre del temps, el degoteig del fang, els finals d'una čpoca. |