OCELL DE FOC
Quan no existien, encara, ni el temps ni les distàncies, la petita
illa mediterrània era, només, un roquissar cobert de boscos
i de garriga, amb caletes de finíssima sorra, incessantment besada
per les ones, sempre iguals, sempre diferents. I s'esdevingué que
el mar va embravir-se de tal manera que transformà pinedes, recers,
la disposició de les pedres, tota la geografia, en un meravellós
ocell de foc: el crepuscle s'havia ajaçat damunt les platges, encenent
l'or dels arenals.
Fou llavors que començaren a il.luminar-se, com estels, fascinants
flames, fins a quaranta.
Antoni Clapés
Il.lustracion Benet Rossell
El poeta Antoni Clapés (Sabadell) ha publicat més de mitja dotzena de reculls (l'ultim, Laberint, el 1996) i ha rebut el premi Ciutat de Palma (1988). En els últims anys els seus poemes han estat complementats per les il.lustracions de Benet Rossell (Áger), un artista format a París i Nova York que ha tingut unes exposicions monogràfiques recents a Luxembourg i al Palau de la Virreina de Barcelona (1996). Les edicions limitades produides pel tàndem Clapés/Rossell són cada vegada més conegudes i buscades a Barcelona i més enllà.
© Clapés
© Rossell