NADALA
La nit era un bloc negre de fred que tallava.
John Dos Passos
una paret mitgera
de matèria com negra
per a trencar-s’hi la crisma
és la Nit
no qualsevol nit
sinó la Nit
dels cristalls aquells
aquí
colant-se
pels porus del nas
abraçant-ho tot
en temps real
essent
la baula que falta
per encendre’s
dins el gresol humà
de la culpa
sens perdó
caient-hi a plom
en la trampa
parada per la Nit
en el joc inútil
preparat per la Nit
en l’última esperança
traginada per la Nit
en el ble de cànem
incendiat per la Nit
a plom
caient
el mur
de la
Nit
oh
festa escuma
de la por freda
i del desencís final
de les barjaules
i de les feres
de les cantonades
i del ciment arnat
d’escopinades
i de silicis
oh
Nit
de ferro colat
colpeja’m
ja
t’ho demano
t’ho prego
t’ho suplico
torna’m
carn de claveguera
ja
oh
Nit
Santa Nit
(24·X·07)
ESPIRITUAL
Subid pronto al tren, hijos míos;
el maquinista es Jesucristo.
Antonio Gamoneda
Per la creu i la corona de Crist he estat una dona.
Per la creu i la corona de Crist he estat una dona.
Per la creu i la corona de Crist he estat una dona
amb el cor calent i els peus glaçats.
Per les ferides de Crist sagnava l’Holocaust.
Per les ferides de Crist sagnava l’Holocaust.
Per les ferides de Crist sagnava l’Holocaust
i tot és fuga cantava Celan.
Per les venes de Crist navega Caront.
Per les venes de Crist navega Caront.
Per les venes de Crist navega Caront
i Virgili que li fa d’estibador.
Pels claus de Crist vindrà l’amor.
Pels claus de Crist vindrà l’amor.
Pels claus de Crist vindrà l’amor
i la sang il·luminada pel perdó.
(4·XI·07)
RITUAL
Relluïa com plata morta,
com la carn d’un cadàver il·luminat per la lluna.
Theodore Sturgeon
una fred
que tira enrere
però qui no avança el seu mal no espanta
i així
faig un pas rere un altre
sincronitzats
amb la tos còsmica de la matinada
el baf hermètic de tres quarts de set tocats
i la tramuntana que em talla en fines llenques
els ossos picapedrers
al carrer de caps
on per tot m’apreto fort
contra les parets i els arbres
a recer si pot ser
de la mala òstia de tot déu
i la cicuta de la disputa per un no-re
que no són hores casom l’os pedrer
entro al bar xarrup
i abans de treure’m els guants i el barret
ja m’he fotut un cafè
amb el sòlid pòsit de regal
gola avall
i em fumo un parell de cigarrets
per anar fent temps
tot i que faig tard
mentre els vilatans
cadàvers dempeus
la fan xerrar
em cruspeixo el croissant
m’enfonyo al pap el tercer gotet
d’alcohol etílic que et fa ser sincer
i el semàfor se’m posa verd
al carrer de culs
s’apaguen els llums
i s’encén la ciutat
la fressa dels engranatges del món
la pela que ja no és la pela
les empentes dissimulades
tots soms camàlics fora d’osques
arribo al cotxe
hi vinclo el pes mort
poso la clau al contacte
i engego
(22·XII·07)
LOS DOLORS
Si et crida el vici,
fuig, que cauries
al precipici.
Jacinto Hisop
ai oi ui
de fa temps
em fa mal
tot lo cos
com si amor
m’hagués dit
no tens prou
valor nen
per a fer
lo que cal
i per ‘xò
t’he fotut
lo diner
lo tabac
lo cafè
l’alcuol
i salut
nin queixós
que la mort
et vindrà
a trobar
amb l’os brut
de sa faç
per davant
tot trucant
al teu cor
de metall
puix lo mal
infligit
pel teu jo
al teu jo
té lo preu
més altiu
i prolix
sang i fems
als pulmons
llim i esputs
als carnots
pro responc
amb udol
que tan sols
és del meu
interès
pus encès
al cervell
lo rodar
foll del vers
al meu cap
penitent
amb sergent
de mots llum
apretats
tots plegats
als ulls dels
meus deu dits
d’home sol
dur com roc
per la por
d’estar sol
dona déu
has fet bé
fent-me mal
puix dolor
és millor
quan amor
tot t’ho fot
un segon
sens consol
i després
al seu lloc
com el crist
t’hi mors ja
alehop
(1·III·08)
© Joan Josep Camacho Grau
Biografia
Joan Josep Camacho Grau (Sant Vicenç dels Horts, 1975) viu a Kaçà de la Selva. La seva obra poètica inclou Perversus Esparsus i Vindrà la llum, que va guanyar el premi Martí Dot de l'any 2000 i va constituir una sorprenent novetat per la seva qualitat, contundència i imatgeria, essent ara per ara una de les noves veus que caldrà tenir molt en compte i seguir de ben a prop. La seva tasca literària i creadora inclou també la publicació de poemes en fanzines i la filmació de vídeos poètics, com ara el treball que està realitzant sobre els poemes de 4 Elements, 4 Mutacions. Les fonts de què beu la poesia de Joan Josep Camacho Grau abasten des de les tendències avantguardistes dels 60-70 a l'espiritualitat oriental, tot passant pels literats visionaris, el punk, elgrunge o els grups death metal com Sepultura.
Biografia extreta del lloc web “Daltabaix Poètic!”, a cura de Lluís Calvo
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com -------juliol - agost 2008