Eròtiques i despentinades.
Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona
(Arola Editors, 2008)
LLUÏSA JULIÀ
MOTS PRELIMINARS
Només mots de felicitació poden acompanyar aquest volum que presenta el desig femení escrit per mà de dona en tota l’amplitud cronològica d’un segle de poesia catalana. Cal salvar tota mena d’entrebancs i cal generositat; la que ha tingut Encarna Sant-Celoni, poeta al seu torn, per realitzar una cosa tan senzilla i tan difícil, alhora. Perquè reunir els distints poemes no hauria de ser una feina gaire feixuga, més enllà de fer-se amb els volums de les múltiples tries possibles abans de la selecció final. En canvi, el pròleg que precedeix la tria deixa constància de les dificultats de tal propòsit, tot i ser una cultura en què abunden les antologies, els recitals i els festivals poètics.
Tenim a les mans la primera antologia eròtica amb veu de dona. S’hi recullen cent vint-i-nou poemes, gairebé setanta dones poetes ―seixanta-nou per ser exactes― d’arreu de les terres catalanes. I en podien ser més. S’hi parla de llibertat i gaudi, d’ironia i humor, d’espai interior que remet al plaer sensual i al joc que satisfà la realitat immediata, de la urgència del sexe, de la seva expressió; s’hi parla també d’insatisfacció i ruptura, d’oblit i de record, de somni. El tema és prou conegut a qui llegeix poesia, tot i que el tabú sexual és un dels més persistents en la nostra tradició moderna. La novetat que defineix el volum és que sigui la dona el subjecte actiu i no sols mirall del desig de l’altre, majorment masculí, seguint la tradició establerta. Eròtiques i despentinades dibuixa, doncs, un nou panorama que dóna forma i color a un aspecte sempre amagat o elidit, perquè si el pudor i l’eufemisme han embolcallat comunament l’experiència eròtica masculina, què direm quan es focalitza sobre la femenina? Tot i els clars precedents antics i medievals, i l’ampli concepte triat sobre l’erotisme ―admet qualsevol obra que en permeti una lectura en aquest sentit―, l’Eros femení encara és tot un descobriment en el conjunt del panorama literari, encara és una forma a dignificar.
El present volum s’inscriu en el precedent de l’Antologia de la poesia eròtica catalana del segle XX que el poeta Josep Maria Sala-Valldaura va publicar l’any 1977 i en la qual sols constava una poeta. Algunes coses deuen haver canviat en el codi ideològic establert en aquests trenta anys que separen les dues antologies, perquè, tot i la reivindicació necessària, pugui arribar ara una antologia temàtica i no sols general o generacional o territorial de la poesia escrita per dona. L’expressió de l’ésser femení, múltiple i canviant, s’ha fet realitat. I les poetes, com en els temps antics, esperen la consideració dels seus, la mateixa que gaudien dels seus conciutadans la primera onada de poetes líriques gregues; reivindiquen el plaer mític d’aquell paradís perdut, que avui ofereixen amb tota l’esplendor de l’heterodòxia.
SELECCIÓ DE POEMES
Àvidament ressegueixo amb la llengua
el contorn de les teves paraules,
en copso la textura i el relleu
i el mordent que m’aviva les dents.
Al mossec de les meves paraules,
la teva ment se m’obre com un fruit
i la polpa se’m fon, carn endins.
MARIA-MERCÈ MARÇAL (del llibre Desglaç)
Em fumo les herbes de les paraules
i em sedueixo de tu,
perquè és dolç el dolor
del mossec que em fas
amb les dents de la mirada.
JOANA BEL (del llibre El risc de l’aigua i el silenci)
Amb farina i aigua treballava
el seu cos. Amb farina i saliva
concebia, inclinava, aprenia
que amb farina i dues mans s’arriba
al dúctil secret de la matèria.
Amb farina i llavis treballava
l’home fins a l’elasticitat
insuportable de la tendresa.
I aleshores lentament tastava
el seu cos, el pa que era el seu cos,
el pa que s’emmotllava tan bé
a les mans com la lluna a la terra.
GEMMA GORGA (I aleshores ella, del llibre El desordre de les mans)
Entre el canyar i la roca
busco un nom que tingui sexe,
boca de veritat,
i m’enganya l’aigua,
herbes de fons aquàtic,
colors que fugen,
escarbo i busco
veritats de roca,
sexe d’aigua,
colors de boca.
CINTA MULET (del llibre Paraula de dona)
Aqueixa dolça insipidesa
que llisca pels pendents
de tots dos muscles,
que silencia les gebrades
del gris de l’iris,
que s’engronsa en el clot del teu coll,
quasi emmelant‑lo,
que regressa a la molsa vellutada
del teu llavi de baix
i que es reclou,
hermètica,
per por de naufragar de nou
en les balmes de la teua saliva.
ENCARNA SANT-CELONI (del llibre Dèria i fal·lera)
Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l’enyor de tanta cosa
em despentina l’instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.
CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS (La sang se’m clivella, fragment, del llibre Llibre d’amic e amada)
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com -------setembre - octubre 2008