MARIA ROSA FONT I MASSOT
CREACIÓ
En cada riu de les paraules
planto la canya per pescar:
amb sort picarà l’ham una ombra d’aigua,
el respir de les pedres clavades al fang.
PEDRES
Aquesta línia de pedres
és el nostre amor:
un dibuix sobre el fang, un escorpí enterrat,
les pàgines que escriuen les arrels
del nostre pati.
Aquesta línia de pedres
és el nostre amor:
ens guarda dels lladrucs de cada nit,
escorta els batecs de la sang
i jau amb el dolor que ara ens abraça.
OASI
Tots els teus ensenyaments són com l’empremta
de les sabates sobre la pols: són els fills de les sabates, però no són les sabates.
Chuang-Tzu
Tots els neons de l’aula s’encenen per mirar-vos
i un fil blau es projecta dels vostres ulls als meus.
Navego amb els rems de la veu
pel vostre oasi invicte, i vaig plantant a l’aigua
els mots que aneu teixint amb fils del meu desert.
MINIATURA
Un defallir constant, com d’aire en miniatura
reclòs al pot de vidre dins del buit,
m’assetja en un revolt del camp,
quan les hores s’abrinen per escatar el capvespre
i la llum s’afebleix i no pot xuclar el vent.
Fins que arriba la nit i el son creix i m’atura
i ja no hi ha revolts i l’aire es fa més clar.
El buit ja no és el buit sinó l’espai
i les arrels del vent s’eleven i m’abracen
i sóc només un tros de fusta
surant en l’univers que és aigua i sang.
FIGUERA MORTA, 1
―El teu destí és aquest?
¿Anar-te buidant com el ventre
esclafat d’una rata,
esqueixar-te amb l’aigua dels dies,
asclar-te sota els cops de la destral,
caure damunt la terra xopa,
sorda i cega al respir del vent,
colgar els cucs i els cargols
amb les mans tot just nades,
mentre el cos clivellat
cus els nusos dels dits al bassal del crepuscle?
―Serrar l’alè del vent,
ser una estella en la nit,
volar des del foc fins als astres,
dels astres a la terra:
ser un rebroll germinat
en un bocí de l’arrel morta.
FIGUERA MORTA, 2
Un fil de teranyina al buit,
l’alè del vent que aterra.
L’arrel clavant els dits
al bassal del crepuscle.
CAVALLS
Renillen els cavalls als camps de combat. Al bosc, les òrbites dels arbres observen les pupil·les dels canons, les plomes dels pinsans s’enreden amb les fulles i cauen sobre les espores dels falgars.
Per un instant, la imatge es perpetua: les arrels d’aigua dels cenisso i el corrent erràtic del riu. El temps s’empassa els noms i les coses. Al fons, entre còdols i carpes, el fang traça rutes volàtils.
Sento els renills mentre el vent bat les ales.
Colgades a la cendra, endevino les plomes dels pinsans, les fulles esquerdades, les peülles dels cavalls: les meves mans que esperen.
(Poemes inèdits)
Biografia:
M. Rosa Font i Massot. Nascuda a Sant Pere Pescador (Alt Empordà), viu actualment a Girona, on exerceix com a professora de Llengua i Literatura catalanes en un institut. És autora dels llibres de poesia Tres notes i el silenci (Eds. 62, 1989), Quadern d’Erinna de Telos (Edit. Columna, 1989), Com ombres vives (Edit. Columna, 1996), Aigua llunyana (Premi Vila de Martorell, Edit. Viena, 2001) i La llum primera (Premi de Poesia Festa d’Elx, Poesia 3 i 4, 2005). Enguany ha estat guardonada amb el premi Rosa Leveroni (2008) pel seu recull de poemes titulat Des de l’arrel. També ha publicat les novel·les Envia’ns un àngel (Alfaguara-Grup Promotor, 1999, 5ª edició: 2006) i L’ànima del freixe (Edit. Barcanova, 2003).
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com -------setembre - octubre 2008