ÍndexNavegació

índice   no. 30: maig - juny 2002

7 contes curts
Miquel Bezares

fish.jpg (6650 bytes)

1
La badia dels peixos d’argent

      Era sempre a l’alba quan, des de la seva tardor, Narcís desdibuixava els seus somnis sobre l’arena de les dunes. Es despullava, se li esqueixava la gola en un crit esgarrifós i els peixos d’argent, animals sobrenaturals que sotjaven son deliri, saltaven sobre el seu pànic.

2
Las Vegas

      Del desert vingueres fins a mi; del cor del no-res aixecares en el meu cor una convulsiva ciutat de llum i de sequera. Ens trobàvem sempre de nit: mai no havia estat una empresa impossible habitar-te, com qui habita un iglú, en la fredor que seguia al dia encès. Una serp, però, naixé del teu ventre a l’alba infame que intentares dir-me el foc, i un tauró solcà les dunes somogudes per devorar-nos, entre milions de carnals i sarcàstiques riallades.

3
Islàndia

      Sota la lenta fúria glacial hi havia una fúria encesa, un esclat de foc que rebentava la calma deserta del gel. T’obrires pas, amb els teus dits de jonc, entre l’espessa i alta nuvolada de vapor, i vas mirar-me. "Hi ha una mar per al nedador i un riu per al nàufrag", digueres només, abans d’abrasar-me i desaparèixer, devastadorament volàtil.

4
El somni de Bagdad

      Heus aquí la nit sobre Bagdad. Sota la pluja d’un foc que teixeix els ulls irisats de l’Home i de la Dona, dos cossos nus es lliuren a una carnal batalla. Del plaer neix un crit que perfora amb nocturna precisió l’espant.

5
L’immigrant de la casa xinesa

      Tenc prohibit trepitjar terra. Visc en una barca flotant de devuit metres quadrats, en una llar establement balancejada per la calma del port. No vaig enlloc, perquè la mar no és cap lloc. Un peix d’argent ha saltat, avui dematí, per sobre de la barca, i en el seu vol audaç he vist els ulls de Lulú que em cercaven, negats com un camp d’arròs, eternament ennuegats d’espera inútil.

6
Turista a Yazd

      Més de mil cinc-cents anys esperà la flama la inoportuníssima visita del turista. Bufava un vent terral, el vidre que custodiava el foc sagrat es desféu en mil bocins, i mentre els guardians, esverats i colpits per les llàgrimes degradades que hauria de vessar el seu poble, corrien cap al caliu, l’imprudent visitant, encès, corregué cap als turons de la mort. No hi hagué una mirada per al vol dels corbs que es llançaven sobre l’estrany convulsionat; no hi hagué un espectador per a la seva deflagrada agonia. Hi havia ulls només per a una terrible extinció.

7
Ponte Vecchio

A l’arc central del primer pont esperes,
a la vigília i al riu retut,
despertaran en tu totes les feres
que han ignorat, potser, el do rebut?
Volgueres l’aigua. Mil nusos desferes
per arribar aquí, el lloc on el cor
tem, sobretot, de les seves maneres
les que escriguin el més trist ressò.
Arribarà, penses, de fluvials
clarors vestides. Vas errat, però,
perquè Maria és ja aquí (puntuals,
ho afirmen els batecs, i el buit, del pit):
s’acosta a tu tan nua que els ullals
del teu desig contradiuen la nit.
Porta a les mans, ho veus, els mots fatals
que mai no li digueres. És escrit
el sord final, reconeixes la dalla
que no amaga el finestró somort.
S’apaguen els llums del pont. Ella calla
(és tan bella!), p’rò reclamen la mort
i l’Arno un cos. És el teu, o el d’ella?
No ho sabràs fins que arribi al port,
el més vermell matí, l’última barca.
 

© Miquel Bezares
Miquel Bezares (Llucmajor, 1968) és escriptor. Codirigí, juntament amb Biel Thomàs, les Edicions Atàviques, experiència plàstico-poètica que es desenvolupà durant els darrers anys de la dècada dels vuitanta i els primers de la del noranta a Llucmajor. Ha publicat recentment a Edicions 62 el llibre de relats Quan els avions cauen. En podeu trobar més informació a www.miquelbezares.com, així com una mostra dels seus poemes i dels d’altres a BaleigsDIGITALs

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
navegació:  

tbr : no. 30: maig - juny 2002

-Narrativa
     7 contes breus de Miquel Bezares
__________________________
-Especial Benet RossellBenet Rossell
Benet Rossell: Poemes, escultures i dibuixos
Robert Coover: La primeria de la vida de l’artista
Carles Hac Mor i Ester Xargay: Retrat paraparèmic de Benet Rossell
__________________________
-Poesia
     
Víctor Sunyol:
Iuxta
      Dos poetes del XVIII Festival de Poesia de Barcelona
__________________________
-Articles
      Carles Hac Mor:
Coneixement...
      El traductor recomana: Nick Hornby, per Xavier Dilla
      Evocació de Segimon Serrallonga
__________________________
-   Rebosteria selecta

-crítiques breus/ressenyes (en català)
-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il