Quin paper té una bastida
en un vol ascendent?
Hom és lluny
de poder assolir
el cim.
Ni tan sols
els carrers
de la mar.
Trenqueu l’arbre
per les vores;
cal fugir
del silenci de les rialles.
Què és la sort,
si no l’eina que permet
defugir la fosca dels turons?
Aquesta eina serveix
per a tallar el temps
en blocs
perfectament
regulars.
Aconseguir-la
en una
ferreteria
és un signe
de benaurança
–les he visitades
totes
i no he pogut
haver-la.
No hi ha paisatges,
només pèrdua i pols.
És festa entre els àngels,
mes ni les hores ni els moments
són els propicis.
Els llocs són una cremada,
però hi romanc immòbil.
Ja no creixen els arbres,
només barres i ferro.
Sóc el teu successor.
Ningú més
es coneix
entre nosaltres.
Sóc la vila
alçada
al promontori
on les herbes d’un llamp
conclouen
cristalls de força.
Rebem sagraments
d’un misteri
entre febres de lluna.
No ho permeteu:
els camins vindran
un cop que les estrelles
prenguin el pa.
Volen
–màquines i acer
volen
tot prenent
el paisatge
com a aire.
Els indrets són necessaris,
mes la visió s’esborra
entre làmines de silenci.
No era
encara
el moment
de batre
les ales?
Narrativa