| REBOSTERIA SELECTA (algunes lectures recents, a
cura de J. B. i B.)
Miquel Àngel Riera: Obra poètica completa (1953 – 1993).
Edicions del Salobre. Pollença: 2004.
"Miquel Àngel Riera és el més gran de tots (els escriptors
mallorquins), Vilallonga inclòs." Amb aital contundència, Carme Riera presentava fa
unes setmanes aquesta edició que reuneix tota l’obra poètica de Miquel Àngel
Riera. Una poesia on ja hi és latent tot allò que desenvoluparà més tard en la
novel·lística, i que significa el maridatge entre el 27 i l’escola mallorquina. Una
obra que s’inscriu en la més estricta modernitat poètica i que es basa en el
realisme, el vitalisme i la consciència ètica. "M’assec al portal de casa a
mirar el món / i pens, com Déu al setè dia, / que viure / senzillament em plau".
Properci: Llibre primer d’elegies.
Quaderns Crema. Barcelona: 2004.
Traducció de Jordi Parramon.
Al llarg d’aquests vint-i-dos poemes, Properci reflexiona sobre l’amor i la
passió. En tractar el tema en primera persona, el poeta va subjectivar la composició
poètica i el va tractar amb ironia: "Doncs, us aviso: eviteu aquest mal: cadascú
que mantingui / la seva cura, i l’amor habitual guardi al jaç, / perquè si al meu
consell algú tanqués les orelles / ai, amb quant de doler recordarà això que
dic!".
Antonio Tabucchi: Tristano es mor.
Edicions 62. Barcelona: 2004.
Traducció de Pau Vidal.
Tristano, el personatge de la novel·la, reflexiona, al llit de mort, sobre el món
que li ha tocat de viure: dicta, d’una manera desordenada i amb un discurs enfebrit,
a un escriptor l’autobiografia per tal que la publiqui. Al llarg del turmentat i
confús relat de Tristano es repassen episodis de la història recent d’Itàlia, les
misèries del món que ens ha tocat de viure, una col·lecció de personatges de poca
densitat moral. Escrit a la manera dels monòlegs de Joyce i de Beckett, aquest Tristano
enganxa el lector des de la primera pàgina, i esdevé incapaç d’abandonar-ne la
lectura fins a la darrera frase: "¿quina hora és? Li deu semblar una rucada, però
ho vull saber, és l’última cosa que vull saber... Sigui com sigui, demà serà un
altre dia, com se sol dir."
José Antonio de Agirre: De Gernika a Nueva York pasando por Berlín.
FOCA. Madrid: 2004.
Pròleg de Juan José Ibarretxe.
Les memòries de qui va ser el primer lehendakari d’Euskadi. Si no fos per
la personalitat política de l’autor, podria creure’s que es tracta d’una
novel·la d’enjòlit, on no hi falta cap dels ingredients que la caracteritzen. Rere
els esdeveniments hi ha sempre l’anàlisi política, social i històrica
d’aquesta persona amiga del president Companys, d’aquest polític que "per
mèrits propis ha trascendit la seva època i que atresora una sèrie de valors que encara
avui són imprescindibles per entendre la convivència i solidaritat entre i amb les
persones menys afavorides", com diu Ibarretxe al pròleg.
Jordi Soler: Los rojos de ultramar.
Alfaguara. Madrid: 2004.
El nét d’un exiliat republicà reconstrueix les peripècies del seu avi durant
l’ensulsiada de Catalunya en la guerra (in)civil, el seu pas pel camp
d’Argelers, la fugida vers Mèxic on fundarà amb d’altres exiliats catalans la
comunitat republicana de La Portuguesa en el cor de la selva de Veracruz, el complot per
assassinar el Dictador, el desencant per la durada de la Dictadura, l’impossible
retorn... una vida d’il·lusions truncada, finalment, per un càncer. La ferma
voluntat de no oblidar, que Jordi Soler rememora amb una prosa àgil i amb un encertat collage
de documents.
Claude Bleton: Les Nègres du traducteur.
Éditions Métaillé. Paris: 2004.
Un home que vol fer la carrera en el món de les lletres s’inventa un truc per
aconseguir els seu propòsit: redactar traduccions i cercar, després, qui n’escrigui
la versió original. L’artilugi funciona fins que un d’ells es rebel·la i...
aquí comença un relat d’intriga. Un text, alhora, ximplet i irònic, que reflexiona
sobre l’escriptura i la seva originalitat.
Winston S. Churchill: La segona Guerra Mundial (I).
L’esfera dels llibres. Barcelona: 2004.
Traducció de Dolors Udina.
Les memòries de Churchill són un document imprescindible a l’hora
d’entendre de debò què va passar en el temps en què ell, des dels diferents llocs
en què li va tocar de servir l’administració britànica, va ser espectador
privilegiat dels conflictes de la seva època. La seva sagaç intuïció i astúcia
política –i el ferm estil en la prosa– queden evidenciats en aquestes memòries
que analitzen els antecedents de la conflagració (que Churchill creu que és el resultat
del Tractat de Versalles), els conflictes polítics interns de la Gran Bretanya, els
acords de Munic, les invasions de Polònia i dels Sudets, la caiguda de França, el blitz
de Londres i la batalla del desert; en premsa hi ha el segon lliurament, que culminarà
amb el final de la guerra.
Un text imprescindible.
2
NÍUS (Notícies Breus):
Lectures de Poesia a Laie. Organitzades per Cafè Central i Laie, tindran lloc en
el restaurant del local del carrer pau Claris 85, un bloc de sessions de lectures
poètiques amb el següent calendari:
29 de novembre: Ginsberg revisitat (Josep Pedrals + Eduard Escoffet)
17 de gener: Poetes paquistanesos de Barcelona
7 de febrer: Georg Trakl (Feliu Formosa + Pere-Eugeni Font)
28 de febrer: des Imagistes (Sam Abrams + Montse Vellvehí)
14 de març: Entorn Vicent Andrés Estellés (Vicent Berenguer + Cacu Prat)
4 d’abril: Rojos (Albert i Josep-Ramon Roig)
18 d’abril: Poesia del compromís (Laia Noguera + Dolors Miquel)
Sofà literari. El proper dia 23 a les vuit del vespre, a l’Escola Suïssa de
Barcelona (carrer Alfons XII, 99) es presentarà l’obra de dos autors suïssos
residents a Barcelona:
Karl-Gustav Ruch: Talgo Pendular – Geschichten zwischen Zürich und
Barcelona Markus Jakob: Die Zähmung der tosenden Stadt –
Barcelonesische Konturen
Poesia de dimecres...
Us recordem que cada dimecres, a l’Horiginal (Ferlandina, 29 –davant
del MACBA) hi ha lectures en viu i en directe dels millors poetes. A partir de les nou del
vespre.
Un comentari trobat a la xarxa...
breu 1: Barcelona Review http://www.barcelonareview.com/cat/index.htm
Deu fer dies que ha sortit, però l'he vist ara mateix. M'agrada la barreja que fan de
literatura consagrada i de gent desconeguda, de literatura i altres arts (fotografia,
il·lustració...), de serietat i lleugeresa... A vegades em fa pensar en una revista feta
en una taula de bar; vull dir de miscel·lània i sense prejudicis. Si no la coneixeu,
aneu a "números anteriors". Hi ha alguns monogràfics ben interessants. (posted by no ho sé @ 9/23/2004)
i un premi de traducció de poesia...
Primer Premi "Jordi Domènech" de Traducció de Poesia.
Per tal d’impulsar la difusió i renovació poètica en llengua catalana, Cafè
Central i Mobles 114 convoquen per primera vegada el Premi "Jordi
Domènech" de Traducció de Poesia, en homenatge a l’amic, poeta, traductor i
col·laborador.
El Premi es regirà per les següents BASES:
1.- Hi podran concórrer totes les traduccions al català (en qualsevol de les seves
variants lingüístiques) de llibres de poesia.
2.- El premi consistirà en una dotació econòmica de 1.500 €, i en la publicació
del llibre traduït –sempre que sigui possible disposar dels drets per fer-ne
l’edició– dins la col·lecció "Jardins de Samarcanda" de Cafè
Central i Eumo Editorial.
3.- Les traduccions hauran de ser inèdites en la seva totalitat, i no tenir els drets
contractats amb cap editor.
4.- Les obres originals poden haver estat escrites en qualsevol llengua.
5.- Es presentarà una còpia del llibre original i set exemplars de la traducció,
mecanografiats a una sola cara, en fulls DIN A4.
6.- Á la portada es consignarà el nom del Premi, autor i títol de l’obra original,
nom, cognoms, adreça postal, telèfon i adreça electrònica del traductor. A més a més
hi podrà figurar un pseudònim si el traductor ho creu oportú.
7.- Les obres concursants hauran de ser lliurades abans del 31 de gener de 2005 a Eumo
Editorial, plaça de Miquel de Clariana, 3. 08500 Vic, fent constar en el sobre la
convocatòria del Premi. Les trameses per correu seran admeses si han estat franquejades
com a màxim el dia 31 de gener de 2005.
8.- El Jurat estarà format per les següents persones: Sam Abrams, Feliu Formosa, Joaquim
Sala-Sanahuja, Josep Maria Sala-Valldaura, Dolors Udina, Carlos Vitale i Víctor Sunyol
que actuarà com a secretari.
9.- El Jurat podrà demanar opinió a aquells especialistes que cregui convenient per tal
d’avaluar la qualitat de les obres presentades en aquelles llengües en les quals no
tingui prou competència.
10.- El Jurat podrà declarar desert el Premi i resoldre inapel·lablement totes aquelles
qüestions no estipulades en aquestes bases.
11.- El veredicte del Premi es farà públic durant el mes d’abril de 2005, en un
acte literari del qual s‘informarà oportunament.
12.- El guanyador del Premi signarà un contracte d’edició amb Cafè Central / Eumo
Editorial.
13.- L’obra premiada serà editada –sempre que no hi hagi problemes de drets
d’autor amb l’obra original– a finals de 2005, en la col·lecció
"Jardins de Samarcanda".
14.- Les obres no premiades es podran recollir a Eumo Editorial fins a dos mesos després
d’haver-se fet públic el veredicte.
|
Narrativa