Anna Miralpeix i Llobet
M’empasso el cel a glops i a glops la sorra.
M’omplo de solideses que m’amarren
mentre esgavello fredes matinades
per dissenyar nocturnitats properes.
Espero que vinguin aviat engrunes dolces
que facin créixer flors sota les llunes
i poder imaginar que són antigues.
Que cada tros de silenci que trobi
em sigui per escriure, navegable,
prenent-me just en aquell punt que em salva.
Dormen els ulls a la finestra.
Demà potser vessaran riures
o plouran.
Cortines que reposen
just davant de l’abisme
sempre estant.
La ferocitat d’una paraula rude
travessa les parpelles dels meus ulls d’aigua,
vessant un camí perdut de llàgrimes,
mirall de sal que em descobreix i em miro.
Em miro a mi mateixa i veig
una llum clara que busca tatuar-me el rostre.
Ressegueixo amb la mirada aquest espai
que em fa esdevenir diversa i reinventada
i, tot aprenent-me a cada llàgrima que m’embolcalla,
palpo amb ulls de lluna els meus reductes íntims.
Escric perquè puguis trobar-te
en aquestes paraules
que m’alberguen
i ara són mirall de tu.
La complicitat és un miracle senzill i laic.
El somriure discret d’un mar d’hivern
subratlla la mirada lenta
del silenci de l’aigua.
Voldria sempre tenir un poema
per escriure en el viatge.
M’arrecero sota les crostes
de la pell dura.
Com un silenci clos dins una capsa
es capbussa en la rosada
un breu desig.
© Anna Miralpeix i Llobet
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
Biografia:
Anna Miralpeix i Llobet va néixer a Vic la primavera del 79. És col·laboradora habitual en premsa comarcal i ha obtingut diversos premis literaris. Consta a l’antologia Les Vacants i a altres publicacions col·lectives. A més de paraules, també escriu notes musicals i passos de dansa.