Vinyeta


SERGI VICIANA FERNÁNDEZ

ON SÓN ELS HEROIS?


A propòsit de Watchmen, de Moore, Allan (guió);
Gibbons, Dave (dibuix), i Higgins, John (color).
Ed. Columna-Planeta DeAgostini, Barcelona, 2007
(ed. or. 1986-1987, en anglès).
Traducció de Laura Casanovas

Qui vigila els vigilants? El que Allan Moore i Dave Gibbons fan en aquesta meravella que es diu Watchmen és recordar-nos la importància de fer-nos la pregunta. Suposadament, els vigilants vetllen per la nostra seguretat però, realment, qui vigila els vigilants?
      El passat mes d’octubre de 2007 va ser el vintè aniversari de la publicació de l’últim número de Watchmen i aquest any està prevista l’estrena de l’adaptació cinematogràfica a càrrec de Zack Snyder, director de 300. Tal com acostuma a passar amb les estrenes d’adaptacions de còmics, s’ha editat una nova edició, més luxosa i amb material extra, de la novel·la gràfica adaptada, però en aquesta ocasió no només s’edita en castellà, sinó també, i per primer cop, en català.
      L’edició és immillorable: tapa dura, textos de Gibbons i Moore, fragments del guió original, esbossos dels personatges i del disseny de les pàgines... perfecte. I és que Watchmen s’ho mereixia.
      Però Watchmen no només és a l’alçada d’aquesta gran edició, sinó que és en una altra òrbita. Watchmen és al còmic de superherois el que Collita roja, de Dashiel Hammet, és a la novel·la negra o el que el Quixot és a la novel·la de cavalleries. Watchmen és una d’aquelles obres sobre les quals sempre hi tornes i que mai no t’acabes. És un guió complex, però no complicat; són uns personatges reals, polièdrics; és còmic dins el còmic; és... però anem a pams.
      Encara que es tracta d’un còmic de superherois, trenca amb tots els tòpics del gènere: els vigilants no tenen superpoders i el còmic transcorre quan tots els personatges ja han deixat de ser joves i, en comptes de ser musculosos herois de vint anys, passen dels quaranta i tenen sobrepès. El món els ha repudiat i són menystinguts. I, encara que són superherois, no són boníssims ni perfectes: són gent complicada, amb un costat bo, però també un d’obscur. Violacions, tortures, paranoia, especulació en borsa, terrorisme... i tot amb l’eterna pintada a les parets de “Who watches the watchmen?” (“Qui vigila els vigilants?”).
      Però Watchmen és més (molt més) que una subversió del gènere de superherois i, encara que haver llegit els clàssics d’aquest gènere (Stan Lee, Jack Kirby, John Buscema pare...) ajuda a reconèixer alguns aspectes, no és en absolut necessari per gaudir d’aquesta joia del novè art.
A Watchmen trobem una història principal, la que gira entorn els vigilants, però també hi trobem una història paral·lela entorn del quiosc. Allà assistim a les converses entre el quiosquer i alguns clients habituals, que parlen de política i d’economia. Així veiem com és aquell món alternatiu al nostre, en el qual Nixon no ha hagut de dimitir, els americans s’han imposat a la Guerra Freda, i l’economia està a punt del col·lapse. Però també assistim a altres històries, com la del nen que llegeix un còmic de pirates ben cruel i truculent, còmic que es reprodueix i que podem llegir. És el còmic dins el còmic. I és, en si mateix, un gran còmic.
      A més a més, per donar encara més realisme, s’hi inclouen retalls de premsa, fragments de llibres, diaris personals, entrevistes... sense sortir mai de la ficció. Es tracta  no només de textos sobre els vigilants, sinó també, per exemple, d’assaigs sobre els còmics de sèrie B com el que llegeix el nen del quiosc. És a dir, igual que el còmic que hem comprat nosaltres inclou uns textos que en parlen, dins de Watchmen hi ha textos que parlen sobre el còmic de pirates que el nen del quiosc llegeix.
      Watchmen és, doncs, una obra mestra, que s’ha d’entendre en un context en què apareixen altres obres com ara el Dark Knight de Frank Miller o el Maus d’Art Spiegelman. Són els anys 80, l’extrema dreta governa els EUA (Reagan) i la Gran Bretanya (Tatcher), la indústria nord-americana del còmic està estancada i no permet als artistes innovar, i els nous valors s’hi rebel·len. Però Watchmen no s’ha de valorar com un producte d’època, sinó que s’ha de llegir com totes les grans obres: com un univers autònom que parla directament amb cada lector. I ara, per fi, es troba en català.

© SERGI VICIANA FERNÁNDEZ

comic

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com ------- maig-juny 2008