índex | índice | navegació                                                 barcelona review #14

Dolors Miquel - 4 Poemes                      audio.gif (392 bytes) = audio

Dolors Miquel

 

<

Entrevista
amb
Dolors Miquel
anglès
castellà

 

 

Camioner, ih!
cues de filaberquí
els ulls dels pobres.

Veus la finestra
on dorm un pardal petit?
El vidre sagna.

Casa sense clau,
la verge, l'àngel portau.
Les rates canten.

Suburbis, ravals,
enceneu les llanternes
per al llangardaix.

A sota del pont
una vella reposa
dins l'immòbil son.

A sota del vent
una vella espanta
el mati vinent.

Dins de la brossa
lluiten el gat i 1'home
i Déu se'ls mira.

I Déu erupta
i Déu treu la petaca:
fuma avorrit.

Diu l'home al gat:
La sardina és meva.
I la Verge, Déu!

Per alimentar
els fills, la dona, la por,
dóna'm l'ànima.

Dóna'm un crostó
amb una arengada
de plata vella.

Dóna'm un parrac
de felicitat penjat
d'una lluerna.

Dóna'm el teu pit.
Abeura'm la set de set
que no se'm passa.

Roba'm el sexe,
talla-me'l a daus. Sembra'l
a l'esplanada.

Arrenca'm els ulls
amb botons blancs de nacre
d'ullal ben negre.

Fills deIs meus fills. Fills
Fills detants fills d'altres fills.
I l'argelaga?

Bleps de pobresa,
al meu jardi, neixen vius
i es moren morts.

De mort certera,
l'ala negra que creua
la carretera.

Camioner, oh!
Voidries ser l'avió
i portes roques?

________________________________

audio.gif (392 bytes)
Cancó de Pujar a la Seu

 

Qui no fos com fos que siga
que se'n pugi dait la Seu
amb un verd vestit d'ortiga
i que hi pugi amb un sol peu.

Si amb un peu no vol pujar-hi
pot pujar-hi a dues mans,
cap avall que pot pujar-hi
cap amunt i els dits penjant.

Si els dits no li pengen gaire
o només en té un parell
que cridi de pressa l'aire
que ve d'Alguaire i és vell.

Si el vent veu que triga massa
que la llebre és a caçar
amb l'escopeta carbassa
cor dedins d'un canyissar,

que tregui la boira blanca
de dins del coll d'una gerra
que vindrà a I'eixarranca
lo peu llarg i la mà a terra.

Si la boira s'enteixina
a la vora d'un fruiter
que cridi una padrina
que ella sabrà què fer:

amb timó o amb farigola
i amb el bec de dos pardals
els cascalls i la cassola,
sang calenta i dos missals,

regalíssia i un bastó,
lo pinte de pua llarga,
xocolata i regaló
i un fanal de llum amarga.

Si la padrina s'ha mort
que li canti una exèquia
i l'enterri dins d'un hort
a la vora d'una sèquia.

Que l'enterri i si no hi cap
perqué té cabell tan negre,
que li talli tot lo cap
I lo foti dins lo Segre.

Que l'enterri i si no hi dentre
ni de front ni de costat,
que li talli tot lo ventre
i lo foti a Alpicat.

Que l'enterri i si no hi viu
quan ès l'hora de Gardeny
que li porti la perdiu
que li va fer perdre el seny.

Si de tant esperar es troba
un camí de cel minvant
i una arbreda sense roba
que la llum li va robant,

que l'enfili sense presa
i que hi vaig narinan
per si l'home del sac vessa
la ganyota d'un infant

per l'estrip de la jaqueta...
i faci com qui no hi veu
quan la lluna es fa l'estreta
sobre el turó de la Seu.

Quan la llunas hi estiga
que se'n pugi dalt de tot
amb un fosc vestit d'ortiga
i que hi pugi d'un sol BOT!

  ________________________________

Esgaldinc

o Vers del NODIRRÉ (o de Guillermina de Pitiüssa, Marcabruna, Raimunda d'Aurenga o Arnolda Daniela)

Ben bé no sé pas poc què dir
i poso punt on hi va pont,
perquè no tinc pas res a dir
que tinc un tap enmig del front
i faig el vers per no dormir
que el vers s'assembla a la son

Tinc tanta son que trobo e tinc
dur i molt fer i hi vaig clapant
cap al camí del sense cinc
que fou trobat tot badallant.
Caigué del seny com qui fa clinc
i busco e clinc amb mà i amb guant.

I trobo un clanc un clonc i un clunc
i en vers envrs qui no se sap
amb mots ben tots de res ben func
i on ais i hi vaig-vaig-vaig de cap.
Com caic de cul sobre el rim punk
no sé si dormo o menjo rap.

Un rap de peix que put a mar,
vora un amar que put a peix
i ara ho rimaré tot amb far
que l'erra sona amb llum i es creix
al cap que rar i car com bar
no sap que el dos a l’u és greix.

Ben bé no sé pas què he dit
i si ho sabés, pas s'ho diria!!!

________________________________

audio.gif (392 bytes)
Esgaldinc de la meva veïna Fina

 

Aquella que va amb la bata
blau de cel teixit boata
i que duu al peu sabata
es la meva veïna Fina
a que mai no es despintina
que ni morta es despintina
Que si ella es despintina
se sabria di siguida
se sabria a l'estampida
que els mixons ho estendrien
al filferro de mentida.
Que ni morta es despintina!

I això la fa tan senyora
la fa tan emperadora
que dia i nit a tothora
cap cap pèl es mou de l'olla
que la veieu tan pimpolla
tan posada, tan fonolla
Que si ella es dispintina
algo gros passa a la vida
se sabria disiguida
si algo gros passa a la vida
perquè ma veïna Fina
ni ben morta es dispintina!

Si algo gros passa a la vida
no hi haurà perruqueria
potser ni tan sols hi haurà vida!
Per tant si el nores exisitia
res de gros passa a la vida
i és que grossa cal que sia
perquè la veïna Fina
la que mai no es despintina
que ni morta es despintina
surti a comprar sense boata
i ambel cap fet una guilla
que ni morta es despintina!!!

© 1999 Dolors Miquel
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
L'únic llibre que recordo haver publicat és el Llibre dels homes.... Ed. Empúries 1998. Ara a la tardor d'aquest 1999 sortirà Haikús del camioner. Dels altres pocs llibres tinc la voluntat de la no-memòria.
Des de I'estiu de 1997 m'he dedicat també a fer recitals poètics. El primer va ser a Aiguafreda, gràcies al wiski i al Víctor Nick, que, a parts iguals, m'empenyeren a l'escenari. Abans d'això mai havia assistit a recitals poètics ni com a públic ni com a joglaressa.
No crec en la professionalitat de 'escriptora (ni de l'escriptor). Mai he pensat que l'art sigui un treball, bàsicament perquè l'art em proporciona plaer i el treball, en canvi, em carrega molt.
Afegiré que vai néixer en una terra plana, plena de turons, amb un riu i molts fruiters, on fa poc hi han tornat a niuar les cigonyes. Aquest fet ocorregué l'any 1960, un dimecres en què, al Japó, Nobusuke Kishi, va ser subtituït com a primer ministre del Parlament per Hayato Ikeda. El dia abans els belgues van retirar-se gairebé completament del Congo.
navegació:                                   barcelona review #14    agost - octubre 1999  
-Xavier Canals
-Antoni Clapés

-Enric Casassas
-Eduard Escoffet
-Melcion Mateu i Adrover
-Dolors Miquel
-Josep Pedrals
-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-
Audio
-enllaços (Links)

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il