L'ECCE HOMO I LA MARE DEL TANO
(PEÇA TEATRAL PER SER VISIONADA EN VÍDEO)
CARLES HAC MOR
Pla fix d’un menjador de pis de barriada de ciutat.
No hi ha ningú al menjador i de seguida hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE DEL TANO (Emprenyada, expeditiva): ―Que no hi ha cap wàter, per aquí? No? No n’hi ha cap? Doncs me’n vaig!. Tinc ganes d’anar de ventre.
La MARE DEL TANO surt de pla per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar, per la dreta.
LA MARE DEL TANO (Emprenyada, expeditiva): ―Que no hi ha cap wàter, per aquí? No? No n’hi ha cap? Doncs me’n vaig!. Tinc ganes d’anar de ventre.
La MARE DEL TANO surt de pla per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Agafeu-me! Agafeu-me! Que el mataré! Pollós! Ja te n’has afartat prou, de pa de cony! Que tot ho mires pel forat del cul! Insurrecte! Se t’ha acabat el camp per córrer amb la llengua enganxada a la cigala del Sant Pare! Pixacurta! Caganer de pessebre amb el Nen Jesús fent de bagassa de caserna! Cagat, que ets un cagat!
UNA ALTRA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagat, jo? Jo, cagat? Fes-te’l mirar, aquest ull de poll que tens al cervell, dat pel sac, llepallets amb diarrea! Que em cago en el parrús de Maria Santíssima, cap de fava!
Entra en pla, per la dreta, LA MARE DEL TANO, amb les mans a la panxa.
LA MARE DEL TANO: ―Oh, que descansada que m'he quedat! Quin gust! No podia més! Això és de tant calar figues. I quines tifarades que faig! Són festa gran per a les mosques! I ahir, que anava força clara, una mica més i m’emmerdo fins al coll!
Entra en pla, per la dreta, l’ECCEHOMO.
ECCEHOMO (A la MARE DEL TANO): Fa estona que no sé on pares, refot!
LA MARE DEL TANO: ―Ves! He anat a cagar. I tu què? Que em vols ensumar les deixes, mariconarro? Recollons de Déu! Que et pixo a l’ull! Carda el camp, merda-seca! Eccehomo! Més que cagalló! Que no se’t pelen els ous, d’anar-los arrossegant tot lo dia per terra? Au, va, passa fora! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb la cua entre cames, eh? Vinga! Vinga!
L’ECCEHOMO surt de pla, per la dreta, tot acovardit.
LA MARE DEL TANO també surt de pla, per la dreta.
VEU EN “OFF" PRIMERA, LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Agafeu-me! Agafeu-me! Que el mataré! Pollós! Ja te n’has afartat prou, de pa de cony! Que tot ho mires pel forat del cul! Insurrecte! Se t’ha acabat el camp per córrer amb la llengua enganxada a la cigala del Sant Pare! Pixacurta! Caganer de pessebre amb el Nen Jesús fent de bagassa de caserna! Cagat, que ets un cagat!
VEU EN “OFF" SEGONA, LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagat, jo? Jo, cagat? Fes-te’l mirar, aquest ull de poll que tens al cervell, dat pel sac, llepallets amb diarrea! Que em cago en el parrús de Maria Santíssima, cap de fava!
Entra en pla, per la dreta, LA MARE DEL TANO, amb les mans a la panxa.
LA MARE DEL TANO: ―Oh, que descansada que he quedat! Quin gust! No podia més! Això és de tant calar figues. I quines tifarades que faig! Són festa gran per a les mosques! I ahir, que anava força clara, una mica més i m’emmerdo fins al coll!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO.
ECCEHOMO (A la MARE DEL TANO): Fa estona que no sé on pares, refot!
LA MARE DEL TANO: ―Ves! He anat a cagar. I tu què? Que em vols ensumar les deixes, mariconarro? Recollons de Déu! Que et pixo a l’ull! Carda el camp, merda-seca! Eccehomo! Més que cagalló! Que no se’t pelen els ous, d’anar-los arrossegant tot lo dia per terra? Au, va, passa fora! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb la cua entre cames, eh? Vinga! Vinga!
L’ECCEHOMO surt de pla, per la dreta, tot acovardit.
LA MARE DEL TANO també surt de pla per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
LA MARE DEL TANO: ―Que no n’hi ha cap, d’excusat, en aquest cul de món? No? Cap ni mig? Doncs enfilo el camí de la femta. Haig de fer de cos ara mateix. Me cago en Déu en la creu i en el fuster que la féu! Que rebentaré, si no descarrego. Ep! Que em ve un desfogament de baixos!
La MARE DEL TANO arrenca a córrer i surt de pla, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagarro mal fumut! Ja t’enxamparé pels pebrots, ja! Ja els tens ben a punt per a una escalivada? Bandarra! Així es fes agre el suc de la figa de ta mare! Cabronàs! Llogaré un cardenal arquebisbe perquè et doni pel cul al carrer Major!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO, amb les mans a la panxa.
LA MARE DEL TANO: ―Sant Antoni gloriós! Que buida que em sento! No m’aguantava més! Això és de tant follar. Quines evacuacions més pudents que deixo anar!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO.
ECCEHOMO: ―Fa estona que no et flairo l’entrecuix, recony! On paraves?
LA MARE DEL TANO: ―Ves! He anat a can Felip. I tu què hi vols llepar? Borbó! Destrempat, milhomes, cagacalces, fill de mare mal follada! Recollons de l’hòstia! Toca el dos, gargall! I amb la croqueta pansida, culer, més que pendango! Que no et cou la fària, de tant voler fotre claus per la cabota? Au, passa a jeure! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb el cap ben cot, eh? I sense pelar-te-la! Va, va, que és tard i vull que m’ensalivin la xona!
L’ECCEHOMO fa mutis, per la dreta, tot acovardit.
LA MARE DEL TANO també fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
LA MARE DEL TANO: ―Que no n’hi ha cap, d’excusat, en aquest cul de món? No? Cap ni mig? Doncs enfilo el camí de la femta. Haig de fer de cos ara mateix. Me cago en Déu en la creu i en el fuster que la féu! Que rebentaré, si no descarrego. Ep! Que em ve un desfogament de baixos!
La MARE DEL TANO arrenca a córrer i fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagarro mal fumut! Ja t’enxamparé pels pebrots, ja! Ja els tens ben a punt per a una escalivada? Bandarra! Així es fes agre el suc de la figa de ta mare! Cabronàs! Llogaré un cardenal arquebisbe perquè et doni pel cul al carrer Major!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO, amb les mans a la panxa.
LA MARE DEL TANO: ―Sant Antoni gloriós! Que buida que em sento! No m’aguantava més! Això és de tant follar. Quines evacuacions més pudents que deixo anar!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO.
ECCEHOMO: ―Fa estona que no et flairo l’entrecuix, recony! On paraves?
LA MARE DEL TANO: ―Ves! He anat a can Felip. I tu què hi vols llepar? Borbó! Destrempat, milhomes, cagacalces, fill de mare mal follada! Recollons de l’hòstia! Toca el dos, gargall! I amb la croqueta pansida, culer, més que pendango! Que no et cou la fària, de tant voler fotre claus per la cabota? Au, passa a jeure! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb el cap ben cot, eh? I sense pelar-te-la! Va, va, que és tard i vull que m’ensalivin la xona!
L’ECCEHOMO fa mutis, per la dreta, tot acovardit.
LA MARE DEL TANO també fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
LA MARE DEL TANO (Emprenyada, expeditiva): ―Què? ¿Encara no hi heu cardat cap comuna, aquí? No? Què voleu? Que cagui en un racó? Si cal, m’ho faré a sobre! Vatua el tirallufes del Crist dels bemolls penjats al front.
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO.
ECCEHOMO: ―Som-hi, que et vull endinyar la castanya! Fum de carretó, hosti, que ja veuràs com t’ensetrillo amb bossa i tot! T’engoliràs la pastanaga de la serp amb aquesta habitació del mig que tens entre les cuixes, fosca com una casa de pagès! Llamp del cel, separa les galtes del cul, vedellota, que ja em puja la llet!
LA MARE DEL TANO: ―Un moment, que tinc ganes de treure, per dalt i per baix. No ho sé... És ben estrany. No n’he pres pas, d’allioli i, refetge, em torna com si me n’hagués afartat! No ho notes? Fins i tot.. no ho sé... em roda el cap... Ai que em ve basca!
ECCEHOMO: ―Vaja! Hòstia puta! La rehòstia santa i reconsagrada! Que no veus que tinc ganes de sucar-la! No vals ni un pet de meuca! Mare del Tano! Sempre amb els excrements amunt i avall! Reina Santa Mare de Déu! I ara què faré? On és la gossa, on és? Que me la tiraré!
LA MARE DEL TANO: ―Haig d’anar de cambra! Que no ho entens, podat a ran de soca? Haig d’evacuar caca i pixats! Redéu!
ECCEHOMO: ―I jo què? Què en faig de la butllofa? Que vols que me l’espolsi mentre tu t’escorpores? Almenys deixa’m fer-me una palla cubana, ja veuràs quin concert de flauta entre les teves mamelles! Va, fes-me enrere la pell del nap amb un mugró, dona, que no puc més!
LA MARE DEL TANO: ―Coix de verga! Toca la simbomba, si et cou el pardal, que tinc el musclo ensopit! No et fot? La Verge del Carme! Ara sí que m’escagarrino! Ai! Ai!
ECCEHOMO: Ecs! Quin fàstic! Merdosa! Que caigui el teló! Teló, teló!
L’ECCEHOMO fa mutis tot esmunyedís, per la dreta, i LA MARE DEL TANO, corrents, per l’esquerra.
Cau el teló, o s’apaguen els llums.
De seguida s’aixeca el teló, o s’encenen els llums.
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE D’EN TANO (Emprenyada, expeditiva): ―Que no hi ha cap wàter, per aquí? No? No n’hi ha cap? Doncs me’n vaig!. Tinc ganes d’anar de ventre.
La MARE DEL TANO fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
LA MARE D’EN TANO (Emprenyada, expeditiva): ―Que no hi ha cap wàter, per aquí? No? No n’hi ha cap? Doncs me’n vaig!. Tinc ganes d’anar de ventre.
La MARE DEL TANO fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Agafeu-me! Agafeu-me! Que el mataré! Pollós! Ja te n’has afartat prou, de pa de cony! Que tot ho mires pel forat del cul! Insurrecte! Se t’ha acabat el camp per córrer amb la llengua enganxada a la cigala del Sant Pare! Pixacurta! Caganer de pessebre amb el Nen Jesús fent de bagassa de caserna! Cagat, que ets un cagat!
UNA ALTRA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagat, jo? Jo, cagat? Fes-te’l mirar, aquest ull de poll que tens al cervell, dat pel sac, llepallets amb diarrea! Que em cago en el parrús de Maria Santíssima, cap de fava!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO, amb les mans a la panxa.
LA MARE DEL TANO: ―Oh, que descansada que he quedat! Quin gust! No podia més! Això és de tant calar figues. I quines tifarades que faig! Són festa gran per a les mosques! I ahir, que anava força clara, una mica més i m’emmerdo fins al coll!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO.
ECCEHOMO (A la MARE DEL TANO): Fa estona que no sé on pares, refot!
LA MARE DEL TANO: ―Ves! He anat a cagar. I tu què? Que em vols ensumar les deixes, mariconarro? Recollons de Déu! Que et pixo a l’ull! Carda el camp, merda-seca! Eccehomo! Més que cagalló! Que no se’t pelen els ous, d’anar-los arrossegant tot lo dia per terra? Au, va, passa fora! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb la cua entre cames, eh? Vinga! Vinga!
L’ECCEHOMO fa mutis, per la dreta, tot acovardit.
LA MARE DEL TANO també fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Agafeu-me! Agafeu-me! Que el mataré! Pollós! Ja te n’has afartat prou, de pa de cony! Que tot ho mires pel forat del cul! Insurrecte! Se t’ha acabat el camp per córrer amb la llengua enganxada a la cigala del Sant Pare! Pixacurta! Caganer de pessebre amb el Nen Jesús fent de bagassa de caserna! Cagat, que ets un cagat!
UNA ALTRA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagat, jo? Jo, cagat? Fes-te’l mirar, aquest ull de poll que tens al cervell, dat pel sac, llepallets amb diarrea! Que em cago en el parrús de Maria Santíssima, cap de fava!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO, amb les mans a la panxa.
LA MARE DEL TANO: ―Oh, que descansada que he quedat! Quin gust! No podia més! Això és de tant calar figues. I quines tifarades que faig! Són festa gran per a les mosques! I ahir, que anava força clara, una mica més i m’emmerdo fins al coll!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO.
ECCEHOMO (A la MARE DEL TANO): Fa estona que no sé on pares, refot!
LA MARE DEL TANO: ―Ves! He anat a cagar. I tu què? Que em vols ensumar les deixes, mariconarro? Recollons de Déu! Que et pixo a l’ull! Carda el camp, merda-seca! Eccehomo! Més que cagalló! Que no se’t pelen els ous, d’anar-los arrossegant tot lo dia per terra? Au, va, passa fora! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb la cua entre cames, eh? Vinga! Vinga!
L’ECCEHOMO fa mutis, per la dreta, tot acovardit.
LA MARE DEL TANO també fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
LA MARE D’EN TANO: ―Que no n’hi ha cap, d’excusat, en aquest cul de món? No? Cap ni mig? Doncs enfilo el camí de la femta. Haig de fer de cos ara mateix. Me cago en Déu en la creu i en el fuster que la féu! Que rebentaré, si no descarrego. Ep! Que em ve un desfogament de baixos!
La MARE DEL TANO arrenca a córrer i fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagarro mal fumut! Ja t’enxamparé pels pebrots, ja! Ja els tens ben a punt per a una escalivada? Bandarra! Així es fes agre el suc de la figa de ta mare! Cabronàs! Llogaré un cardenal arquebisbe perquè et doni pel cul al carrer Major!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO, amb les mans a la panxa.
LA MARE DEL TANO: ―Sant Antoni gloriós! Que buida que em sento! No m’aguantava més! Això és de tant follar. Quines evacuacions més pudents que deixo anar!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO.
ECCEHOMO: ―Fa estona que no et flairo l’entrecuix, recony! On paraves?
LA MARE DEL TANO: ―Ves! He anat a can Felip. I tu què hi vols llepar? Borbó! Destrempat, milhomes, cagacalces, fill de mare mal follada! Recollons de l’hòstia! Toca el dos, gargall! I amb la croqueta pansida, culer, més que pendango! Que no et cou la fària, de tant voler fotre claus per la cabota? Au, passa a jeure! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb el cap ben cot, eh? I sense pelar-te-la! Va, va, que és tard i vull que m’ensalivin la xona!
L’ECCEHOMO fa mutis, per la dreta, tot acovardit.
LA MARE DEL TANO també fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
LA MARE D’EN TANO: ―Que no n’hi ha cap, d’excusat, en aquest cul de món? No? Cap ni mig? Doncs enfilo el camí de la femta. Haig de fer de cos ara mateix. Me cago en Déu en la creu i en el fuster que la féu! Que rebentaré, si no descarrego. Ep! Que em ve un desfogament de baixos!
La MARE DEL TANO arrenca a córrer i fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagarro mal fumut! Ja t’enxamparé pels pebrots, ja! Ja els tens ben a punt per a una escalivada? Bandarra! Així es fes agre el suc de la figa de ta mare! Cabronàs! Llogaré un cardenal arquebisbe perquè et doni pel cul al carrer Major!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO, amb les mans a la panxa.
LA MARE DEL TANO: ―Sant Antoni gloriós! Que buida que em sento! No m’aguantava més! Això és de tant follar. Quines evacuacions més pudents que deixo anar!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO.
ECCEHOMO: ―Fa estona que no et flairo l’entrecuix, recony! On paraves?
LA MARE DEL TANO: ―Ves! He anat a can Felip. I tu què hi vols llepar? Borbó! Destrempat, milhomes, cagacalces, fill de mare mal follada! Recollons de l’hòstia! Toca el dos, gargall! I amb la croqueta pansida, culer, més que pendango! Que no et cou la fària, de tant voler fotre claus per la cabota? Au, passa a jeure! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb el cap ben cot, eh? I sense pelar-te-la! Va, va, que és tard i vull que m’ensalivin la xona!
L’ECCEHOMO fa mutis, per la dreta, tot acovardit.
LA MARE DEL TANO també fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
LA MARE D’EN TANO (Emprenyada, expeditiva): ―Què? ¿Encara no hi heu cardat cap comuna, aquí? No? Què voleu? Que cagui en un racó? Si cal, m’ho faré a sobre! Vatua el tirallufes del Crist dels bemolls penjats al front.
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO.
ECCEHOMO: ―Som-hi, que et vull endinyar la castanya! Fum de carretó, hosti, que ja veuràs com t’ensetrillo amb bossa i tot! T’engoliràs la pastanaga de la serp amb aquesta habitació del mig que tens entre les cuixes, fosca com una casa de pagès! Llamp del cel, separa les galtes del cul, vedellota, que ja em puja la llet!
LA MARE DEL TANO: ―Un moment, que tinc ganes de treure, per dalt i per baix. No ho sé... És ben estrany. No n’he pres pas, d’allioli i, refetge, em torna com si me n’hagués afartat. No ho notes? Fins i tot.. no ho sé... em roda el cap... Ai que em ve basca!
ECCEHOMO: ―Vaja! Hòstia puta! La rehòstia santa i reconsagrada! Que no veus que tinc ganes de sucar-la! No vals ni un pet de meuca! Mare del Tano! Sempre amb els excrements amunt i avall! Reina Santa Mare de Déu! I ara què faré? On és la gossa, on és? Que me la tiraré!
LA MARE DEL TANO: ―Haig d’anar de cambra! Que no ho entens, podat a ran de soca? Haig d’evacuar caca i pixats! Redéu!
ECCEHOMO: ―I jo què? Què en faig de la butllofa? Que vols que me l’espolsi mentre tu t’escorpores? Almenys deixa’m fer-me una palla cubana, ja veuràs quin concert de flauta entre les teves mamelles! Va, fes-me enrere la pell del nap amb un mugró, dona, que no puc més!
LA MARE DEL TANO: ―Coix de verga! Toca la simbomba, si et cou el pardal, que tinc el musclo ensopit! No et fot? La Verge del Carme! Ara sí que m’escagarrino! Ai! Ai!
ECCEHOMO: Ecs! Quin fàstic! Merdosa! Que caigui el teló! Teló, teló!
L’ECCEHOMO fa mutis, per la dreta, tot acovardit, i LA MARE DEL TANO ho fa per l’esquerra.
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE D’EN TANO (Emprenyada, expeditiva): ―Que no hi ha cap wàter, per aquí? No? No n’hi ha cap? Doncs me’n vaig!. Tinc ganes d’anar de ventre.
La MARE DEL TANO fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
LA MARE DEL TANO (Emprenyada, expeditiva): ―Que no hi ha cap wàter, per aquí? No? No n’hi ha cap? Doncs me’n vaig!. Tinc ganes d’anar de ventre.
La MARE DEL TANO fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Agafeu-me! Agafeu-me! Que el mataré! Pollós! Ja te n’has afartat prou, de pa de cony! Que tot ho mires pel forat del cul! Insurrecte! Se t’ha acabat el camp per córrer amb la llengua enganxada a la cigala del Sant Pare! Pixacurta! Caganer de pessebre amb el Nen Jesús fent de bagassa de caserna! Cagat, que ets un cagat!
UNA ALTRA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagat, jo? Jo, cagat? Fes-te’l mirar, aquest ull de poll que tens al cervell, dat pel sac, llepallets amb diarrea! Que em cago en el parrús de Maria Santíssima, cap de fava!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO, amb les mans a la panxa.
ECCEHOMO: ―Oh, que descansat que he quedat! Quin gust! No podia més! Això és de tant calar figues. I quines tifarades que faig! Són festa gran per a les mosques! I ahir, que anava força clar, una mica més i m’emmerdo fins al coll!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE DEL TANO (A l’ECCEHOMO): Fa estona que no sé on pares, refot!
ECCEHOMO: ―Ves! He anat a cagar. I tu què? Que em vols ensumar les deixes, truja porcellera? Recollons de Déu! Que et pixo a l’ull! Carda el camp, merda-seca! Mare del Tano! Més que cagalló! Que no se’t pela la cotorrona, d’anar-la arrossegant tot lo dia per terra? Au, va, passa fora! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb la cua entre cames, eh? Vinga! Vinga!
LA MARE DEL TANO fa mutis, per la dreta, tota acovardida.
L’ECCEHOMO també fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Agafeu-me! Agafeu-me! Que el mataré! Pollós! Ja te n’has afartat prou, de pa de cony! Que tot ho mires pel forat del cul! Insurrecte! Se t’ha acabat el camp per córrer amb la llengua enganxada a la cigala del Sant Pare! Pixacurta! Caganer de pessebre amb el Nen Jesús fent de bagassa de caserna! Cagat, que ets un cagat!
UNA ALTRA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagat, jo? Jo, cagat? Fes-te’l mirar, aquest ull de poll que tens al cervell, dat pel sac, llepallets amb diarrea! Que em cago en el parrús de Maria Santíssima, cap de fava!
Hi entra l’ECCEHOMO, amb les mans a la panxa.
ECCEHOMO: ―Oh, que descansat que he quedat! Quin gust! No podia més! Això és de tant calar figues. I quines tifarades que faig! Són festa gran per a les mosques! I ahir, que anava força clar, una mica més i m’emmerdo fins al coll!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE DEL TANO (A l’ECCEHOMO): Fa estona que no sé on pares, refot!
ECCEHOMO: ―Ves! He anat a cagar. I tu què? Que em vols ensumar les deixes, truja porcellera? Recollons de Déu! Que et pixo a l’ull! Carda el camp, merda-seca! Mare del Tano! Més que cagalló! Que no se’t pela la cotorrona, d’anar-la arrossegant tot lo dia per terra? Au, va, passa fora! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb la cua entre cames, eh? Vinga! Vinga!
LA MARE DEL TANO fa mutis, per la dreta, tota acovardida.
L’ECCEHOMO també fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
ECCEHOMO: ―Que no n’hi ha cap, d’excusat, en aquest cul de món? No? Cap ni mig? Doncs enfilo el camí de la femta. Haig de fer de cos ara mateix. Me cago en Déu en la creu i en el fuster que la féu! Que rebentaré, si no descarrego. Ep! Que em ve un desfogament de baixos!
L’ECCEHOMO arrenca a córrer i fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagarro mal fumut! Ja t’enxamparé pels pebrots, ja! Ja els tens ben a punt per a una escalivada? Bandarra! Així es fes agre el suc de la figa de ta mare! Cabronàs! Llogaré un cardenal arquebisbe perquè et doni pel cul al carrer Major!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO, amb les mans a la panxa.
ECCEHOMO: ―Sant Antoni gloriós! Que buit que em sento! No m’aguantava més! Això és de tant follar. Quines evacuacions més pudents que deixo anar!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE DEL TANO: ―Fa estona que no et flairo l’artilleria, recony! On paraves?
ECCEHOMO: ―Ves! He anat a can Felip. I tu què hi vols llepar? Borbona! Desmenjada, ullera perfumada, cagacalces, filla de pare mal follat! Recollons de l’hòstia! Toca el dos, gargall! I amb la dallonses pansida, culera, més que pendanga! Que no et cou el canyís, de tant voler fotre claus per la cabota? Au, passa a jeure! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb el cap ben cot, eh? I sense fer ralet! Va, va, que és tard i vull que em facin la bufanda!
LA MARE DEL TANO fa mutis, per la dreta, tota acovardida.
L’ECCEHOMO també fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
ECCEHOMO: ―Que no n’hi ha cap, d’excusat, en aquest cul de món? No? Cap ni mig? Doncs enfilo el camí de la femta. Haig de fer de cos ara mateix. Me cago en Déu en la creu i en el fuster que la féu! Que rebentaré, si no descarrego. Ep! Que em ve un desfogament de baixos!
L’ECCEHOMO arrenca a córrer i fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagarro mal fumut! Ja t’enxamparé pels pebrots, ja! Ja els tens ben a punt per a una escalivada? Bandarra! Així es fes agre el suc de la figa de ta mare! Cabronàs! Llogaré un cardenal arquebisbe perquè et doni pel cul al carrer Major!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO, amb les mans a la panxa.
ECCEHOMO: ―Sant Antoni gloriós! Que buit que em sento! No m’aguantava més! Això és de tant follar. Quines evacuacions més pudents que deixo anar!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE DEL TANO: ―Fa estona que no et flairo l’artilleria, recony! On paraves?
ECCEHOMO: ―Ves! He anat a can Felip. I tu què hi vols llepar? Borbona! Desmenjada, ullera perfumada, cagacalces, filla de pare mal follat! Recollons de l’hòstia! Toca el dos, gargall! I amb la dallonses pansida, culera, més que pendanga! Que no et cou el canyís, de tant voler fotre claus per la cabota? Au, passa a jeure! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb el cap ben cot, eh? I sense fer ralet! Va, va, que és tard i vull que em facin la bufanda!
LA MARE DEL TANO fa mutis, per la dreta, tota acovardida.
L’ECCEHOMO també fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
ECCEHOMO (Emprenyat, expeditiu): ―Què? ¿Encara no hi heu cardat cap comuna, aquí? No? Què voleu? Que cagui en un racó? Si cal, m’ho faré a sobre! Vatua el tirallufes del Crist dels bemolls penjats al front.
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE DEL TANO: ―Som-hi, que vull que m’endinyis la castanya! Fumo de carretó, hosti, que ja veuràs com m’ensetrilles amb bossa i tot! M’engoliré la pastanaga de la serp amb aquesta habitació del mig que tinc entre les cuixes, fosca com una casa de pagès! Llamp del cel, separa’m les galtes del cul, vedelló, que ja et puja la llet!
ECCEHOMO: ―Un moment, que tinc ganes de treure, per dalt i per baix. No ho sé... És ben estrany. No n’he pres pas, d’allioli i, refetge, em torna com si me n’hagués afartat. No ho notes? Fins i tot.. no ho sé... em roda el cap... Ai que em ve basca!
LA MARE DEL TANO: ―Vaja! Hòstia puta! La rehòstia santa i reconsagrada! Que no veus que tinc ganes de suca-mulla! No vals ni un pet de putangot! Sempre amb els excrements amunt i avall! Reina Santa Mare de Déu! I ara què faré? On és el gos, on és? Que faré que se’m tiri!
ECCEHOMO: ―Haig d’anar de cambra! Que no ho entens, podada a ran de soca? Haig d’evacuar caca i pixats! Redéu!
LA MARE DEL TANO: ―I jo què? Què en faig del llonguet? Que vols que m’hi fiqui el dit mentre tu t’escorpores? Almenys deixa’m fer-te una palla cubana, ja veuràs quin concert de flauta entre les meves mamelles! Va, que et faré enrere la pell del nap amb un mugró, home, que no puc més!
ECCEHOMO: ―Coixa del tall! Grata-te-la, si et cou la petxina, que tinc el mànec ensopit! No et fot? La Verge del Carme! Ara sí que m’escagarrino! Ai! Ai!
LA MARE DEL TANO: Ecs! Quin fàstic! Merdós! Que caigui el teló! Teló, teló!
LA MARE DEL TANO fa mutis tota esmunyedissa, per la dreta, i l’ECCEHOMO, corrents, per l’esquerra.
Cau el teló, o s’apaguen els llums.
De seguida s’aixeca el teló, o s’encenen els llums.
Hi entra, per la dreta, L’ECCEHOMO.
ECCEHOMO (Emprenyat, expeditiu): ―Que no hi ha cap wàter, per aquí? No? No n’hi ha cap? Doncs me’n vaig!. Tinc ganes d’anar de ventre.
L’ECCEHOMO fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
ECCEHOMO (Emprenyat, expeditiu): ―Que no hi ha cap wàter, per aquí? No? No n’hi ha cap? Doncs me’n vaig!. Tinc ganes d’anar de ventre.
L’ECCEHOMO fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Agafeu-me! Agafeu-me! Que el mataré! Pollós! Ja te n’has afartat prou, de pa de cony! Que tot ho mires pel forat del cul! Insurrecte! Se t’ha acabat el camp per córrer amb la llengua enganxada a la cigala del Sant Pare! Pixacurta! Caganer de pessebre amb el Nen Jesús fent de bagassa de caserna! Cagat, que ets un cagat!
UNA ALTRA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagat, jo? Jo, cagat? Fes-te’l mirar, aquest ull de poll que tens al cervell, dat pel sac, llepallets amb diarrea! Que em cago en el parrús de Maria Santíssima, cap de fava!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO, amb les mans a la panxa.
ECCEHOMO: ―Oh, que descansat que he quedat! Quin gust! No podia més! Això és de tant calar figues. I quines tifarades que faig! Són festa gran per a les mosques! I ahir, que anava força clar, una mica més i m’emmerdo fins al coll!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE DEL TANO (A l’ECCEHOMO): Fa estona que no sé on pares, refot!
ECCEHOMO: ―Ves! He anat a can Felip. I tu què hi vols llepar? Borbona! Desmenjada, ullera perfumada, cagacalces, filla de pare mal follat! Recollons de l’hòstia! Toca el dos, gargall! I amb la dallonses pansida, culera, més que pendanga! Que no et cou el canyís, de tant voler fotre claus per la cabota? Au, passa a jeure! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb el cap ben cot, eh? I sense fer ralet! Va, va, que és tard i vull que em facin la bufanda!
LA MARE DEL TANO fa mutis, per la dreta, tota acovardida.
L’ECCEHOMO també fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Agafeu-me! Agafeu-me! Que el mataré! Pollós! Ja te n’has afartat prou, de pa de cony! Que tot ho mires pel forat del cul! Insurrecte! Se t’ha acabat el camp per córrer amb la llengua enganxada a la cigala del Sant Pare! Pixacurta! Caganer de pessebre amb el Nen Jesús fent de bagassa de caserna! Cagat, que ets un cagat!
UNA ALTRA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagat, jo? Jo, cagat? Fes-te’l mirar, aquest ull de poll que tens al cervell, dat pel sac, llepallets amb diarrea! Que em cago en el parrús de Maria Santíssima, cap de fava!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO, amb les mans a la panxa.
ECCEHOMO: ―Oh, que descansat que he quedat! Quin gust! No podia més! Això és de tant calar figues. I quines tifarades que faig! Són festa gran per a les mosques! I ahir, que anava força clar, una mica més i m’emmerdo fins al coll!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE DEL TANO (A l’ECCEHOMO): Fa estona que no sé on pares, refot!
ECCEHOMO: ―Ves! He anat a cagar. I tu què? Que em vols ensumar les deixes, truja porcellera? Recollons de Déu! Que et pixo a l’ull! Carda el camp, merda-seca! Mare del Tano! Més que cagalló! Que no se’t pela la cotorrona, d’anar-la arrossegant tot lo dia per terra? Au, va, passa fora! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb la cua entre cames, eh? Vinga! Vinga!
LA MARE DEL TANO fa mutis, per la dreta, tota acovardida.
L’ECCEHOMO també fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
ECCEHOMO: ―Que no n’hi ha cap, d’excusat, en aquest cul de món? No? Cap ni mig? Doncs enfilo el camí de la femta. Haig de fer de cos ara mateix. Me cago en Déu en la creu i en el fuster que la féu! Que rebentaré, si no descarrego. Ep! Que em ve un desfogament de baixos!
L’ECCEHOMO arrenca a córrer i fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagarro mal fumut! Ja t’enxamparé pels pebrots, ja! Ja els tens ben a punt per a una escalivada? Bandarra! Així es fes agre el suc de la figa de ta mare! Cabronàs! Llogaré un cardenal arquebisbe perquè et doni pel cul al carrer Major!
Hi entra, per la dreta, L’ECCEHOMO, amb les mans a la panxa.
ECCEHOMO: ―Sant Antoni gloriós! Que buit que em sento! No m’aguantava més! Això és de tant follar. Quines evacuacions més pudents que deixo anar!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE DEL TANO: ―Fa estona que no et flairo l’artilleria, recony! On paraves?
ECCEHOMO: ―Ves! He anat a can Felip. I tu què hi vols llepar? Borbona! Desmenjada, ullera perfumada, cagacalces, filla de pare mal follat! Recollons de l’hòstia! Toca el dos, gargall! I amb la dallonses pansida, culera, més que pendanga! Que no et cou el canyís, de tant voler fotre claus per la cabota? Au, passa a jeure! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb el cap ben cot, eh? I sense fer ralet! Va, va, que és tard i vull que em facin la bufanda!
LA MARE DEL TANO fa mutis, per la dreta, tota acovardida.
L’ECCEHOMO també fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
ECCEHOMO: ―Que no n’hi ha cap, d’excusat, en aquest cul de món? No? Cap ni mig? Doncs enfilo el camí de la femta. Haig de fer de cos ara mateix. Me cago en Déu en la creu i en el fuster que la féu! Que rebentaré, si no descarrego. Ep! Que em ve un desfogament de baixos!
L’ECCEHOMO arrenca a córrer i fa mutis, per la dreta.
UNA VEU LLUNYANA, QUE CRIDA: ―Cagarro mal fumut! Ja t’enxamparé pels pebrots, ja! Ja els tens ben a punt per a una escalivada? Bandarra! Així es fes agre el suc de la figa de ta mare! Cabronàs! Llogaré un cardenal arquebisbe perquè et doni pel cul al carrer Major!
Hi entra, per la dreta, l’ECCEHOMO, amb les mans a la panxa.
ECCEHOMO: ―Sant Antoni gloriós! Que buit que em sento! No m’aguantava més! Això és de tant follar. Quines evacuacions més pudents que deixo anar!
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE DEL TANO: ―Fa estona que no et flairo l’artilleria, recony! On paraves?
ECCEHOMO: ―Ves! He anat a can Felip. I tu què hi vols llepar? Borbona! Desmenjada, ullera perfumada, cagacalces, filla de pare mal follat! Recollons de l’hòstia! Toca el dos, gargall! I amb la dallonses pansida, culera, més que pendanga! Que no et cou el canyís, de tant voler fotre claus per la cabota? Au, passa a jeure! Xec, xec! (petament de llengua que hom fa per allunyar els gossos). I amb el cap ben cot, eh? I sense fer ralet! Va, va, que és tard i vull que em facin la bufanda!
LA MARE DEL TANO fa mutis, per la dreta, tota acovardida.
L’ECCEHOMO també fa mutis per la dreta i, tot seguit, hi torna a entrar.
ECCEHOMO (Emprenyat, expeditiu): ―Què? ¿Encara no hi heu cardat cap comuna, aquí? No? Què voleu? Que cagui en un racó? Si cal, m’ho faré a sobre! Vatua el tirallufes del Crist dels bemolls penjats al front.
Hi entra, per la dreta, LA MARE DEL TANO.
LA MARE DEL TANO: ―Som-hi, que vull que m’endinyis la castanya! Fumo de carretó, hosti, que ja veuràs com m’ensetrilles amb bossa i tot! M’engoliré la pastanaga de la serp amb aquesta habitació del mig que tinc entre les cuixes, fosca com una casa de pagès! Llamp del cel, separa’m les galtes del cul, vedelló, que ja et puja la llet!
ECCEHOMO: ―Un moment, que tinc ganes de treure, per dalt i per baix. No ho sé... És ben estrany. No n’he pres pas, d’allioli i, refetge, em torna com si me n’hagués afartat. No ho notes? Fins i tot.. no ho sé... em roda el cap... Ai que em ve basca!
LA MARE DEL TANO: ―Vaja! Hòstia puta! La rehòstia santa i reconsagrada! Que no veus que tinc ganes de suca-mulla! No vals ni un pet de putangot! Sempre amb els excrements amunt i avall! Reina Santa Mare de Déu! I ara què faré? On és el gos, on és? Que faré que se’m tiri!
ECCEHOMO: ―Haig d’anar de cambra! Que no ho entens, podada a ran de soca? Haig d’evacuar caca i pixats! Redéu!
LA MARE DEL TANO: ―I jo què? Què en faig del llonguet? Que vols que m’hi fiqui el dit mentre tu t’escorpores? Almenys deixa’m fer-te una palla cubana, ja veuràs quin concert de flauta entre les meves mamelles! Va, que et faré enrere la pell del nap amb un mugró, home, que no puc més!
ECCEHOMO: ―Coixa del tall! Grata-te-la, si et cou la petxina, que tinc el mànec ensopit! No et fot? La Verge del Carme! Ara sí que m’escagarrino! Ai! Ai!
LA MARE DEL TANO: Ecs! Quin fàstic! Merdós! Que caigui el teló! Teló, teló!
LA MARE DEL TANO fa mutis tota esmunyedissa, per la dreta, i l’ECCEHOMO, corrents, per l’esquerra.
Cau el teló, o s’apaguen els llums.
FI
Llegiu un poema de Carles Hac Mor
Llegiu un altre text de Carles Hac Mor
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com -------setembre - octubre 2008