ASSUMPCIÓ FORCADA

POEMES DEL LLIBRE METEOROLOGIA (LA BUSCA EDICIONS)

 

A SOL I SERENA

A sol i serena
i deixarem les llàgrimes
a sol i serena
i deixarem les pors
a sol i serena
i deixarem les penes
a sol i serena
viurem l’amor.

A sol i serena
sempre un somriure
a sol i serena
crear il·lusions
a sol i serena
petons i abraçades
a sol i serena
sols tu i jo.

 

MAPA DEL TEMPS

S’apropen depressions,
el baròmetre i l’anemògraf
ens indiquen que ben aviat
tindrem nimbostratus
que ens deixaran
una estranya pluja.

El vent tindrà la força d’un huracà,
només les cases, construïdes
amb els fonaments dels ideals
i els maons de la llibertat,
podran sobreviure.

Malgrat tot, cal reforçar
portes i finestres,
evitar els vidres trencats
fins que torni la calma.

 

ZONA DE BORRASCA

Som en una zona de borrasca,
de depressió.
Quan va sorgir el front fred
desafiant el front càlid?

D’on van sorgir aquests vents
girant en sentit contrari
a les agulles del rellotge?

Els llamps dibuixen en el cel
el desencís i els trons,
anuncien una gran tempesta.
Què farà el nostre cor
sense el parallamps de l’amor?

 

METEOROLOGIA

Galileu Galilei,
que vas inventar el termòmetre.
Vas trobar-ne un
per a mesurar els sentiments?

Evangelista Torricelli,
en quin baròmetre
podem mesurar
la pressió de la tristesa?

Com podríem pronosticar
el temps de l’angoixa?
Quines dades caldrà analitzar
en la xarxa del temps viscut
per tal de fugir de les tempestes,
de les pedregades i evitar així
la desolació de l’oblit?

 

TEMPESTA

Fils de llum
enfilen els llamps,
cusen el cel
ferit per la tempesta.

El tro, lluny de l’escalf del sol,
no vol emmudir,
deixa anar
el seu crit d’enyor.

No veus les estrelles
ni la lluna
que il·luminaven
les teves nits.

Arrela en el cor
el llamp de la tristesa;
emmudeix el tro
sense la teva veu.

I és en aquest silenci,
en el núvol de les hores,
quan degota del cor
una pluja de llàgrimes.

 

POEMES DEL LLIBRE CIENTÍFICAS  (La BuscaEdicions)

ÁGNÓDICE: (300 a, C)

La llei que prohibia estudiar i exercir la medicina
a les dones no va anul lar la teva vocació de ginecòloga.
Vestida com un home,
destacaves en els teus estudis al costat de Heròfil.
Vas aprendre la tècnica de les disseccions,
les diferències entre artèries i venes.
Segons Aristòtil les dones eren inferiors
però tu sabies que no era cert, que valia la pena lluitar.

Els teus èxits professionals anaven en augment,
les dones se sentien tranquil les, abans i durant el part,
amb les teves atencions i coneixements mèdics.
La forta enveja dels teus col legues va fer que t’acusessin
de violació Quina sorpresa van tenir els ancians
de l'Areòpag en veure el teu cos nu, que eres una dona!

Tot un desafiament a la llei, l'escàndol no es podia permetre,
segurament el màxim càstig per a tu, la mort,
els semblava poc, però tu, que també estudiaves
els eclipsis solars i lunars, tenies lluentor pròpia:
la força del que és just, l'agraïment
dels teus pacients, que preferien morir abans de tolerar
tanta injustícia. Unides, manifestant-se,
dones de senadors, de totes classes socials,
feministes en la pràctica sense saber-ho,
et van salvar. Van obligar a redactar noves lleis
perquè la ginecologia i obstetrícia
no fos més un vedat masculí,
una especialitat en la qual la dona aportava
una experiència única, més enllà dels coneixements.

La vostra revolució va ser un èxit,
un mirall que podem
mirar amb orgull totes les dones.


MARIE CURIE I (MARIE SKALODOWSKA, Varsòvia 1867-1934)
Premi Nobel de Física 1903 i de Química 1911

I aquella estranya llum,
aquelles sals
t’esperaven.
Vas parir les paraules
Ràdio, Poloni,
amb esforç i amor
a la Ciència.

La teva idea del Radi,
per a combatre el càncer
es va fer esperar.
Era el futur que tu miraves,
mentre el present,
la radioactivitat,
ocupava les teves hores.

Investigadora incansable,
orgull del món científic,
dona pionera,
referent per a totes
avui i sempre.

ROSALIND FRANKLIN (1920-1958)
Intel ligent. Per això i per ser dona, discriminada.
No era fàcil entrar en el món científic
que s'adjudicaven, com si fos un vedat privat, els homes.
amb les seves sales de reunió a les quals tenies
prohibit l'accés.

Vas ser una meravellosa cristal lògrafa.
La teva foto 51 ha fet història.
Va donar llum a l'estructura de l'ADN
amb aquesta figura tan clara de X.

No va ser honest ensenyar-la sense el teu permís,
ni robar-te els honors que mereixies,
ni que la mort fos còmplice d'absurdes normes
impedint que poguessis tenir el premi Nobel.

Però tu vas ser la pionera en la troballa
de l'estructura de l'ADN.
Vas fer més comprensible l'estructura
del virus del tabac i el de la pòlio,
als quals dedicar moltes exploracions
amb raigs X, causa molt probable
de la malaltia que et va portar a la mort.

La teva vida va ser breu, però intensa.
Vas deixar un deixant de llum
que van voler apagar
el masclisme i l'enveja.

La Història, les dones, investigadores
o no, el sentit de la justícia,
l'estructura de la nostra vida de compromís,
faran impossible que el teu nom
caigui en l'oblit.

 

LYNN MARGULIS (Boston 1938 -2011)

A la teva ment audaç i lliure passegen
dues preguntes. D'on venim?
Quin és l'origen de les cèl lules eucariotes?
Aquest va ser l'impuls per a la creació de les teves teories
de l'endosimbiosi i de la simbiogènesi.

Vas buscar les respostes en hipòtesis
perdudes en l'oblit,
mirant amb nova mirada els bacteris:
potser en ser atrapades per altres
van donar amb la simbiosi,
amb el mutu benefici.

Així antigues cianobacteris
van donar origen als cloroplasts
capaços de fer la fotosíntesi,
d'imprimir un canvi importantíssim
en el nostre planeta.
Així antics bacteris porpra
van donar origen a les mitocòndries,
fàbriques d'energia
necessària per a un major desenvolupament.

A la simbiogènesi, individus diferents
es reuneixen per a crear
entitats més complexes.

Seguidora de la teoria Gaia, exposes
que l'atmosfera i la salinitat dels oceans
estan relacionades amb la respiració de trilions
de microorganismes que les modifiquen.

Si els bacteris ens donen aquesta lliçó
de supervivència, d'ajuda mútua, de futur,
de consorci, de nova visió de l'evolució
restant importància a les mutacions
a la lluita per la supervivència

¿podrem algun dia unir les capacitats humanes,
fer simbiosi entre elles,
deixar els interessos estèrils
i obrir un camí on l'evolució de les persones
sigui realment cada cop més humana?

 

Biografia:
Assumpció Forcada Florensa
(nascuda a Sudanell, Lleida) Biòloga, Poeta i cantautora. Té 18 llibres publicats: Immunitat, Flora Sapiens, Caducifolium, Hàbitat, Ecosistema, Caducifolium (rus-català), Germinació, Evolutio Cosmos, Fotosíntesi, Prisma, Semillas, Rails. Univers, Geodinàmica, H2O, Meteorologia, Científicas. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès, l’alemany,l’anglès, el castellà, el portuguès, l’islandès i formen part de diverses antologies russes i catalanes. Ha ofert diferents recitals poètico musicals en Centres Culturals, Emissores de ràdio, Universitats (Barcelona, Sant Petersburg, Freiburg, Ávila, El Escorial, Salamanca) Instituts i fora de les nostres fronteres: Alemanya, Rússia, França, Finlàndia i Argentina. Un dels seus poemes es pot veure, fet escultura, a Bot (Terra Alta).Guanyadora del primer Premi de Poesia Joan Sitjar. És autora d’unes vuitanta cançons: ha musicat poemes propis, de Rosa Leveroni, Quima Jaume i Fina R.Palau. Alguns dels seus poemes formen part de l’Exposició de dones creadores Tan Mortals tan Divines (Diàleg entre poesia i Arts Plàstiques/Audiovisuals)2005 i també es poden trobar en diferents antologies i a la xarxa d’Internet. És autora d’uns 17 poemes sobre violència de gènere alguns es poden trobar a Internet. Coordina els cicles de poesia de la Casa de Menorca en Barcelona una proposta innovadora i original a favor de la Poesia i de la Cultura.

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
       Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com -------