Víctor Verdú: Poemes

POEMES
Víctor Verdú

PETÓ D'ESTIU
(The Afghan Whigs)

La brisa, sents?
L'estiu ja s'ha acabat,
petita, s'ha acabat.
En recordes la lletra?
Canta-la amb mi
i posa't la pellissa rosa
de mil nou-cents
setanta-tres

Amor,
cada nit tinc aquest somni:
fito una llum encegadora
tot sol

Adéu, dimonis!,
i tu, baixa a la cantonada,
t'he d'ensenyar una cosa:
el Sol candent,
no hi ha ni una ombra,
jaguem a l'herba fresca
a contemplar la posta

Amor,
cada nit tinc aquest somni:
fito una llum encegadora
tot sol.
Prou dolç,
el somni es fa real:
si em llevo
el porto a dins
per a mi sol, t'ho juro

Primer, cega,
va créixer l'arrel.

Fora camí
esgarrifança
fresca la nit
negra la infància
llum de destí

Les senderes, els ponts, les ermites, els passos subterranis, l'herba estremida són falsedat, visites d'algun àngel capriciós.

Ja com rescabalar tal dilapidació? Una altra vida fou viscuda, acordada al somni, immerescuda i, per tant, deguda, però Psique, perplexa, entotsolada, s'hi va instal·lar sense temor. Ara baixa el temor del cel horrible, amb aire de venjança. Cosa pura, llença't contra la fosca plena, no desisteixis, perquè el camí s'ha fet tot ell ple de perill.

Com no creure en allò que s'imposa sense mesura humana, cara de Déu, terrible, amor o pàtria, revelació?

Creu-me, la nit
és radiant,
tothom frisa
ja satisfet,
busquem amor,
només

cecs de sol
pobles silenciosos
    carreteres

        néixer
           tenaç
        ser arbre
     beure llum
   llom extens
acotar-nos, fer arrels

pedra blanca
campanar
    cervical
      escairat
        terra extrema

        vel de llum
      serp de núvol
   bosc cremat
aigua endins

No abandonis la comesa:
redueix l'adversitat
a promesa.

El terra,
el cercle,
al llarg dels carrers.
             *
Els arbres gemeguen.
Netegen, reomplen piscines
darrere les tanques.

Una sensació inquietant:
tot es torna portador.
Nit ventosa mou llençols,
cus, cargola sons.
Hem parlat del temps que fa,
arraulits a les cabines.

© Víctor Verdú Martí (Almenar, Segrià, 1974) és professor de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari i redactor fundador de la revista virtual de cultura El Tacte que Té. El 1996 va publicar Poemes dins el número 55 d'"Els Marges" i el 1997 el llibre Fur infern (Pagès Editors) va guanyar el premi Les Talúries.

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització