Yael Langella del cel cau com una pluja: gènesi d'un quadre d'uwe geest

Del cel cau com una pluja:
gènesi d'un quadre d'Uwe Geest
Yael Langella

Partir de la calitja, potser: una vaporosa absència de marques que ho deixa tot obert, perquè està absolutament tancada. La tela blanca, cal obrir-la, penetrar-hi, empassar-se’n el buit primigeni, digerir-ne l’espai verge, guanyar-se la seva complicitat. Cal fer-se’n íntim. De vegades, t’engoleix com ho faria un forat negre, de vegades t’expulsa del seu camp d’atracció i cal vèncer amb matèria ben real la seva antimatèria psicològica.

Del cel cau com una pluja: gènesi d'un quadre d'Uwe Geest

Ja hi tenim les primeres passes. Són signes de temps que, tot d’una, redistribueixen l’espai. Han trencat la blancor, creant una no-eternitat en el cosmos del quadre. Amb el primer traç, canviem de registre de temps. Ara, tot és possible perquè tenim un passat. Aquest espai buit estava prenyat de la seva finitud absoluta. Allà on l’has nafrat primer, has obert una bretxa, un principi de de-finició.

Però tu, pintor, tot acumulant matèria dins els límits del quadre, cerques la manera de retenir la in-finitat que s’escapa amb cada cop de pinzell. No vols abandonar tant d’hora i tot de cop la immensitat del cel i de la terra que portes als ulls des de la infància, i ens ho dius amb la substància més infinitament petita i més innombrable que la natura t’ha posat a l’abast. Ens ho dius amb la sorra de les platges i dels deserts, dels volcans i dels rius. Ens ho dius amb la terra dels camps segats, amb la pols dels camins i amb el fang dels marges.

Del cel cau com una pluja: gènesi d'un quadre d'Uwe Geest

Ens ho dius amb els primers colors del planeta Terra i amb l’ajut probable de les estrelles.

Del cel cau com una pluja: gènesi d'un quadre d'Uwe Geest

No pretens tornar a escriure el món ni fer-ne cap lectura. Ens dónes —com a molt— al·lusions, indicis d’aquelles preguntes que travessen el teu cel d’imatges: un vol de cigonyes a la tardor, un diàleg rupestre amb l’inconegut del món, totes les fitxes del gran joc d’endevinalles que tens a dins. Deixes alenar la llum i dónes respir al ball que produeix el teu pinzell.

La teva escriptura sígnica nomaditza entre ribes i marges de colors, i del gruix de la superfície sorgeixen transparències incertes. Entre els grans desiguals de la sorra, s’aventura l’últim raig de sol d’un dia melangiós, o el vol d’un ocell extraviat o la sisena ona. Hi trobarem potser les cabanyes d’herba que construíem de petits, les llanternes de la carpa d’un circ… Vestirem totes les abstraccions que ens dicta el record, traspassarem amb bagatge propi l’horitzó del teu penúltim viatge, tastarem l’exili del teu ésser d’ahir, fregarem els estels del teu esguard còsmic.

No és cap paisatge, allò que has creat, no és cap història. No n’hem de resseguir el fil ni intentar de comprendre-ho. És una invitació a viatjar només, a encetar un recorregut que cadascun de nosaltres viurà amb els ulls del moment, amb les emocions que l’habiten. Mentrestant, tu el creador, tu, el mestre de l’obra, amb cada traç, camines unes passes dins el misteri de tu mateix, una llàntia a la mà.

postdata

Fins aquí la descripció del procés de creació del quadre. Del quadre o d'un quadre?

L'acte de pintar acostuma a ser un acte solitari, un acte de recolliment i de trobada amb un mateix, que requereix aïllament. Quan un artista accepta que algú penetri dins la seva intimitat creadora, és un privilegi excepcional, del qual jo he pogut gaudir una i altra vegada, fins a tal punt que he interioritzat i recreat dins el meu propi imaginari aquest recorregut d'Uwe Geest quan pinta. La meva evocació d'ara, que va i ve entre la descripció del procés i les imatges –reconstruïdes– de la memòria, és més aviat una narració, que es podria referir a qualsevol treball d'aquest pintor, –d'aquí el títol: Gènesi d'un quadre. Però aquest text no és tan sols una interpretació de com s'origina una obra d'Uwe Geest, sinó la pròpia gènesi del quadre Del cel cau com una pluja. La paraula va precedir l'obra i l'obra va pouar la seva inspiració en la paraula, sense que aquest procedir –segons reconeix el pintor– hagi modificat la seva relació habitual amb l'acte creador.

© Yael Langella

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització