 CUES DE GOSSETS
de Deirdre Maultsaid
Traduït per: Ignasi Juliachs, Gisela Angulo i
Ana Pombo
Vam comprovar els pneumàtics, el
pla del dia, i la llibreta de xecs. Potser podríem arribar a Ontàrio en tres dies,
visitar el pare malalt del meu marit, fer un cop d'ull a la situació laboral, i tornar
abans que vencés el taló de l'atur. Amb les presses, ens vam oblidar del gos de peluix
d'en Josh, cosa que el va fer posar-se a somicar, i això va provocar que en Ryan cridés
que odiava totes les joguines amuntegades entre ells al seient de darrera.
Per fi, vam calmar els nens amb uns sucs, més tard
amb creps torradets del restaurant i, a més, assuadores extra.
Viatjar en cotxe, algunes vegades, protegits, tots
junts, amb la sensació d'estar suspesos en el temps, enmig d'arreu, pot fer que els
nostres cors cantin sobtadament. Els secrets i els somnis venen a la ment i es pot gosar
de dir-los amb veu alta. Tant de bo que en Josh i en Ryan dormissin sense parar; així, el
meu marit i jo podríem parlar d'una vegada! En comptes d'això, mentre serpentines de
boira s'enlairaven dalt de les tenebroses i fosques muntanyes que s'esmunyien pels
costats, la calefacció bufava fort per sobre dels peus, i es tancaven els ulls dels nens,
vam començar a imaginar-nos situacions esgarrifoses. Què faríem si ens trobéssim un
accident de cotxe? Anar a la policia. I si el cotxe se'ns n'anés cap a un penya-segat?
Agafar un nen i saltar del cotxe. Serviria això de res?
Mentre ens enfilàvem per les Muntanyes Rocalloses, i
ens endinsàvem en la nit, les fantasies del meu marit s'anaven fent cada cop més
sòrdides. Ell feia les preguntes, i jo les hi contestava. I si fossis la presonera d'un
psicòpata? Intentaria calmar-lo. I si et soterrés viva dins d’una caixa? Excavaria
per sortir-ne. I si violés els nens? No ho sé.
- Pensa-hi -va insistir.
- No tinc perquè.
Es va girar cap a mi: -No et capfiquis. Us salvaria a
tots plegats.
- El que tu diguis.
Llavors vam callar. Li vaig passar un got amb cafè
del termos. La son profunda engroguia i esmorteïa les cares dels nens sota l'efecte dels
llums dels cotxes que ens creuaven. Vam romandre flotant cap endavant.
Era tard, en algun lloc als afores de Calgary; el
vehicle avançava solitari per l'autopista quan tot d'una un gos llustrós i negre es va
creuar davant nostre. El vam atropellar. El gos va arrossegar-se com un cuc més enllà,
davant del cotxe. L'esfereïdora tremolor li feia impossible de posar-se dret. Era sang
allò que esquitxà quan va moure el cap? El meu marit va obrir la porta i mig
s’abocà fora mentre continuàvem avançant. Vaig mirar com dormien els nens al
darrera.
- Tira d'una vegada! -li vaig dir.
- De què estàs parlant? -em va respondre.
- Vinga!
Va tancar la porta apressat i va trepitjar
l'accelerador. Vaig sentir el cop sord. Ens vam atansar i vam passar per damunt. Vam
continuar endavant, tot flotant cap a l'est enmig de la nit.
Molt més tard, xiuxiuejàvem al bany del motel mentre
els nens dormien a l'habitació del costat. Calculàvem tots els quilòmetres que podríem
fer l'endemà. Vam buidar junts el gel fos de la nevera portàtil. Llavors, per com
s’estava aclarint la gola, vaig pensar que el meu marit estava gairebé a punt de dir
alguna cosa important.
|
