 4 Poemes
David H. Rosenthal
Els poemes Junk, Consolatio Philosophiae, Barcelona 1985, i Holocaust Blues, pertanyen al
llibre El visitant, publicat per Jardins de Samarcanda el març del 1992.
Acompanyen els poemes originals anglesos les versions en català de Francesc
Parcerisas.
__________________________
CAVALL
Les petites sotragades de la vida poden ser difícils d'assimilar
(per això el gras té la seva obesitat, el yuppi ta seva cartera d'inversions).
Si el que mola és 1'alcohol, ets un fill de ta mare
afortunat, però si és el cavall, hauràs
d'aguantar tota mena de molèsties:
patis cecs plens d'ombres i escombraries,
caus negres d'edificis en ruïnes,
despertar-te en matins que dessagnen dies preciosos,
mals de cap esbalaidors que et faran jurar que mai més
el tocaràs. Però hi tornaràs! Perquè és dur
caminar per la mateixa vella maroma, setmana
rere setmana sense tenir mai vacances.
Algun dia, algú pot dir: Quina vida tan desaprofitada!
-buscant, sempre buscant aquell escalf de les vísceres.
JUNK
Life's little buffets can be hard to absorb (wherefore
the fat man hath his girth, the yuppie his portfolio).
If liquor's your thing, you're a lucky
so-and-so, but if it's heroin, you'll have
to deal with all sorts of inconveniences:
blind courtyards strewn with shadows and garbage,
black crawl holes, mornings after
that bleed away the precious days,
stupefying headaches that make you swear you’ll never
touch the stuff again. But you will! because its hard
walking that same old tightrope, week after
week with never a vacation.
Someday, someone might say: What a wasted life!
Searching, always searching for that glow in the viscera.
__________________________
BARCELONA 1985
Més enllà d'un bordell, d'un dancing,
de la neulida figuera de desembre,
pots pujar fins a un lloc
des d'on es divisa tota la ciutat.
Desconcerta de veure
com s’ha mantingut igual.
Només fa deu anys
que Franco la va dinyar
però aquelles porres
i els punys closos són una història antiga
ja. Tot allò que era caliu
fou flamarada i va ser consumit.
En una plaça que ha canviat poc
d'ençà que els romans albiraren terra,
un ionqui s'ajup a netejar
la xeringa en una font.
Els vaixells de càrrega encara suren
i pampalluguegen fora port.
Com a regla general, el sol es pon
cap a dos quarts de sis.
BARCELONA 1985
Past a brothel, a dancehall,
a gaunt December fig tree
you can climb to a spot
that looks down upon the city.
It's jarring to see
how similar its aspect.
Only ten years have passed
since Franco wheezed his last
but those billy clubs
and clenched fists are ancient history
now. Everything that smoldered
flamed up and was consumed.
In a square, little altered
since the Romans hove in sight,
a junkie bends to clean
his works at a fountain.
Freighters still bulk
and twinkle outside the harbor.
As a rule, the sun sets
at around five-thirty.
__________________________
HOLOCAUST BLUES
Abans de la segona guerra mundial
jo tenia família a Europa.
No en queda ni un. Bah! I ¿això,
què té d'especial?
Tan familiar com la pols, la guerra encara
ens agafa per sorpresa.
Sé d'una vall de tarongers
d'un verd fosc i llustrós.
Al migdia homes amb boina
i dones de cara cuirada
s'asseuen a menjar un
arrós a la cassola
amb pollastre i botifarra, una cabeça sencera
d'alls, vi amb regust de terra,
pa de pagés cruixent. La guerra
"els va conèixer", també.
Uns van ser afusellats,
altres violades.
Els porcs van ser requisats
per un bàndol i l'altre.
HOLOCAUST BLUES
Before the Second World War
I had relatives in Europe.
All gone. Hah! So
what else is new?
Familiar as dirt, war still
keeps taking us by surprise.
I know a valley of orange trees:
deep, glossy green.
At midday men in berets
and leathery-faced women
sit down to a meal of
arròs a la cassola
with chicken and sausage, a whole head
of garlic, wine tasting of soil,
round, crusty bread. The war
"knew them too."
Some were shot,
others raped.
Pigs were requisitioned
by one side or the other.
__________________________
CONSOLATIO PHILOSOPHIAE
Tocar ben bé de peus
a terra, "to plant one's feet
firmly on the ground" en anglès. (Tots els idiomes
tenen la seva manera de dir-ho.)
Com aquell dròpol canós
amb l'abric gris, estirat
a la vorera.
Pots veure que està content
(és aquest somriure satisfet
i l'ampolla, encisera,
que treu el cap a la seva butxaca).
Escamots de secretàries amb tacons alts
(repassades per la mirada dels seus jefes) li passen remenant pel davant...
En elles, la malenconia tropical
s'ha endurit, esdevenint "stress"
provocat per deficiències vitamíniques -però aquell dròpol
no en pren gens, de vitamines.
(Perquè quan no tens res
res no tens a perdre.)
És l'hora de dinar.
I empaitada encara pels records
de certs somnis ombrívols
-un anhel, seguit d'un mareig
CONSOLATIO PHILOSOPHIAE
To plant one's feet
firmly on the ground, tocar
de peus a terra
in Catalan. (There's a phrase
for it in every language.)
Like that grizzled bum
in the gray overcoat, sprawled
across the sidewalk-
you know he's feeling good
(it's that smirk
and the bottle coyly
peeking from his pocket).
Squads of high-heeled secretaries
(eyed by their bosses) wobble by.
In them, tropical melancholy
has hardened into "stress'
caused by vitamin deficiencies-but that bum
don't take no vitamins.
('Cause when you got nothin'
you got nothin' to lose)
It's lunchtime.
And still haunted by
certain shadowy dreams-
a long yearning, then a
sinking feeling, as on
__________________________ |
TBR