 CIRLOT LLEGITvEugeni Bonet |
| CIRLOT LLEGIT vEugeni Bonet |
| Amb
LECTURÆS DE CIRLOT he pretès traslladar a la pantalla la poesia i el món (i no món) de
J.E. Cirlot (Barcelona, 1916-1973): un poeta de l’espècie dels maleïts, però
també un poeta "de culte". La seva activitat polifacètica, la seva atenció
dirigida igualment cap a l’art, la literatura, la música i el cinema, a la
contemporaneïtat i l’antiguitat, al terrabastall de les avantguardes i a la
serenitat de les cultures i religions orientals, tot això (i no faig sinó sintetitzar)
es reflecteix a la vegada en la seva creació poètica, la qual pren un potencial
multimedial que jo he provat de dur a la pràctica. Naturalment faig una utilització llibertina d’un terme en voga (i que de totes formes s’utilitza de manera inapropiada en molts casos), a propòsit d’unes (re)creacions audiovisuals on intervenen diferents procediments i col.laboracions, i on he cercat expressament la complicitat d’altres persones que em constava o intuïa que podien sintonitzar amb la poesia experimental -permutatòria, fonètica, al·literativa… sempre personal i sorprenent- de Cirlot, i passar a compartir el projecte d’una sèrie de lectures no canòniques, interpretacions contemporànies, que a la vegada fóssin una incitació a llegir Cirlot. En aquest sentit m’agrada pensar que aquests vídeos poguéssin tenir una utilitat "promocional" -tot i que no pas perquè jo hi serveixi ni hi tingui cap mena d’interès directe-, i per això alguna vegada se m’ha acudit de designar aquesta sèrie de peces amb el concepte de videoclip literari (que no trobo però que sigui prou encertat, ni pel que fa a la seva durada ni pel que fa als elements documentals que s’hi combinen). D’altra banda, bé que el projecte inicial era el de fer un programa unitari que aglutinaria 12 poemes o fragments, més uns intercalats de tipus documental, les circumstàncies han propiciat un format diferent, modular, on cada peça pot funcionar per si sola. Una introducció i un colofó en forma de "barres de color habitades" recullen les declaracions de diverses persones coneixedores de la vida i obra de Cirlot, les quals aporten un marc documental/testimonial succint però suggeridor, que contextualitza i relliga les diverses "lectures". Dins d’aquesta graella cromàtica hi intervenen: Antonio Beneyto (artista i escriptor), Lourdes Cirlot (historiadora de l’art), Victoria Cirlot (medievalista i simbòloga), Antonio Fernández Molina (escriptor), Carles Hac Mor (escriptor i crític d’art), Josep M. Mestres Quadreny (compositor), Jaime D. Parra (investigador literari i poeta) i Joan Perucho (escriptor i crític d’art). El nucli central de cada una de les cintes és una lectura o interpretació d’un poema, tot emprant diversos recursos d’edició digital, animació informàtica, processament electrònic del so, etc., amb un tractament específic i diferent per a cada poema, i amb la participació de Barbara Held (compositora), Eduardo Polonio (compositor), Miquel Jordà (compositor i artista multimèdia), Empar Rosselló (artista de performance) i Antonio Fernández Molina (poeta i artista). El text poètic es manté com a lletra -lletres que belluguen- a CRISTO CRISTAL i EINAI, i Barbara Held i Eduardo Polonio respectivament hi han posat música a partir de les imatges elaborades prèviament. El so, tal com jo volia, no és pas redundant, però sí en consonància quant a les sonoritats cristal.lines creades per la Barbara -que utilitzà essencialment flautes de cristall- o a les partícules fonètiques que la composició d’Eduardo introdueix progressivament. A VISIO SMARAGDINA, la lletra del poema es dissol doblement en un flux líquid/cromàtic i un flux sonor/vocal (composició de Miquel Jordà). Això fa al.lusió a l’atenció de Cirlot pel simbolisme fonètic i dels colors; d’altra banda l’abstracció de les imatges tal vegada podria relacionar-se amb certs estils de pintura que ell defensà com a crític o artígraf. A INGER PERMUTACIONES i HOMENAJE A BÉCQUER pren protagonisme la veu, però tampoc no són lectures ni canòniques ni al peu de la lletra. Per a les permutacions fòniques sobre el nom d’Inger (la malaguanyada actriu Inger Stevens), vaig pensar en Empar Rosselló pel seu treball vocal, i ella hi va voler afegir un altre element d’acció corporal. Segurament aquesta sigui la lectura menys canònica de totes, sobretot en relació a la versió que n’havia fet Javier Maderuelo quan es dedicava a les músiques fonètiques ("sembla una missa", va comentar l’Empar) i a com Cirlot deia que s’haurien de llegir els seus poemes. Per les variaciones cirlotianes sobre Bécquer vaig demanar a Antonio
Fernández Molina, un poeta proper a Cirlot (i a la vegada a Bécquer!), la lectura de la
rima original -el poema-patró que diguéssim-, per a després obtenir per muntatge, i amb
volguda brusquedat, les permutacions de versos i paraules recombinades: Bécquer x Cirlot
(B x C, com si d’una operació aritmètica es tractés). De passada aquí vaig
satisfer en part alguns vells projectes basats en combinatòries programades
d’imatges seqüencials (cosa que, a més, avui resulta més fácil i molt menys
laboriós de fer gràcies a la conjuminació dels mitjans electrònics del vídeo i la
informática). Algunes persones opinen que el poema de Cirlot, per la manera com l’he
"(des)manegat", es fa difícil de seguir i de comprendre, però és que no passa
el mateix quan el llegim sobre el paper per primer cop? Aprecio d’altra banda el
comentari que n'ha fet el cirlotià Jaime Parra, el qual ha escrit que la meva versió
"sumeix a l’espectador en cinc minuts d’angoixa extrema". EUGENI BONET Escriptor digital en papers impresos i en suports audiovisuals i multimèdia, s'ocupa principalment de cinema i vídeo experimental i de les arts tecnomedials en general. També treballa com a curador d'exposicions i programacions, entre les quals les més recents són El cinema calculat (Fundació Antoni Tàpies, Barcelona, 1999) i Moviment Aparent (Espai d'Art Contemporani de Castelló, 2000). Intercala entre aquestes activitats les seves realitzacions pròpies, que inclouen el film 133 (1978-79, amb Eugènia Balcells), el programa Duchamp (retard en vídeo) emès el 1987 per TV3, i la sèrie Lecturæs de Cirlot. |
| © Eugeni Bonet Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització |
| navegació: barcelona review número 21 novembre - desembre 2000 | |
|
Jordi
Cussà |
 PROPOSTA |
Américo Rodrigues |
| crítiques breus (en anglès sobre llibres de
publicació recent)números anteriorsAudioenllaços (Links) |
|
www.BarcelonaReview.com anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il |
|