N'Eldridge va sentir el renou abans que en Broom. En Broom mirava els dibuixos animats al petit televisor en blanc i negre des del terra de la sala d'estar i tenia el volum bastant alt, així que se'l va perdre.
      El renou que va sentir n'Eldridge era un gemec, un gemec fort i el so d'una esgarrinxada. Sortia del bany quan el va sentir, caminant amb els peus descalços, només una tovallola embolicada a la cintura. Primer es va pensar que era el sòl de la caravana -era una caravana vella la que habitaven ell i en Broom i començava a rovellar-se una mica, començava a assentar-se d'una manera desigual sobre els fonaments de bloquets de cendra. Després el va tornar a sentir quan era una mica més envant en el vestíbul anant cap al dormitori gran i aquesta vegada va saber que era una cosa viva.
      "Ei Broom" va cridar des del vestíbul cap a la sala d'estar. Sentia el televisor des d'allà, sabia que en Broom probablement no li contestaria encara que el sentís. En Broom i ell havien viscut plegats a la caravana un parell d'anys. Havia arribat a conèixer en Broom bastant bé. "Broom", va tornar a cridar. "Tenim rates, Broom." Va caminar pel vestíbul cap al seu dormitori.
      En Broom va entrar darrera d'ell al cap d'un segon. Duia una llauna de cervesa amb la mà. De cada dia més prest, va pensar n'Eldridge. Era un mal hàbit. N'Eldridge no la tocava mai abans de dinar, fins i tot li era difícil empassar-se una coca-cola abans de dinar. "Què passa", va dir en Broom. El televisor rugia a la sala d'estar.
      "Dic que tenim rates", va dir n'Eldridge. "O cosa." Va trepijar fort el terra, intentant que les rates o el que fos tornessin a fer renou. La finestra del dormitori va cruixir en el bastiment. "Déu", va dir en Broom. "Vols tombar-ho tot o què." Era un xicot escanyolit, en Broom, de vint-i-un o dos anys, n'El-dridge no estava segur de quants. Tenia l'aspecte jove tanmateix, sempre li demanaven la documentació als bars. Era divertit veure-li la cara quan un cambrer li deia: "He de veure el seu carnet." Això emprenyava en Broom de debó i la seva cara s'accionava i s'arrugava mentre furgava en la butxaca dels texans cercant la cartera. Encara tenia problemes amb l'acne i la cara era lletja de veure quan s'enfadava, tota vermella i pigallada i amb l'aparença d'un puta mapa de Mart.
      Es va quedar parat un segon, va inclinar el cap vers el terra com un gos coniller. N'Eldridge estava en silenci, escoltant també. L'ùnic soroll era la mùsica del televisor. "No sento res", va dir en Broom. "No hi ha rates."
      "Tu escolta un moment", va dir n'Eldridge. Es va posar una samarreta. Solia dur moltes samarretes, samarretes de músculs, els deia, devers una talla més petites i amb les mànigues tallades a l'altura de l'espatlla. Una noia un cop o un altre li havia dit que li agradava aquell aspecte "esculpit". No ho havia oblidat mai, solia dir-ho ara i adés a en Broom o a qui fos, "tinc aquest aspecte esculpit." Fos qui fos a qui ho contava el solien trobar un ruc pel que feia al seu aspecte. Era del caramull, excep-te pels músculs, l'estómac com una fusta de rentar i els braços gruixats. No parlava mai a ningú de la noia que li havia dit que el trobava "grotesc". Mai no n'havia dit una paraula, d'això.
      "L'he sentit", va dir n'Eidridge. "Gratant el terra."
      "Uh"va fer en Broom. Va començar a enfilar cap al seu programa de tele. Aleshores es va tornar a sentir el soroll, aquesta vegada semblava com si vingués de ben davall del dormitori de n'Eldridge. En Broom el va sentir: una esgarrapada i un gemec. "Vet aquí", va dir n'Eldridge. "Aquí el tens." Estava satisfet que en Broom l'hagués sentit.
      "No són rates", va dir en Broom.
      "Què dius?", va dir n'Eldridge. "Si no són rates què és?."
      "No ho sé, però no son rates", va dir en Broom. Es va deturar un segon com si estigués pensant. "Em sona com un gos. Em sona que tenim un gos davall la caravana."
      "Com s'hi deu haver ficat?" va dir n'Eldridge. Ara que s'hi fixava, el renou també li havia semblat molt com un gos.
      "A rossegons, suposo. Pentura buscava un lloc per jeure-hi i morir. Pentura està malalt, pentura ferit d'un tret, no en tinc ni ideia."
      "Suposo que hi haurem d'anar a veure-ho, oi?" va dir n'Eldridge. Es va inclinar cap al seu armari, hi va ficar a un costat roba que estava pel terra, va moure un parell de caixes. També va mirar a l'estant de l'armari. "On és aquella pila", va dir, "la llanterna grossa de caça. Què has fet amb la puta llanterna."
      "I jo què dimonis sé , va dir en Broom. "La darrera vegada que la vaig veure va ser la tardor passada, el novembre passat. Erem fora enfocant cérvols, te'n recordes, amb n'Ed el Cras i tota la colla. En vam agafar un parell, oi? Sí, vam menjar bé una temporada després d'allò. La carn de cérvol amb chili del nostre Ed el Gras. Cago'ndéu."
      "Sí", va dir n'Eldridge. Ara s'havia ficat davall el llit cercant la llanterna. "Però després què en vam fer d'ella? Déu", va dir. Va sortir de davall el llit amb la llanterna a la mà. Era una Black and Decker grossa que tant es pot fer anar amb una pila de sis volts o endollant-la a l'encenedor com els llums de policia. Tenia sang de cérvol al mànec i a la caixa de plàstic verda a prova de xoc. N'Eldridge va gratar la sang amb les puntes dels dits i uns flocs en van caure a terra.
      "Això estava davall el teu llit?" va dir en Broom. "Devia fer una pesta de por. Com has pogut viure amb això aquí'?"
      "Tu tampoc no fas olor de roses, Broom", va dir n'Eldridge. "Hauries d'ensumar una mica i sabries quina olor fa el teu dormitori de vegades." La cara d'en Broom es va arrugar com si anés a sortir de polleguera. Aleshores el soroll va tornar i aquesta vegada era definitivament un gos, un mena de mig lladruc. Sonava com un gos lladrant en una llauna de cafè. Un gos de bona mida, pel renou.
      El gos va grunyir i n'Eldridge va sentir el pèl del bescoll posar-se-li de punta. Podia sentir pujar les vibracions del gruny a través del sòl metàl-lic. Era com si estigués damunt del costellam del gos. Estava ben a sota dels seus peus i n'Eldridge es va enxampar a si mateix mirant a terra tot i que no hi havia res a veure tret d'una catifa marró vella. "Guaita", va dir en Broom. "Has sentit això?"       N'Eldridge va tocar amb un copet l'interruptor de la llanterna i el llum es va encendre. El raig era groc. "És com a fluix", va dir en Broom. "Amb tant de temps alla davall la pila es deu haver fet malbé."
      "Això és perque hi ha molta llum aquí dalt", va dir n'Eldridge. "Farà molta més claror davall la caravana."
      "Uh", va fer en Broom. "Espero que sigui això. Espero que sigui perquè és de dia."
      N'Eldridge va continuar movent l'interruptor del llum, mirant a veure si es posaria més intens o pentura més fluix. El raig groc va quedar igual. Va anar a la sala d'estar, va aturar la tele.
      "T'enduràs alguna cosa allà baix?" va dir en Broom. "Jo no hi aniria de cap manera sense res per agafar el gos."
      "Què me n'he de dur", va dir n'Eldridge.
      "No ho sé. Un bastó amb punta pentura."
      "Només faré sortir el gos d'allà davall. No em vull barallar amb ell."
      "Bé", va dir en Broom. "Però a mi no m'agafaries sense res. No saps mai com pot ser un gos alla davall."
      Probablement era un d'aquells gossos perduts que sempre es fiquen per les escombraries o un gos que els del poble havien abandonat pels matolls va pensar n'Eldridge. Malalt o perdut o cosa. Res de què preocupar-se.
      Va obrir la porta, va fer cap al bloquet de cendra que era l'escaló del porxo. L'escaló es va moure sobre la terra tova i ell quasi va caure. "Fill de puta", va dir. Era un dia clar i calorós i n'Eldridge es va haver de protegir els ullls del sol.
      "De qui deu ser aquest gos", va dir en Broom. "La gent de per aquí hauria de tenir més esment dels seus animals en comptes de deixar-los a lloure d'aquesta manera. Hi hauria d'haver lleis sobre això."
      "No és de ningú", va dir n'Eldridge. "Ha vingut a morir. Se'n van sols a un lloc fosc, quan volen morir."
      Es va agenollar, va fitar l'enforinyall. Hi havia un sol lloc per on ficar-se, just devora la porta de la caravana. La resta de l'enforinyall estava tancat de llauna. Li semblava que s'hauria d'arrupir de debó per ficar-se al forat.
      "M'hi jugo que ès el gos d'en Seldomridge, va dir en Broom. "Saps, aquell bastard de caça gros i negre que té que sempre envesteix les ovelles dels altres. Algú deu haver enverinat el fill de sa mare".
      "Potser", va dir n'Eldridge.
      La terra de davall de la caravana era negra i humida, era com la terra que cria cucs a la superfície. No hi havia herba, tan sols un munt de fulles apilades prop dels fonaments i al voltant de les canonades. N'Eldridge no es pensava haver vist mai tantes canonades enlloc. No es feia a la idea de per què servien. Una era de la fossa sèptica, sabia. Es va començar a sentir el pit estret.
      "Espero que no tingui la ràbia", va dir en Broom. "Una vegada vaig veure un gos que tenia la ràbia i era horrible."
      "No té la ràbia, Broom", va dir n'Eldridge.
      "L'havia mossegat un teixó o una mofeta i aquell babau estava completament boig. Baves per tota la boca i sang que li rajava del morro barba avall. Caminava amb les cames totes rígides i era jeperut i fotia mossegada a qualsevol cosa que se li acostava massa. Com ara mossegar uns nens que li tiraven pedres."
      N'Eldridge es va acostar a poc a poc a l'entrada de l'enforinyall. Mirava d'ignorar en Broom.
      "Va acabar estripant-se els propis budells, de tant fora de si que estava. No quedava res més on mossegar, així que es va esquinçar la panxa i feia sang i udolava mentre hi enterrava el nas. Valga'm Déu quina cosa." Semblava emocionat.
      "Ah si?", va dir n'Eldridge. No podia veure res davall la caravana. El gos era més enrere.
      "Ho pots jurar", va dir en Broom. "El xèrif del comtat fins i tot va venir al cap d'una estona a l'aparcament de caravanes però aleshores ja era mort. S'havia tret les entranyes i els nens li pegaven amb pedres i també amb bastons. Un ajudant gras i gros li va pegar un tret per assegurar-se'n però era ben mort, amb mosques que li corrien per la llengua i tot."
      En Broom va parar per agafar alè. N'Eldridge va estar content del silenci.
      "El veus?" va dir en Broom al cap d'un minut.
      "No voldria que fos aquell gos vell i gros d'en Seldomridge allà davall i amb la ràbia que li put. Ben segur que et mossegaria i després tu també l'agafaries." Estava damunt el bloquet de devora la porta, gronxant-lo enrere i envant. Feia un soroll com de xuclet quan el movia sobre la terra.
      N'Eldridge es va ajupir fins que va quedar amb l'estómac a terra, va anar de grapes arrossegant la panxa una mica endins. Tenia el cap davall de la caravana; les espatlles fregaven les llaunes de cada banda. Es va aclofar, va tirar cap a dins les espatlles, va avançar una mica. Era mal de fer alçar el llum dins l'enforinyall. No el podia sostenir prou alt per il·luminar el lloc on es pensava que devia ser el gos. Una fulla se li va enganxar a la cara i en sentia l'olor de podrit. Feia olor com si hagués estat davall la caravana durant anys.
      "No el veus encara?" va cridar en Broom des de fora. La veu sonava amortida. N'Eldridge va mirar enrere, va alçar el cap tant com va poder. Va veure el cap d'en Broom, de cap per avall. Tot el que n'Eldridge en podia veure del cap era un contorn, fosc contra la claror radiant del sol. No s'havia fixat mai en la forma tan estranya que tenia el cap d'en Broom, no era ni com un ou ni rodó sinó estret pels polsos: arrodonit a dalt i arrodonit a baix com una crep mal feta. Els cabells d'en Broom li penjaven i tocaven el terra.
      "D'aqui no el puc veure", va dir n'Eldridge. "M'hauré de fer una mica més endins."
      "Què?", va dir en Broom. N'Eldridge no es va molestar a repetir-ho. Es va arrossegar endavant amb els colzes, llançant el raig de la Black and Decker davant d'ell. Fins i tot en la foscor davall de la caravana el raig de llum era groc. Semblava que en Broom havia tingut raó de tot d'una pel que feia a la pila. A fora, fora del davall de la caravana, podia sentir com en Broom li cridava. Ni tan sols va intentar entendre'n les paraules.
      El terra de davall d'ell era fred i relliscós tal com havia pensat que seria. Tenia els genolls humits, i els braços; el fang li amarava els pantalons, se li ficava dins els plecs de pell dels colzes. Era un lloc estret per estar-hi i el posava nerviós. Ni tan sols pensava en el gos. Tenia tot el cos davall la caravana. S'empenyia amb les puntes dels peus, mirava de trobar algun punt de suport per ajudar-se però no hi havia massa agafalls allà.
      N'Eldridge es feia creus de la quantitat de trastos que hi havia davall de la caravana. Una cosa que semblava el diferencial d'un quatre-per-quatre era prop d'ell a la seva esquerra mig cobert de fulles. Se li va acudir que els qui tenien la caravana abans que ell i en Broom s'hi instal·lessin l'hi ha-vien tirat, no sabia per què. Devora això hi havia un guant de dril de fer feina que semblava la mà d'un home mort que sortia del terra. Prop de l'entrada hi havia un petit soldat de joguina que algun nen havia perdut feia molt de temps, allò que en diuen un Talking GI foe. N'Eldridge sabia que si li estirava la cordeta de l'esquena el disc diminut que tenia a dins no faria res tret d'un grinyol.
      Una tela d'aranya que s'havia estirat d'una canonada a l'altra li va tocar la cara, se li va enganxar davall el nas. Se la va espolsar. "Filla de puta", va dir. La teranyina es va posar a flotar, se li va aferrar als ulls. Va cloure ben fort la boca per por que no hi entrés també. La idea de la teranyina dins la boca li va fer venir mal de ventre. Va remenar el cap, no podia desempallegar-se d'aquella cosa. Semblava com si flotés dins l'aire, de cada vegada amb més fils que se li aferraven. Va començar a retrocedir de grapes cap a la claror, per treure's la teranyina dels ulls. Necessitava les dues mans lliures per fer-ho.
      Mentre es feia enrere la samarreta se li va estirar davall els braços, li va deixar la panxa nua sobre la terra freda. Va fer carrisquejar les dents. Hauria volgut fer renou. En Broom ja no deia res i n'Eldridge desitjava que ho fes, desitjava que hagués deixat la tele encesa a la sala d'estar de manera que pogués sentir-ne el soroll a través del sòl. Suposava que ara era si fa no fa a sota de la sala d'estar.
      En girar el cap ni tan sols va poder veure els peus d'en Broom. "Broom", va cridar. "Broom, on cony t'has ficat?" La veu sonava forta rebotada cap a ell des de les canonades i des del terra, omplia l'enforinyall. Es va empènyer una mica més enrere, sentia la calor del sol al tou de les cames. Fer-se enrere era lent però tan sols li faltaven un parell de peus més per ser a fora on es podria tornar a aixecar. Va parpellejar, intentant desempallegar-se de la teranyina. Hi havia trossos de fulla o d'una cosa o l'altra agafats als fils i se'ls sentia a la cara. Els colzes se li clavaven al terra mentre s'empenyia cap enrere.
      Alguna cosa es va moure a l'altre extrem de la caravana. Va brandar la llanterna al voltant tan bé com va poder, la va dirigir sobre la cosa grisa que es pensava que era el gos. Res d'ulls, no veia ulls, no sabia dir si era pelatge o no, res de cames o cua.
      Va veure el gos. Com un d'aquests dibuixos trucats en què de primer no veus què és, només un grapat de punts clars i d'altres d'obscurs, i després sí que pots, pots veure-hi el cap de Jesús o la gavina o el que sigui, així va veure el gos n'Eldridge. S'havia alçat però ni tan sols hi havia lloc suficient perquè s'estigués amb les cames estirades dins l'enforinyall. Estava amb l'esquena que tocava el sòl de la caravana, les cames corbades, bellugant-se una mica. Els ulls estaven gairebé ducs, inflats i plens de pus; brillaven com mitges llunes de llum vermella sota el raig de la llanterna de n'Eldridge.
      Tenia la ronya i no tan sols una mica de ronya sinó de la mena que pot matar un gos. En alguns llocs la cosa semblava com si l'haguessin pelada, el pèl i la pell trets amb un ganivet esmussat. El pit era ample i gros però estava tan afamat que tenia l'estómac corbat cap a dalt gairebé fins a l'espinada com la panxa d'un gos de curses. No era un gos de curses tanmateix; semblava un d'aquells grans pastors alemanys. Crunyia, els llavis humits es retreien separant-se de les genives i es bellugaven. La distància i la mera bruticia esmorteïen el soroll però encara així omplia el cap de n'Eldridge.
      Es va empènyer cap enrere fins que va ser fora. Mantenia la llum de la llanterna sobre el gos mentre es feia enrere. No se li va acostar gens. Crunyia i grunyia i el gruny creixia fins que omplia tot l'enforinyall com el so d'un orgue. El gos bavava i el pus li tacava la bava de blanc.
      N'Eldridge es va punxar l'espatlla amb el cantó esmolat de la llauna de l'entrada. Es va girar i es va aixecar, deixant caure la llanterna. Es va fregar els ulls, es va llevar la major part de la teranyina de la cara. Se li va quedar aferrada a les mans. "Broom", va cridar. Va mirar al seu darrere, mig esperant veure el gos ronyàs arrossegant-se fora de davall de la caravana darrere d’ell.
      "L'has vist?" va dir en Broom. Seia a la porta, els peus sobre el bloquet. "L'has vist allà davall, oi?"
      N'Eldridge va fer que sí amb el cap.
      "Ja m'ho semblava", va dir en Broom. "Era el gos bord d'en Seldomridge com t'havia dit? Tor-naràs a ficar-t'hi per matar el babau?"
      "Jo no torno alla davall", va dir n'Eldridge.
      "No et preocupis, Eldridge", va dir en Broom. "L'agafaràs en tornar-hi. Només t'has posat una mica nerviós, això és tot. Et posaràs bé."
      "No m'entens", va dir n'Eldridge. "Que faci el que vulgui aquell bastard. Jo no hi torno a cercar-lo. Si vols, el pots fer sortir tu. Jo no." Va pensar en el gos amb els havis estirats cap enrere. Volia entrar però no podia passar amb en Broom assegut allà al portal.
      "Pentura sortirà tot sol d'aquí a una estona", va dir en Broorn. "Pentura li vindrà gana i sortirà d'allà i no hi haurem de perdre més el temps."
      N'Eldridge va entrar a la caravana empenyent en Broom. "Tanca la porta", va dir. Va provar d'apartar en Broom per tancar la porta.
      "T'ha espantat molt, oi?" va dir en Broom. Es va treure les mans de n'Eldridge de sobre. "Déu", va dir. "Què et passa? Deixa'm anar."
      N'Eldridge el va deixar anar i va entrar. "No et posis així amb mi", va dir. "Un home que té por d'un gos."
      "Tu no l'has vist", va dir n'Eldridge.
      "No em faria por si el veiés", va dir en Broom.
      "Tu no l'has vist", va repetir n'Eldridge. "Fica't allà davallsSi vols. Pega-li un tret si vols. Però et dic que jo no empaitaré més aquest gos."
      "Ningú no t'ho demana", va dir en Broom. "Esperarem una estona, veiam si surt pel seu compte."
      "I si no, què?" va dir n'Eldridge.
      "Aleshores ja se m'acudirà una manera de fer-lo sortir", va dir en Broom.
     "Amb què?", va dir n'Eldridge. "Amb un bastó amb punta?"
      "Pentura", va dir en Broom. "Pentura ho faré així." N'Eldridge es va posar a riure i la cara d'en Broom es va posar vermella i furiosa.
 
                                                       ***
        N'Eldridge no va poder anar a dormir aquella nit de tant pensar en el gos. No havia sortit en tot el dia i en Broom no hi havia anat a treure'l tampoc. N'Eldridge estava content d'aixó, en certa manera. Tot i que volgués dir que no podria dormir pel fet de saber que el gos era probablement a no més de tres o quatre peus d'ell, a través del terra.
      Una vegada o dues el va sentir moure's davall de la caravana; no s'estava quiet, així que podia imaginar-se la seva esquena ronyosa fregant el terra i les canonades, veure'l amuntegant fulles per fer un jaç millor. Sempre que estava a punt d'adormir-se, el gos començava a moure's i a gemegar i ell es posava a pensar-hi altre cop, amb aquells ulls lletjos amb lluentor animal i el pus a la bava. Al cap d'un moment tenia por de sentir l'olor del gos a través del terra, de sentir-li l'olor des del jaç que s 'estava fent.
      "Broom", va dir, d'ajagut. Sabia que en Broom el sentiria si estava despert. Les parets de la caravana no eren gaire gruixudes. De vegades sentia en Broom quan roncava. Havia hagut de picar a la paret més d'una vegada perquè en Broom es girés i callés. "Broom", va tornar a dir.
      Es va posar de panxa, va enfonyar el nas en el coixí se li va acudir que si hi pogués veure a tra-vés del coixí i del matalàs, i tot seguit a través det terra, s'estaria mirant de ple el gos, el lloc on el gos dormia.
      Es demanava si el gos tenia somnis. Havia vist gemegar gossos mentre dormien, estirar les cames. "Caçant conills" era el que sempre li venia al cap quan veia estirar-se un gos d'adormit. Però aquest somni no semblava el mateix quan el gos de davall de la caravana es movia. Aquest era més gros, es movia i pegava cops, i diferent. N'Eldridge no sabia què devia somiar un gos malalt quan havia trobat el lloc fosc on volia morir.
      El gos va gemegar i de primer el gemec era un so alt, com si tinguessis un mosquit a tocar de l'orella. Després era més fort, un lament com el d'un fantasma, i n'Eldridge es va asseure damunt el llit. "Cago'ndéu", va dir. Va escoltar udolar el gos. Hauria jurat que era a l'habitació amb ell, de tant  fort que sonava. Va llançar el coixí lluny i va rebotar en el tocador, va caure a terra. "No puc més", va dir. Va saltar del llit.
      Va travessar l'habitació, caminant silenciosament. El renou que feia el gos va començar a esmorteir-se una mica però ell va continuar caminant de puntetes. El coixí de davall de la moqueta s'estava fent malbé i s'havia romput a trossos que es movien quan els trepitjava. N'Eldridge va anar al bany que estava a l'altra banda del vestíbul des del dormitori petit, va fer una pixarada. Mentre estava alla dins es va mirar al mirall. Estava igual però semblava cansat. Es va demanar quina hora devia ser.
      Va estirar la cadena, va pensar en el gos jaient devora la canonada de la fossa sèptica. L'aigua que hi corria probablement despertaria el gos. Aleshores segurament es posaria a moure's per allà sota. N'Eldridge no hi volia pensar.
      De tornada cap a la seva habitació va obrir la porta d'en Broom. No podia veure bé en Broom en la foscor però el sentia alenar. "Has sentit aquell gos, Broom?" va dir. "No para de moure's allà baix."
      "Què punyetes", va dir en Broom, alçant-se amb els colzes damunt el llit. "Què fas, Eldridge?"
      "Parlo", va dir n'Eldridge. "He tornat a sentir el gos allà baix, no em deixa dormir. Em pensava que l'hauries sentit."
      "Dormia fins que m'has despertat", va dir en Broom. Semblava enfadat. N'Eldridge no sabia si havia estat adormit de debó o no. Es va estirar, es va agafar de la part de dalt del portal per sobre del seu cap, va gronxar el seu pes amb els braços. Va bé estirar els músculs.
      "Bé, em pensava que devies estar despert", va dir n'Eldridge. "Hem de treure el gos d'allà davall." En Broom no va contestar. Feia veure que tornava a estar adormit. Que en Broom no li parlés posava n 'Eldridge furiós.
      "No dormiré més allà durant una temporada", va dir n'Eldridge. "Vull que em baratis l'habitació." En Broom encara feia veure que dormia. "És més gran", va dir n'Eldridge. "Saps que sempre l'has volguda, Broom." Estava cansat d'estar allà pregant en Broom, però sabia que no seria capaç de dormir a l'altre dormitori.
      "Déu, Broom", va dir. No li agradava l'olor de l'habitació d'en Broom i feia massa calor per tenir sempre les finestres tancades. Odiava demanar-ho. En Broom es va girar, va donar l'esquena a n'Eldridge. Amb les dues mans s'agafava fort al coixí.
      Al cap d'una estona d'estar allà plantat mirant-se l'esquena d'en Broom, n'Eldridge se'n va anar va llevar la flassada del seu llit. Va haver de cercar una mica en la foscor per trobar on havia llançat el coixí va agafar les seves coses i va passar la nit al terra de la sala d'estar.

                                                       ***               
      "Ei Ed", va cridar n'Eldridge. Ell i en Broom eren davant de la casa de n'Ed Venner el Gras enmig de la pols calenta. Hi havia un vell Scout sense rodes assegut al pati. L'havien aixecat amb crics però un d'ells s'havia esfondrat, així que estava tombat cap a un cantó. N'Eldridge el va assenyalar "Et recordes quan n'Ed solia anar amb això per la carretera?"
      En Broom va remenar el cap. "No", va dir. Havia estat callat tot el matí.
      Era diumenge així que suposaven que n'Ed el Gras probablement seria a casa. A n'Eldridge li feia mal l'esquena. Havia dormit malament damunt el terra dur. En Broom va pegar una puntada de peu a terra i l'argila seca i vermella es va escampar.
      La porta de malla de la casa de n'Ed el Gras es va obrir i una dona va sortir al porxo. Era prima, d'una quarantena d'anys, s'eixugava les mans amb una tovallola. Segurament fent el sopar del diumenge va pensar n'Eldridge. Portava un vestit vell que s'havia descolorit anys enrere. La seva figura feia que el vestit semblés com si estigués farcit de bastons. Es va quedar al porxo, mirant-se en Broom i n'Eldridge. Havia d'aclucar els ulls per mor del sol per veure'ls.
      "Que hi ha n'Ed?", va demanar n'Eldridge. La dona no va dir res encara. En Broom va pegar una altra puntada de peu a la terra i n'Eldridge es va fer enfora d'ell per no embrutar-se les cames dels texans. Les botes d'en Broom eren plenes de pots.
      "Alla darrere", va dir la dona. N'Eldridge no es va moure. "En el cobert", va dir. "El trobareu allà darrere. Sempre el trobareu allà darrere." Se'ls va mirar de dalt a baix. "Demaneu-li per què vol fer feina amb aquests trastos vells i inútils." En Broom no va dir res. N'Eldridge es va aclarir la gargamella.
      "Sempre és allà darrere amuntegant les seves coses que no valen res i son pare i jo hem d'anar a peu al poble Si volem anar-hi, no tenim cap cotxe que marxi. Quina mena de fill és aquest, vull que li demaneu."
      "Només hem vingut a manllevar-li una cosa", va dir n'Eldridge.
      "El seu oncle li va trobar una feina que podria agafar en voler allà al garatge a Organ Cave i podria fer fàcilment la feina però no la vol. S'estima més perdre el temps allà darrere i no fer res."
      "Crec que anirem a veure’l ara", va dir n'Eldridge. La dona el posava nerviós. Murmurava sola, els llavis es movien però no en sortia cap so. Es va girar cap a ell.
      "I digueu-li que no porti els bandarres dels seus amics per aquí en diumenge."
      "Vella estugosa", va dir en Broom però no prou fort perquè ella el pogués sentir. N'Eldridge va començar a fer cap al darrere de la casa. No era gaire cosa, només una casa d'estructura senzilla. Una de les finestres del costat s'havia romput; estava adobassada amb cartó i cinta aïllant. La dona magra se'ls mirava des del porxo. Tenia els ullls severs i brillants. N'Eldridge no es podia imaginar què la feia estar tan enfadada.
      N'Ed el Gras era fora del cobert. Tenia un petit carburador de moto dins un poal mig ple de benzina als seus peus. No va somriure en veure en Broom i n'Eldridge. Es feia les ungles netes amb una navalla, feia passar la fulla ben endins davall cada ungla mirant d'arribar al greix i la brutor que hi havia. "Ei Ed", va dir n'Eldridge.
      N'Ed el Gras els va fer un senyal amb el cap i les galtes flàccides es van remenar. Suava de calor.
      Li faltava no res per als sis peus d'estatura, pesava pentura tres-centes lliures. N'Eldridge no es feia a la idea que algú fós capaç d'abandonar-se d'aquella manera. N'Ed el Gras es movia com un vedell Hereford, lentament i pausadament. Va plegar la navalla, se la va col·locar a la butxaca de la granota.
      "Feia temps que no us veia", va dir.
      "Ei Ed", va dir n'Eldridge. En què fas feina aquests dies?" Va assenyalar el carburador del poal.
      N'Ed va remugar. "Una altra chopper"_, va dir. "Un noi venia una Vincent Black Shadow a Heflin i no tenia ni idea del que tenia entre mans. La hi vaig treure per quasi res." Darrere del cos ample de n 'Ed el Gras n'Eldridge va veure que hi havia almenys tres motos en el cobert, una penjada per les rodes d'una lleixa de les bigues, i parts d'altres, para-xocs i pneumàtics i cables d'accelerador.
      "Hem vingut a veure si et podem manllevar una pistola, Ed el Gras", va dir en Broom com si estigués cansat d'esperar que n'Ed acabés de parlar. La cara de n'Ed es va envermellir en sentir el nom i va estrènyer els llavis.
      "Déu, Broom", va dir n'Eldridge.
      "Què", va dir en Broom. "Sap que està gras, oi. Què li importa si ho sabem nosaltres."
      "Per què la necessiteu?" va dir n'Ed el Gras. Es va quedar plantat mirant-los un minut. Sabien que tenia un munt de pistoles a casa seva. Colts i Mausers i Smith & Wessons. Fins i tot tenia un revòlver Liama niquelat que els havia mostrat una vegada. A n'Ed el Gras li agradaven les armes de foc. Normalment li manllevaven els rifles quan anaven a caçar cérvols.
      "Hem de matar un gos", va dir n'Eldridge. "S'ha ficat davall de la caravana per morir-s'hi."
      N'Ed el Gras va començar a fer cap al darrere de la casa i n'Eldridge va haver de caminar aviat per seguir-lo. "Doncs per què no el deixeu morir?" va dir n'Ed el Gras. "Així no haureu de manllevar res."
      "Perqué qui cony sap quan es morirà?" va dir en Broom. Havia quedat on era, gairebé cridava a n'Ed.
      "L'hem de matar avui, Ed", va dir n'Eldridge. Es pensava que n'Ed el Gras no els deixaria la pistola i que en Broom ho havia espatllat tot. "Suposem que deu tenir la ràbia."
      "Uh", va dir n'Ed el Gras. "Ja ho veig. Suposo que convé que el mateu. Quina mena de pistola voleu ?"
      "Una de grossa", va dir en Broom.
      N'Eldridge se'l va mirar i es va callar. "És un gos ben gros", va dir n'Eldridge.
        "No em vull ficar allà davall amb una vint-i-dos i només emprenyar el babau."
      "Si", va dir n'Ed el Gras. "La faràs servir tu?"
      "Ell no", va cridar en Broom. "Diu que no tornarà a ficar-se allà davall. Ahir en va sortir tan espantat que quasi es pixa als pantalons."
      "Tu calla", va dir n'Eldridge, "abans que no vingui i te'n clavi dues."
En Broom va escopir. "Vinga", va dir. Va dir alguna cosa en veu baixa.
      "Què passa", va dir n'Eldridge. En Broom no va dir res, es va mirar n'Eldridge i n'Ed el Gras. Li tremolaven els llavis.
      "La pots agafar si l'has de fer servir tu", va dir n'Ed el Gras. Va mirar en Broom.
        "No vull que ho faci aquest cabró."
      "Vinga", va tornar a dir en Broom.
      N'Eldridge va fer que sí amb el cap. "En pots estar segur, Ed", va dir. "Ho faré jo."
      N'Ed va obrir la porta de la casa. "D'acord doncs", va dir. "Millor que no entreu. A ma mare no li agrada gaire tenir companyia els diumenges." Va entrar i va estirar la porta al seu darrere.
      N'Eldridge es va girar cap a en Broom. "Quasi no ens deixa la pistola per culpa teva", va dir. "Per què et pega per parlar aix í quan estem demanant per manllevar una cosa?"
      "Gras fill de puta", va dir en Broom. Es va ficar les mans a les butxaques. "No sé per què ens hem d'embolicar més amb ell."
      "Calla", va dir n'Eldridge.
      "No m'ho diguis. N'estic fart que tot el temps em diguis què he de fer, com m'he de comportar. Tu i ell aquell porc gras, amb totes les seves motos. Què n'ha de fer, d'una moto?"
      "Vols tenir aquell gos allà davall de casa nostra fins que li pegui per morir?" va dir n'Eldridge.
      "Què té més? Ets tu qui li té por."
N'Ed el Gras va sortir de la casa. Portava una pistola plana i negra amb la mà dreta, una de grossa amb l'empunyadura de fusta que feia quadres com un tauler d'escacs. "Vet aqui", va dir.
      "Bona!", va dir en Broom. "Anirà bé." N'Ed el Gras li va clavar una mirada, va donar la pistola a n 'Eldridge. Era feixuga.
      "Això és un Colt del quaranta-cinc", va dir. "Prova-ho amb aquesta. Ja du el carregador."
      "És clar", va dir n'Eldridge. "Ens veurem d'aqui a una estona."
      "No et preocupis", va dir n'Ed. "He de tornar a fer feina amb aquella Vincent." Va enfilar cap al cobert, es va asseure a la gatzoneta devora una moto grossa que estava decantada sobre el cavallet al mig del cobert. N'Eldridge mirava treballar les mans de n'Ed sobre el motor com animalons ensi-nistrats, estrenyent un pern, netejant una vàlvula.
      "Anem", va dir n'Eldridge. Va començar a voltar la casa cap a la carretera. Hi havia un parell de milles de tornada fins a la caravana i el sol era abrasador.
      "Gras fill de puta", va dir en Broom. Va trotar una mica per agafar n'Eldridge mentre voltaven la casa. En Broom no llevava els ulls de la pistola. N'Eldridge hauria dit que li agradava el seu aspecte. A l'altra banda de la casa la mare de n'Ed el Gras s'estava al porxo, fent-se ombra als ulls amb la mà.
      "Deu haver estat tot el temps allà dalt esperant-nos?" va demanar en Broom a n'Eldridge. N'Eldridge va arronsar les espatlles.
      "Li ho heu dit?" els va cridar la dona. "No té una unça de seny, tot el temps feinejant amb aquelles motos doiudes. No ho havia vist mai."
      En Broom va esbulegar, va fer un soroll com de tret, va riure. Van continuar caminant. Quan eren al revolt de la carretera devers un quart de milla lluny, la dona encara era al porxo mirant-los.

                                                       ***
      Quan van arribar a la caravana cap dels dos no hi va entrar. Tots dos estaven acalorats i es van seure damunt la terra del pati. Van mirar la caravana i l'entrada de l'enforinyall devora la porta.
      "Creus que encara deu ser allà davall?" va demanar en Broom.
      "Ho crec", va dir n'Eldridge. "On ha d'haver anat?"
      Van estar asseguts així uns minuts. Un mosca d'ase brunzia pel cap d'en Broom però la va espantar amb les mans i se'n va anar sense picar-li. N'Eldridge sospesava el Colt amb la mà, l'inclinava enrere i envant per comprovar-ne el balanç. La va carregar, va veure lliscar el primer cartutx de llautó oliós dins la recambra. N'Ed el Gras tenia esment de les seves pistoles.
      "Passa'm la llanterna, Broom", va dir n'Eldridge. En Broom va quedar assegut.
      "No et passaré res", va dir en Broom. "No ets tan bo? Doncs hi vas i l'agafes."
      N'Eldridge es va aixecar, va entrar a la caravana. La pistola de n'Ed el Gras es gronxava feixuga al seu costat. Feia calor dins la caravana, més que a fora, i feia mala olor. Es va demanar si el gos s'havia mort o què.
      La llanterna era a la sala d'estar i la va agafar, la va encendre. La llum encara era pàl·lida i groga. Va tornar a sortir, es va agenollar per entrar a l'enforinyall.
      "Per què no m'hi deixes anar a mi", va dir en Broom. "Tu t'hi has ficat i t'ha fet por."
      N'Eldridge no li va respondre. Va passar de grapes devora el diferencial de camió i el soldat de joguina. Va mirar cap on hi havia el gos, va apuntar la pistola per davant d'ell. Volia acostar-s'hi més de manera que es pogués assegurar de matar-lo d'un tret. Es va empènyer cap envant. La suor del palmell enllustrava l'empunyadura de fusta. Amb el polze va fer enrere el martell del .45.
      "Gos", va dir. No sabia per què parlava però el so de la seva veu el feia seintir-se millor. "T'he de matar", va dir. El gos es va bellugar sobre el jaç de fulles i ell el va il·luminar.
      El gos no es mantenia dret, provava de lluitar per aixecar-se però no podia. Es debatia sobre les fulles, arrossegava el seu pes. Va udolar. N'Eldridge es va estirar cap envant. Va apuntar el canó blavenc cap al gos.
      Va aconseguir posar-se dret però les cames del darrere li tremolaven. El gos es va girar per encarar n'Eldridge, li va mostrar les dents. Un fil de saliva li penjava del morro llarg. Oferia el pit com si no tingués por, com si volgués la bala. N'Eldridge sabia que la majoria d'animals poden ensumar les armes.       N'Eldridge va prémer el gallet. El so de la pistola va ser eixordidor dins l'enforinyall. N'Eldridge va saber que el tret havia sortit desviat de seguida que l'havia deixat anar. El llautó buit va rebotar als baixos de la caravana i va tamborinar damunt l'esquena de n'Eldridge. El sentia calent a través de la camisa. Va tornar a abaixar la pistola.
      El gos s'arrossegava cap envant, furgant amb les potes del davant. Les cames del darrere estaven enravenades, li arrossegaven. A través de la ressonància a les orelles n'Eldridge va sentir que grunyia, el mateix grunyit que havia sentit des del seu dormitori.
      Va centrar la mira de la pistota sobre el pit ample del gos. Hi tenia espires i clapes sense pèl; la pell estava pelada i amb aspecte ulcerós. Hi havia un collar vell de cuiro vermell al coll del gos amb una xapa lermada. El gos era només a devers una dotzena de peus.
      Va fer foc i el tret feixuc va penetrar el gos, el va esquinçar fins al maluc. La bala li va trencar el cap, el va tombar i el va fer retrocedir prop d'una iarda. El gos va alçar el morro i va provar d'udolar. No va poder fer altra cosa que un soroll coim d'aire que corre per un tub. Tenia sang al nas i a les dents. Movia les potes de davant dins ta terra, ajagut de costat.
      "Ja et tinc", va dir n'Eldridge. Va avançar fins on el gos jeia de costat en la terra, panteixant coni ho fana gairebé qualsevol gos en un dia xafogós mirant de treure una mica de frescor de l'aire calent i quiet. El costellam escanyolit pujava i baixava, pujava i baixava. La bala havia quedat dins la cavitat toràcica i el gos era gairebé mort.
      N'Eldridge va mirar ets ulls del gos i eren inexpressius i sense vida com bassiols de fang. Hi havia moc quallat a les voreres dels ulls i el gos va parpellejar, mirant de netejar-se'ls. Va obrir del tot la mandíbula i va vomitar sang sobre el terra fresc i obscur de l'enforinyall.
      N'Eldridge va sostenir el llum a tocar del cap del gos. Va mirar la xapa del collar de cuiro vermell però el metall estava desenllustrat i no podia llegir el que hi havia escrit. El collar era vell i el cuiro estava clivellat. Mentre intentava esbrinar el que hi havia gravat al collar, el gos es va desplomar. Va aclucar els ulls i n'Eldridge no va tornar a sentir que l'alè li entrés dins els pulmons destrossats.

                                                       ***
      N'Eldridge mirava un escarabat enterrador negre i gros, gros com la primera juntura del seu polze, graponar a través de munts de fulles podrides i terra cap al gos. Suposava que l'havia portat la sang del gos. L'olor de la sang era forta, com de sulfur, allà davall.
      La closca de l'escarabat era lluent i polida, com l'acabat d'un cotxe nou de trinca. La bestiola va passar devora les puntes de les botes de n'Eldridge i es va pensar si esclafar-lo. Quan li va apuntar la llanterna, l'escarabat es va afanyar a ficar-se davall del cos del gos. "Déu del cel", va dir n'Eldridge.
      El gos estava en una postura estranya, mig d'esquena, una cama del davant aiçada enlaire. Tenia la llengua gruixuda i grisa fora de la boca, semblava eixuta. N'Eldridge va posar la pistola al seu costat damunt el terra humit. Estava cansat.
      Va apagar la llanterna. En la foscor el gos era tan sols un gep. Va aclucar els ulls. "No tenies ningú en el món que t'emparés, oi", va dir. Si deixaven el gos davall de la caravana sabia que els escarabats enterradors vindrien i l'enterrarien, molts més que el que acabava de veure.
      Sentia que en Broom cridava el seu nom per davall de la caravana. Al cap d'una estona de cridar va ficar el cap a l'enforinyall. La seva cara era un taca fosca, difícil de veure emmarcada per la lluentor de la llum del sol. "Ei Eldridge", va cridar. Va forçar els ulls però n'Eldridge suposava que no devia poder veure res sense la llanterna de caça. A n'Eldridge ja li anava bé que en Broom no el pogués veure.
      "Boig fill de puta", va dir en Broom quan n'Eldridge no va contestar. Va desaparèixer cap a fora i n'Eldridge el va sentir entrar a la caravana. En Broom va trepitjar fort el terra no gaire lluny del cap de n'Eldridge. N'Eldridge va aclucar els ulls. At cap d'un minut, va sentir la tele a la sala d'estar. Sonava com si en Broom l'hagués posat molt forta. N'Eldridge va sospirar i va remenar el cap, escoltant les passes d'en Broom travessar amunt i avall la sala d'estar de la caravana.

© 1987 Pinckney Benedict

| índex | índice | Manel Zabala | Andrés Ibáñez | Christopher Fowler | Jean Kusina | Jo Alexander | Entrevista | Crítica | Crítiques Breus (en anglès) | Números anteriors | Enllaços