| índex | índice | Pinckney Benedict | Andrés Ibáñez | Christopher Fowler | Jean Kusina | Jo Alexander | Entrevista | Critica | Crítiques Breus (en anglès) | Números anteriors | Enllaços

Està cridant com una boja, diu que li agrada com em moc dintre seu, com la penetro, com la perforo...Li agrada sentir ben endins la meva immensa polla, calenta i dura. Segueix parlant, fins que la seva veu només emet sons sense sentit. Ara no diu res; ara xiscla, pel que sembla acaba d'arribar al seu vuitè orgasme. Em clava les ungles, m'estreny contra seu, m'estira els cabells, tanca els ulls, mou desesperadament el cap. Jo li subjecto els braços tirant-los-hi cap enrere. Augmento el ritme, amb atacs cada cop més violents. S'acaba d'escórrer enmig d'un llarguíssim gemec: "Déu meu, ets fantàstic". "No barregis la religió amb el sexe", li dic, amb un punt de fatxenderia i mala llet. Ara he baixat el ritme, però no he sortit de dintre seu. No he acabat la feina i encara hi treballo. Està molt sensible. És el polvo més salvatge de la seva vida, una cardància com aquesta dotaria l'existència més absurda del més absolut dels sentits. Formem un bon equip la meva polla i jo i és lògic, són molts anys de conviure-hi i ens entenem a la perfecció.

      - Quina hora és? -em pregunta.

      - Què has d'anar a algun lloc, potser? -ha parlat amb molta dificultat, a hores d'ara no li queda ni una gota de saliva, se li ha anat tota l'aigua en fluxos i en suor. Ara somriu.

      - No facis broma. Deu fer molta estona que hi som, oi?

      - Sí (dic jo) són les quatre. Portem més de sis hores follant.

      M'estic quiet ara, arquejat, clavat dins la seva xona, l'esquena aixecada, els braços estesos. El meu rostre mirant-la fixament, impassible.

      - Ets un autèntic animal, no t'has destrempat en cap moment, encara no t'has escorregut ni una sola vegada-. Parla així, tot seguit, sense pauses, metrallant les frases. Una veu impersonal; si no fos pels seus panteixos no trobaria cap mena d'emoció en la seva tonalitat inexpressiva.

      - Estic morta, sisplau porta'm a casa.

      - No.

      - Estic seca, em fas mal. No crec que aguantes una altra tanda.

      Somric amb mala idea i cara de nen dolent. Sense sortir d'ella, faig que s'estiri de costat. La miro fixament als ulls. Sé que la hipnotitza la meva mirada. Sap que la domino i que faré amb ella el que vulgui.

      Es deixa fer. Li treballo els mugrons amb les mans, després ho faré amb la llengua i les dents. Sento al cap d'una estona com s'humiteja de nou. La penetro i comença a gemegar. Sí, la meva polla i jo som capaços d'això i de molt més. L'estiro sobre meu, li fico el dit índex a dins del cul i m'obre uns ulls com dues taronges. Em mira amb cara de sorpresa, no s'atreveix a parlar. Fico un altre dit, ben endins. Noto el relleu de la meva polla que ronda per l'altra banda i penso que podria fer-me pessigolletes des d'aquí dins. Fa un gest de demanar pietat i una ganyota de dolor.

      - No parlis -li etzibo. Li faig mal, en part li agrada però comença a sentir una mica de por. Que es foti.

      Sap que ara la follaré així. S'està posant nerviosa, així que val més anar ràpid. Deixo el que estava fent, l'amorro al matalàs, li separo les cames, li escupo al trau i sense més preàmbuls passo a donar-li pel cul. Sé que li faig mal, endevino les seves llàgrimes mentre somica i mossega el coixí.

      - Para sisplau! -.Encerta a suplicar.

      - No t'agrada això mala puta?

      No m'ha respost. No s'atreveix. Mai no l'havia insultada i ara deu pensar quina és l'actitud que ha de prendre. Li xiuxiuejo dolçament a l'orella:

      - Ets la puta més fastigosa que m'he tirat a la cara, la qui s'ha menjat més polles, el cony més gastat del món. Però estic segur que en tots els teus anys de professió encara no t'havien follat d'una forma tan ben parida com ara.

      Sento la seva sang mullant-me els collons, dec haver trencat alguna cosa. Tant m'és, els llençols són seus. Potser tinc massa polla per a tan poca dona. Fa ja una estoneta que no ens diem res, així que li demano amb veu de carinyito:

      - Què t'agrada reina?

      - Sí...fes-me el que vulguis, folla´m, insulta´m...

      Ara plora al temps que gemega. Està patint al mateix temps un orgasme i un atac de nervis. No es veu cada dia, això. Quan s'acaba d'escórrer la giro i torno a visitar la meva estimada gruta peluda de parets roses. Al cap de poc ja fa uns autèntics crits de plaer. Està cremant les darreres forces.

      - Vull veure't. -em diu.

I tant que em veurà! Pego un bot i em poso al seu costat. No pot aixecar-se. Rodolem tots dos junts fins que torno a posar-me al damunt seu. Decideixo que ha arribat el moment d'escórre'm.

      Començo a marcar un ritme més ràpid, trepidant, no pot seguir-me. Crida, però ara no sent res més que dolor. Somric. La meva polla ha triplicat el seu volum trempatori habitual. Aquesta estirada ha tingut conseqüències, ha obert camí trencant-ho tot al seu pas. La dona treu sang per la boca, es mou arrossegada al meu ritme i em mira amb sorpresa, ja agonitzant. No troba explicació.

      Em metamorfosejo només per putejar-la. de fet, aquesta no és la meva aparença habitual, però així és com històricament s'han imaginat els humans que sóc. Els ulls li volen sortir de les conques, glopeja sang espantada, no encerta a cridar. Observa amb pànic les meves banyes de moltó, les meves potes peludes, la meva cua vermella, els meus ulls injectats de sang. Aparta la vista a l'esquerra i faig que aparegui un trident al seu costat.

      Al nostre voltant apareixen les flames. És una bona ambientació, per bé que inspirada en les representacions d´"Els pastorets".

      - Mai no t'havien follat d'una forma tan demoníaca, oi? -dic això i m'escorro, ejaculant una barreja d'esperma i sofre bullent. Ric mentre inundo el seu cos. Després no cal que surti d'ella per aixecar-me. Simplement arrenco i destrosso amb el membre aquella massa sangonosa, barreja d'ossos, venes i carn. Evidentment, ja és morta quan he acabat.

© 1998 Manel Zabala

Imprès amb el permís de l'autor.
Aquest relat no pot ser arxivat ni distribuït sense el permís explícit de l´autor. Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

Actualment treballa alhora en un llibre de contes llargs, un llibre de viatges per l'ex-Iugoslavia (la seva passió) i un altre de traduccions de poesia occitana moderna (la seva altra passió).

E-m@il: La seva adreça és: Zabala@arrakis.es

| índex | índice | Pinckney Benedict | Andrés Ibáñez | Christopher Fowler | Jean Kusina | Jo Alexander | Entrevista | Crítica | Crítiques Breus (en anglès) | Números anteriors | Enllaços