Dia del llibre

Com va néixer el Dia del Llibre

Josep M. Arnaud de Lasarte va escriure, I'any 1976, un opuscle
titulat 'Els cinquanta anys del dia del llibre' editat per Editorial
Bruguera, SA, on s'explicava i 'origen d'aquesta festa cultural.
Vet aquí un ampli estracte, tan vàlid avui com aleshores.

Totes les coses tenen un creador o almenys un esperit que les inspira. I en el cas de la Festa del Llibre l'animador fou una persona inquieta i entusiasta que molts de nosaltres encara hem conegut i tractat en els seus darrers anys. Parlem de don Vicent Clavel Andrés, escriptor i editor valen-cià, amic i correligionari de Blasco Ibáñez, establert des de l'any 1920 a Barcelona, on regí durant molt de temps l'Editorial Cervantes i on morí el 1967. Gran enamorat de la figura il.lustre del creador del Quixot, l'editorial Clavel féu de Miguel de Cervantes l'exemple de l'escriptor, i del Don Quixot, el model del llibre. No ens ha de sorprendre, doncs, que la seva editorial-fundada a València l'any l9l6 s'emparés sota aquell nom prestigiós, i que per a honorar el "Príncipe de los Ingenios" volgués instituir un dia especialment dedicat a homenatjar-lo. Vicent Clavel va creure que la data més escaient per a celebrar-lo fóra la del dia de la naixença de Miguel de Cervantes i, d' una manera aproximada, determinà que devia ser el 7 d'octubre. Cal dir que la data del naixement no consta documentalment com és freqüent en aquella època-, però sí la del seu bateig, que fou el dia 9 d'octubre de 1547. Com que a Castella era normal que els nounats rebessin les aigues baptismals poc després de la naixença, alguns autors havien proposat la data del 7 d'octubre com la del naixement de Cervantes, i així ho acceptà també Vicent Clavel. Aquest, des de l'any 1922, era vocal de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, entitat eficient i prestigiosa que havia estat fundada l'any 1920 per l'editor Gustau Gili, i que vivia amatent a tot el que representés difusió o enaltiment del llibre. I així, trobem que la Memoria de la Cambra Oficial de Barcelona, registra la proposta de Vicent Clavel en els termes següents:
"Dia del Libro Español. Otra iniciativa de nuestro, celoso compañero don Vicente Clavel: dedicar un día de cada año a celebrar la Fiesta del Libro Español. Este modélico proyecto pasó a estudio de la correspondiente ponencia y está pendiente de decisión."
A la Memòria correponent de l'any 1924 no en trobem cap referència, però, l'any 1925, el dia 2 de febrer, Clavel tornà a proposar la celebració de la festa i inicià les gestions a Madrid. Finalment, el dia 6 de febrer del 1926, el rei Alfons XIII Clavel

signava el Reial Decret pel qual s'instituia, oficialment, la "Fiesta del Libro Español." En aquell temps ocupava el poder el Directori presidit pel general Primo de Rivera, i a un dels seus ministres s'havia dirigit la Cambra Oficial del Llibre amb la confianca que serien atesos, i no s'havien equivocat. El ministre de Treball, Comerç i Indústria era un ca-talà, Eduard Aunós -un inquiet lleidatà fins llavors estretament vinculat amb Francesc Cambó i amb la política regionalista-, però que pels seus lligams amb altres personalitats militars ara col.laborava amb el Director. Don Eduard Aunós acollí amb entusiasme la proposta de Clavel, feta a través del "Comité Oficial del Libro del Ministerio de Trabajo, Comercio e Industria" per tal que se instaure en España la fiesta anual del libro español en la perdurable fecha del natalicio del inmortal Cervantes." Calia dedicar aquesta diada a enaltir i difondre el llibre, bàsicament amb l'al.licient de la seva venda al carrer, amb el descompte del 10% (l'esperit d' aprofitar rebaixes i oportunitats econòmiques té molt de cartell entre certa gent), i oferint protecció oficial i econòmica a la creació de biblioteques populars. Determinava, a més, que aquell dia en totes les escoles i centres d'ensenyament, àdhuc els militars, es dediqués una hora a la lectura de fragments escollits d'obres literàries que exaltessin "la Patria y el libro español." Creava, també, uns premis de mil pessetes que atorgarien les Cambres Oficials del Llibre de Madrid i de Barcelona- als millors articles periodístics "que se publiquen en idioma español." La idea era ambiciosa: arribava a precisar que els municipis destinarien fins al 3% dels seus pressupostos a la creació de biblioteques al repartiment de lots de llibres -però, com tantes d'altres idees projectes llançats al vent, noarrelà amb prou força.
      Cal dir que tant el rei Alfons XIII com el general Primo de Rivera no comptaven amb gaires simpaties en els medis intel.lectuals i que, d'altra banda, la trajectòria republicana de Vicent Clavel tampoc no era massa ben vista en determinats ambients. Però tothom admetia que un bon nivell cultural era indispensable per a donar, en els medis internacionais, una imatge prestigiosa de l'Estat.(...)
      Cal reconèixer; d'entrada, la bona intenció del Dia del Llibre de promoure el llibre i la lectura. Però no hem d'oblidar uns errors que tingué ja en els seus inicis. D'una banda, la discriminació evident envers els llibres escrits en altres llengües que no fossin la castellana: es parla sempre i d' una mane-ra expressa de "lengua castellana" de "la lengua de Cervantes." Una discriminació que costa molt de superar, i que d'una manera oficial, podem dir que no fou derogada fins a la recent promulgació de la vigent Llei del Llibre, del dia II de març de 1975, que en el seu article 1er afirma:
      "La presente Ley tiene por objeto establecer un régimen especial encaminado a promover el libro español en sus diversas expresiones linguisticas, y a fomentar su producción y su difusión."
Aquella discriminació inicial podia allunyar de la commemoració oficial moltes persones i institucions que es mantenien fidels a la llengua del poble; en el cas concret de Catalunya, les més prestigioses i més populars. D'altra banda, el to que prengué la commemoració oficial fou sovint el del tòpic, de minsa elevació cultural. Així, les expressions "sagrario imperecedero" referint-se al llibre o "genios de la Raza" per a parlar deis clàssics castellans, no eren les més adequades per a actes d'un cert nivell literari o per a medis de provat esperit crític.
      En tenim un exemple ben típic en aquell inefable Himno al Libro del mateix any 1926, una de les estrofes del qual deia:
      "En himnos fervientes cantemos al Libro, / loor a Cervantes, ingenio español, y por la alta cultura cons-tantes velemos y vibre en nuestra alma de España el honor."
Certament, no totes les celebracions queien en aquest defecte; l'Associació Cervantina, de Madrid, o les sessions de la Real Academia de la Lengua, sabien mantenir el to acadèmic, però no arribaven al poble.
      Dins aquesta tònica transcorregueren les commemoracions dels anys següents -1927, 1928, 1929, alternant amb les famoses celebracions de l'Exposició Internacional de Barcelona i amb l'Exposició Iberoamericana de Sevilla-, fins arribar al 1930. Aquest any, després d' una polèmica de si fóra millor de seguir commemorant la suposada data del naixement de Cervantes (el 7 d'octubre) o la de la seva mort (el dia 23 d'abril, comprovada documentalment), s'acorda de celebrar aquesta darrera, considerant que el mes d'abril era més indicat per a actes al carrer que no el d'octubre, on el temps no acompanyava. A més, la coincidència amb l'inici de l'any escolar pertorbava la venda de llibres de text, a les llibreries del ram. Però els fets polítics donarien un nou caire a la festa: el dia 14 d'abril de 1931, la República era proclamada a tot Espanya i el rei Alfons XIII marxava camí de l'exili. D'aquells anys, cal remarcar la diferència que s'observa entre la seva celebració a Barcelona i a Madrid. A Barcelona, la festa va prenent un caire més popular i comercial -parades de llibres al carrer, de tota mena: circulars de la Cambra Oficial del Llibre a llibreters i mestres, recordant-los de celebrar la Diada, mentre que a Madrid priven els actes acadèmics els de major solemnitat.(...)
      A l'any 1930, la festa assoleix a Barcelona un èxit extraordinari al qual contribueix l'edició de diverses novetats literàries catalanes d'una gran acceptació popular. És per aquest temps que els editors decideixen de publicar les novetats coincidint amb el Dia del Llibre i organitzen actes de signatures d'exemplars pels autors. A Barcelona la venda d'aquell dia sobrepassà els 5.000 volums, i es publicaren dos opuscles interessants per a la història de la festa. L'un, titulat La Diada del Llibre, és una breu i àgil descripció de les parades de llibres pels carrers barcelonins, signada per Carles Orgilés i Sánchez. L'altre, escrit per l'impressor Víctor Oliva, El libro español, fou editat per la Cambra Oficial del Llibre barcelonina i se'n repartiren més de 40.000 exemplars gratuïtament entre els compradors de llibres.

Cervantes i Sant Jordi: una rosa i un llibre. L'endemà d'aquell Dia del Llibre un periodista barceloní escrivia:
      "És d'esperar que la pròxima diada se celebrarà el 23 d'abril coincidint amb la de Sant Jordi, assolirà encara major esplendor i serà una veritable festa del llibre catalá."
      El periodista resultá un bon profeta, i des del 1931, la festa del llibre esdevingué autènticament popular. I in o soIs a Barcelona: a Girona, a Sabadell, a Arenys de Mar, a Badalona, a moltes poblacions catalanes, el Dia del Llibre arrelava de ferm. La Cambra Oficial del Llibre publicà, el 1931, un estudi de Manuel de Montoliu sobre el Quixot: "Lo que España debe a un libro", i el 1932, un petit i modèlic volum de Jordi Rubió i Balaguer, director de la Biblioteca de Catalunya, que posava els seus coneixements a l'abast de tots: "Cómo se organiza y cataloga una biblioteca", d'una utilitat notabilíssima. Realment, la coincidència de la festa del llibre i la de Sant Jordi donava un caire nou i popular a la diada. Un altre periodista barceloní ho confirmava en comentar-ho:
      "Ho hem encertat. La data del 23 d'abril, en què la mort de Cervantes coincideix amb la festa de Sant Jordi: roses, llibres i Sant..."
      El Dia del llibre, des d'aleshores, té a Barcelona -i per extensió a molts d' altres llocs dels Països Catalans- un caràcter peculiar. Si bé no és festa oficial, tot el carrer té un aire festiu: homes i dones, nois i noies, tothom porta a la mà la rosa i el llibre. La diada del Patró de Catalunya i la fira de roses que la commemora, tenen un nou atractiu literari.
      I no és pas que Barcelona no tingués afecte per la figura i l'obra de Cervantes, ben al contrari. L'escriptor castellà havia dedicat a Barcelona aquell elogi que sempre és escaient de transcriure:
      "Y así, me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos, y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y belleza, única." (Don Quijote de la Mancha, Segunda Parte, Cap. LXXII).(...) Fins i tot hi ha hagut escriptors que han volgut trobar una certa semblanca entre Sant Jordi, cavaller d'un ideal, deslliurador de donzelles, i Don Quixot. Joan Estelrich escrivia:
      "Don Quixot és la melangiosa caricatura de Sant Jordi, lluitant amb els molins de vent, entabanat per una justa i noble demència."
      I en un fragment poc citat del Quixot, el cavaller exclama davant una imatge de Sant Jordi, elogiant-lo:
      "Fue a quitar la cubierta de la primera imagen, que mostró ser la de San Jorge puesto a caballo, con una serpiente enroscada a los pies y la lanza atravesada por la boca, con la fiereza que suele pintarse. Toda la imagen parecía una ascua de oro, como suele decirse. Viéndola don Quijote, dijo: 'Este caballero fue uno de los mejores andantes que tuvo la milicia divina; llamóse don San Jorge y fue además defendedor de doncellas'." (Don Quijote de la Mancha, Segunda Parte, Cap. LVIII).
      Mentrestant, a Madrid la festa prenia un caire diferent. Ja el 1932 s'havia intentat celebrar la "Feria del Libro de Madrid", d' una durada de més dies, amb unes casetes de venda situades al Paseo de Recoletos que més endavant es traslladaren a la zona del Parque del Retiro i, després de la Guerra civil, proliferaren per diferents ciutats espanyoles-. Però, el dia del llibre, tot i haver estat traslladat al 23 d'abril, no arrela a Madrid ni en les poblacions de fora de l'àmbit català. A València, per aquest temps, cal remarcar l'acció cultural de l'Ajuntament, que el 1932, publicà i difongué uns volumets de 1 'historiador valencià Francesc Almela i Vives sobre El libro valenciano i La lengua valenciana, Normes d'Ortografia Valenciana l'any 1933. A Sabadell, la popularitat de la festa del llibre es degué, en bona part, a l'Acció Municipal Docent, organitzada a l'estil de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. que dedicà un interés especial al llibre. (...)
      L'esclat de la guerra civil dificulta seriosament la producció editorial: dificultats de paper, de matèries primes, inseguretat general. El Dia del Llibre de l'any 1937 encara se celebrà amb l'aparició d'algunes novetats literàries, i el 1938, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya intentà de donar una sensació de normalitat celebrant d'una manera rellevant la Diada del Llibre que per excepció, fou el dia 15 de juny-. Una exposició bibliogràfica al Casal de la Cultura, inaugurada amb una conferència de Caríes Riba sobre "Sinceritat i expressió literària inicia una sèrie de parlaments, en dies successius, a càrrec de diversos escriptors. (...)
      Però la guerra seguia el seu curs inexorable, i abans d'un any, el 1er d'abril de 1939, acabaven les hostilitats. Un país desfet intentava celebrar el Dia del Llibre del 1939, potser el més agrisat deIs que trobem en aquesta história. Els anys que seguiren el final de la guerra es ressentiren de les limitacions imposades. A més de les dificultats materials -papers de mala qualitat, enquadernacions deficients-, sorprenia l'absència absoluta de llibres catalans, imposada per la rigorosa censura. Fins el 1950, pràcticament, el llibre en català no es tornà a publicar i de mica en mica, reprengué el seu lloc en les parades al carrer del Dia del Llibre. D'aquells anys cal recordar la parada que l'Obra del Diccionari el Diccionari català-valencià-balear, que dirigia Francesc de B. Moll, instal.lava a Barcelona, al capdamunt de la Rambla, gràcies a la tenacitat i l'esforç de Joan Ballester.
De mica en mica la vida editorial reprenia l'empenta dels anys anteriors a la guerra, i ben aviat el nombre de volums editats -la majoria de producció editorial, en llengua castellana- superava, de molt, la de 1936. Les Cambres Oficials del Llibre havien estat englobades el 1941 en una nova entitat: "Instituto Nacional del Libro Español", centralitzat a Madrid, però que a Barcelona mantingué una activa i eficient delegació dirigida per August Matons, amb la col.laboració de Santiago Olives. Els Gremis de Llibreters i d'Editors hi aportaren la seva col.laboració, i aconseguiren de publicar alguns opuscles dins la línia dels editats per la Cambra Oficial del llibre abans de la guerra. (...)
      Des del 1950 la Festa del llibre torna a ser popular. Els Gremis de Llibreters i d'Editors, amb la col.laboració de l'INLE, editen cartells, segells publicitaris, organitzen exposicions, sortegen lots de llibres entre els compradors i donen naixença, l'any següent, a la Fira del llibre d'Ocasió Antic i Modern, que a partir de llavors se celebra amb gran afluència de públic coincidint amb les festes de la Mare de Déu de la Mercè. La Fira, que aquest any commemora el XXVè aniversari, concentra la venda del llibre vell i ha permès de reservar el Dia del Llibre exclusivament per als llibres nous. Cada any, pel Dia del Llibre, s'encarrega el "pregó" o conferència inaugural a una personalitat del món de la política o de les lletres. Una de les que assolí més ressonáncia fou la del ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, l'any 1963, defensant la licitud del llibre en català i la promoció de la llengua i la literatura catalana. L'any 1967, per iniciativa d'un grup d'editors catalans, l'INLE editava el primer catàleg de llibres en català, que fins avui ha anat apareixent pels volts del Dia del Llibre.
      La festa s'ha continuat celebrant el dia de Sant Jordi, amb l'excepció d'alguns anys que, per coincidir amb alguna data litúrgica -Divendres Sant, Dilluns de Pasqua-, ha estat traslladada a una data diferent. Així, en 1962, quan es celebrà a Barcelona el XVI Congrés de la Unió Internacional d'Editors, a cura de l'INLE, el Dia del Llibre tingué lloc el 12 de maig, coincidint amb la jornada de clausura del Congrés i (dit sigui de passada) va ploure a bots i a barrals. Fet curiós aquest, que cal remarcar, és que sovint el dia de Sant Jordi ha estat dia de pluja. No oblidem que Jordi -en grec, georgós- vol dir "pagès" i que les pluges de primavera són les que assaonen els sembrats i beneficien la collita. Ara bé, a qui no beneficien és al llibreter, que ha de tenir la mirada oscil.lant entre la parada, amb els llibres a la intempèrie, i els núvols que amenacen la venda. "Carrers mullats, calaixos eixuts" diu l'adagi català, i per aquest motiu, cada any es recorda oficialment que el Dia del Llibre pot traslladar-se al següent si és talment plujós que no permeti la venda. Els tradicionals acudits sobre llibres i paraigües tenen en aquest curiós fenomen meteorològic el seu veritable origen.

El nostre agraïment a la revista El Temps.