MULA MORTA
Llegeixo els teus poemes
i m’esquitxen de sang
i fetge, a vegades,
fins i tot pus i esperma.
Diuen que ets bon poeta
i bé podria ser.
T’hauré de llegir amb una
mascareta d’autòpsia.
MEL, ACETUM, SAL, FEL
Em dius: “Què és l’epigrama?”
Amic, això depèn.
Si escrius en lloança,
una flor sense espines;
d’altres són com els cards,
n’hi ha que com les roselles.
Jo tinc tirada, però,
a trepitjar les flors.
SE L’ESTIMA EN SILENCI
Embolcallats amb una
tela de coloraines,
et creus un patriota
sols perquè fas soroll.
M’estalvio les rimes
fàcils amb “patriota”.
Si s’estima una pàtria,
se l’estima en silenci.
VENALITAT
Segons l’informe mèdic
que ens passa un amic teu,
pateixes de morenes
i una fístula a l’anus.
Aviam si serà cert
que la literatura,
sigui banal o no,
sempre ha de ser venal.
COM SHAKESPEARE EN PERSONA
T'envaneixes. Resulta
que, si fem cas de tu,
parles la llengua anglesa
com Shakespeare en persona.
M'hauré de compadir
dels pobres que t'entenguin.
També en anglès diràs
les teves nicieses.
Andreu González Castro (l’Hospitalet, 1974) és llicenciat en filologia hispànica, professor de català i col·laborador de la revista “El Ciervo”. Ha publicat tres reculls de versos corresponents a premis: Currículum Vitae (Ayuntamiento de Madrid, 2002), Obra Nueva (Granada: Arabuleila, 2004) i Retablo de Nueva York (Universidad de Sevilla, 2005). Les seves “maniobras diversivas”, que van guanyar el Premio Nacional de Poesía Miguel Hernández 2005, romanen inèdites. Enguany presenta el llibre Epigrames del Mas d’en Gall (Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental, 2006), el primer llibre que publica de versos en català.
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem que llegiu les condicions d'utilització