FULVIO CHIMENTO
MIA OMBRA ASSENTE
Mia ombra assente
e solitaria, tu sai
che quel ch’ io inseguo
è il ricordo di quel
che io fuggo,
sparsi pensieri e foglie.
Un lenzuolo
di metallo cinge
la barbarica mia gola.
La vita senza amore
è morte e cosa vana,
così la mia anima si destò
per un frusciar
di capelli bruni.
Altri occhi lei
ravvede ora nel tedio
delle sere,
io sono qui che ardo
e come legno antico
divampo nelle arterie. |
LA MEVA OMBRA ABSENT
La meva ombra absent
i solitària. Saps prou bé
que allò que jo persegueixo
és el record d'allò
que jo defujo.
Pensaments dispersos i fulles.
Un llençol
de metall cenyeix
la meva gola bàrbara.
La vida sense amor
és mort i cosa vana.
Així es desvetllà la meva ànima:
per un fru-fru
de cabells bruns.
Són uns altres els ulls que ella
ara reveu en el tedi
dels vespres.
Jo sóc aquí, cremant,
i com fusta antiga,
sóc flama dins les artèries. |
FOLLEMENTE!
Il tuo cuore ferito
di lince appenninica
risale le vette più alte
e giunta alle sorgenti soavi,
scavi follemente di sotto
la terra, con unghiate veloci
a seppellir miti carcasse.
Ora che l'odore di te è svanito
da ogni estremo lembo,
vittima dei bruni capelli lui,
rialza improvviso il capo
tornando alla vita
semplice che fu, tutta la sua vita.
|
FOLLAMENT!
El teu cor ferit
de linx dels Apenins
depassa els cims més alts
i uneix les fonts suaus.
Excaves follament per sota
la terra, i amb cops d'ungla veloços
enterres carcasses de mites.
Ara que l'olor de tu s'ha esvanit
de cada límit extrem,
ell, víctima dels cabells bruns,
alça de cop el cap
i torna a la vida
simple d'abans, tota la seva vida. |
SUSSURRI
Notte di tempesta
per le mie e le tue gambe.
Mi nutro di te,
quando il vento cessa
ed evapora il silenzio dal marmo.
Alle sei di mattina
addormentarsi al tuo fianco
è un infinito
che sottende il rimpianto.
C’è sempre un Fiume
tra le mie labbra e le tue,
tra le tue labbra ed il silenzio,
onda mancante
che infiammi il ricordo.
A qual ora trovasti
rifugio nel petto.
Rondine, sfuggente
migratrice.
L’amore fugge via silenzioso
ti cammino vicino,
ti tengo le mani nel vuoto
sul ciglio leggero. |
MURMURIS
Nit de tempesta
per les meves i les teves cames.
Em nodreixo de tu,
quan el vent deixa de bufar
i evapora el silenci del marbre.
A les sis del matí
adormir-se al teu costat
és un infinit
que amaga l'enyor.
Hi ha sempre un riu
entre els meus llavis i els teus,
entre els teus llavis i el silenci,
onada mancant
que inflames el record.
A bona hora vas trobar
refugi al pit.
Oreneta, migradora
fugissera.
L'amor se'n va silent.
Camino al teu cosat,
t'agafo les mans en el buit
sobre el cingle lleuger. |
© Fulvio Chimento
(Traduït pel dígraf del desitx )
Biografia:
Fulvio Chimento va néixer a la perifèria sud de Roma l'any 1979. En l'actualitat es dedica a comissariar mostres d'art contemporani; s'ocupa de comunicació i de crítica. L'any 2001 alguns dels seus poemes van ser seleccionats per formar part de la Biennal de joves creadors d'Europa i el Mediterrani que tingué lloc a la ciutat de Sarajevo.
El nostre romà va descobrir joveníssim el plaer de l'escriptura gràcies a la lectura de Pier Paolo Pasolini i Pablo Neruda. Considera la poesia com un gest solitari, una dimensió anòmala de l'existència, una manera d'observar directament la realitat sense la necessitat de recórrer a deformacions òptiques.
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
NAVEGACIÓ
revista.barcelonareview.com -------juliol - agost 2008