ORIOL PRAT ALTIMIRA

A CUIT I AMAGAR

Ningú no sap on és, i es va fent fosc
enmig dels arbres.
L’ull nerviós de les llanternes
aixeca sense èxit alguna ombra.
La mare crida
i el pare estrena una por descapotable.
Els germans no s’ho expliquen ―era un joc―,
i els amics escanyen caramels
al fons de les butxaques.

On ets, culpa?

VISITES

De tant en tant, amb gust de mot
puja el silenci
en ascensor fins a la boca.

¿Qui hi ha? ¿Qui truca
i fuig corrent?

Compra’t un gos rabiós:
darrere els seus lladrucs, seràs feliç com una cua.

FRONTERA

Les mans dels homes
que fan parada en tu només de nit
sospiten quin desert s’amaga
a banda i banda
de la línia
de tocar-te. I amb l’ungla retallen
perfectament la franja horària.

POEMA D’ENVEJA,
AMOR I ODI AMB UN VERS DE ZAGAJEWSKI

Digue’m la veritat.
Digue’m que saps tocar de peus a casa
quan surts a obrir la nit de bat a bat.
Digue’m que encara
no estic boig.
Digue’m que m’equivoco
si em penso que arribes al meu llit
per l’embut de la foscor
mentre es fa clar.
Digue’m que les teves mans encara frenen
el temps en sec
i que els meus ulls no ploren
com cargols en el mur d’un psiquiàtric.
Fes un resum confús per dir-me que m’estimes.
Digue’m, per exemple,
que tot feia barreja dins d’un got:
el cap i el ventre
el ventre i el cap:
el cop que diu: no hi ets,
no tornes.

Jura’m
que l’última copa
no te la paga Ulisses, el masclot.

SOLILOQUI

La virtut del meu problema
és que sempre sap on amagar-se.
A l’hivern es disfressa de baixa temperatura
i a l’estiu és un record cruixent i dolorós.
Alguns cops és només una gepa de mirades
a l’esquena. Però massa sovint
me’l trobo vestit de dona
i no el reconec, il·lús de mi,
fins al cap d’un temps,
quan estic sol.
Aleshores el meu problema no té ni nom:
és una ampolla sense tap
i les paraules no s’endrecen com vaixells
al port de les orelles.

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com -------juliol - agost 2008