Guiri Guiri

GUIRI-GUIRI

'Guiri-Guiri' era un petit espai radiofònic que es va emetre durant l'estiu a Catalunya Ràdio, de dilluns a divendres, a les 16.45. Basat en una idea del presentador Joan Bosch, i escrit i presentat per Matthew Tree, el 'Guiri' - ostensiblement un curs de català per a estrangers, però, en realitat, un comentari satíric sobre diversos aspectes de la vida social catalana - es va convertir en un petit fenòmen popular i va generar tot un seguit de reaccions, des del diputat que volia fer una pregunta al Parlament per una suposada difamació de la classe política, fins als treballadors de l'oficina de correus d'Esplugues de Llobregat, que organitzaven torns per gravar el programa cada dia, passant per la italiana de Catalunya Nord que va trobar que, a la 'lliçó' sobre el caca, li faltava frases i vocabulari.

Ara mateix, s'està mirant la possibilitat de publicar una selecció dels millors programes.

Avui presentem el guió de l'últim episodi de la sèrie, en el qual uns suposats oients fan comentaris sobre diversos programes anteriors.

GUIRI-GUIRI #40

[falca: Guiri-Guiri! etc.]

VEU CATALANA PROFESSIONAL:

UNITAT NÚMERO QUARANTA

PROF.:

A REVEURE

PROF.: (directe):

Bona tarda i benvinguts a Guiri-Guiri, el curs de català per a adults provinents de països europeus no meridionals. Avui és divendres, el dia que vostès es converteixen en els protagonistes del programa, tot enviant-nos les seves preguntes. Avui també és l'últim dia del programa i la nostra última postal, l'ha enviada el Hugo Wildorf, que viu a València ciutat.

VEU CATALANA PROFESSIONAL:

Gràcies pel curs, que no està malament. Pel que fa a la lliçó sobre el Regne de València, però, he de dir que t'equivoques de mig a mig: és un fet científicament establert que el valencià, lluny de ser un dialecte del català, és una derivació del mossàrab que es parlava en el territori valencià durant segles abans del pas fugisser de Jaume el Conqueridor i que només s'assembla al català per pura coincidència. He parlat molt sobre el tema amb uns amics que pertanyen a un petit grup cultural d'aquí, i ja no me'n queda cap dubte: per a mi és tan clar que el valencià és un altre idioma com ho és que les piràmides van ser construïdes per alienígenes del sistema Zeta Reticuli o que Elvis encara viu d'amagat amb el Jim Morrison. No entenc com un professor aparentment tan seriós hagi pogut desmentir una veritat tan evident.

PROF.:

Bé, Hugo, totes les opinions són respectables si més no des del punt de vista de les persones que les sostenen. Ara bé, potser a vostè li aniria bé conèixer algunes opinions diferents de les del seus col.legues valencians, de manera que pugui anar ampliant els seus horitzons intel.lectuals. Permeti, per tant, que li suggerim que escrigui a Charles. K. Johnson, el president de l'Associació de Persones que Creuen que la Terra és Plana, Apartat de Correus 2533, Lancaster, Califòrnia 93539.

El nostre últim missatge electrònic és de l'Andrea Makine, la qual ens escriu des de Sort, la capital del ràfting i el pònting, oi, Andrea?

VEU CATALANA PROFESSIONAL:

Primer, gràcies per al vostre curs, que ha estat força bé, tirant cap a regular, si hem de dir la veritat. Això suposat, no veig per què havies de ser tan negatiu respecte a les revistes del cor en la lliçó de dimarts: personalment, a mi m'encanten. Per exemple, quan llegeixo que Miss Espanya haurà de retocar el seu nas per segona vegada perquè té dificultats per respirar després de la primera operació de cirurgia estètica, o que la filla de la Xuxa es dirà Sasha, o que la Letícia Sabater creu que té un cervell masculí, em pixo de riure. En fi, són molt millors, aquestes revistes, que qualsevol còmic al mercat i es pot entendre perfectament per què tants catalans les compren.

PROF.:

No sé què dir-li, Andrea. Aquestes revistes no tenen res a veure amb la realitat catalana i tampoc són gaire interessants des d'un punt de vista foraster, essent com són les cròniques parcials d'un grup reduït de persones poc dotades a qualsevol nivell que no sigui l'econòmic. Ara bé, va veure aquella foto de la Duquesa de York fent una ganyota? Que lletja, oi? I la Mar Flores que ensenyava les calces a tothom sense voler! I la Victòria de Suècia, que grassoneta, no?, ja que no és anorèxica. I quin horror, oi?, la decoració del pis de la Letícia Sabater...

VEU CATALANA PROFESSIONAL:

Tenim algú a la línia.

PROF.:

Sí? Amb qui parlo, si us plau?

VEU GUIRI FEMININA:

No sé si te'n recordaràs, de mi, però vaig trucar el primer divendres del curs.

PROF.:

No n'estic segur. Com es diu, vostè?

VEU GUIRI FEMININA:

Marika. Sóc holandesa.

PROF.:

I viu a la Ciutat Vella, oi?

VEU GUIRI FEMININA:

Hòstia, tens bona memòria, tu.

PROF.:

Endavant amb la pregunta, si us plau.

VEU GUIRI FEMININA:

No n'he perdut ni una, de les lliçons. La de la caca, del restaurant, del mercat, de l'església, de la Diada... He seguit el teu curs des del primer dia.

PROF.:

De debò? I què n'opina, si es pot saber?

VEU GUIRI FEMININA:

M'ha semblat fluix.

[pausa]

PROF.:

Té alguna pregunta, o....?

VEU GUIRI FEMININA:

El plantejament ha estat força bo, o sigui, el d'ensenyar-nos el català mitjançant una sèrie de vinyetes més o menys satíriques.

PROF.:

Gràcies, però si no té alguna pregun...

VEU GUIRI FEMININA:

Hauries d'haver fotut més canya. Amb el sexe, amb els polítics, amb l'església, amb tot.

PROF.:

Bé, Marika, hi ha certes limitacions, com vostè deu entendre...

VEU GUIRI FEMININA:

Saps per què m'agrada viure a Catalunya, a mi?

PROF.:

No.

VEU GUIRI FEMININA:

Perquè, entre moltes altres coses que pugui ser, aquest també és el país dels menjacapellans i dels llibertaris, dels lliurepensadors i dels surrealistes, dels pagesos blasfems i dels inventors insolvents, dels escriptors cínics i dels poetes eròtics, i és per això que he après el seu idioma, és per això que m'hi trobo a gust. I no veig per què els que teniu accés als mitjans públics del país heu de fer tant la bleda, tot obviant aquesta realitat, tota aquesta tradició de franquesa i enginy irreverent, que us salta a la vista. Apa, adéu.

PROF.:

Bé, moltes gràcies - ha penjat, ja? - moltes gràcies per la seva intervenció, Marika, que ens porta, justament al final del curs de Guiri-Guiri. Voldríem donar les gràcies a Uli Malsch, Neal Clifford, Irene Van de Mheen, Désirée Ragetli, William Truini, Rolando Deguerra i Josefina Picas per haver prestat les seves veus telefònicament; i, una vegada més, és clar, moltes gràcies a Lara Casanoves, Montse Mas i Pep Ruiz sense les veus no-telefòniques dels quals les lliçons de les últimes vuit setmanes no haurien estat possibles, ni en broma, ni borratxos.

Esperem que vostès hagin après alguna cosa en el curs d'aquest curs, i recordin-se'n: qui vulgui aprendre el català ha de ser fort i ha de ser sa per tal d'aguantar tots els rotllos que hi ha, de Fraga a Maó, de Salses fins a Guardamar. Fins a vés a saber quan, guiris!

[falca final]