Entrevista amb Montse Peters

madame deschamps

ENTREVISTA

amb Montse Peters

Montse Peters i Boter va néixer a Alemanya fa trenta anys, encara que en fa vint-i-sis que viu a Catalunya. És llicenciada en Filologia Anglesa, la qual cosa li permet exercir actualment de professora d'anglès i, a voltes, de traductora. Ha treballat també, i durant quatre anys, de professora de llengua catalana, d'estil literari i de tècniques narratives a l'Aula de Lletres de Barcelona. Eventualment també fa feines de correcció literària. L'any passat va col.laborar en la traducció de l'últim poema d'Allen Ginsberg, que fou publicat en el suplement de cultura del diari AVUI.
El setembre d'aquest any ha guanyat el primer premi de Narrativa de l'Ajuntament de Calldetenes, dotat amb 300.000 pessetes, amb l'obra Madame Deschamps.
En l'actualitat, està preparant un recull de contes que versen sobre la necessitat de matar que tenen diferents personatges.

BR: La teva nota biogràfica diu que els personatges dels teus contes tenen una 'necessitat de matar'. Tenen altres punts en comú amb la narració premiada 'Madame Deschamps' o són ben diferents (d'altres èpoques, escrits amb un altre estil, etc.)?
MP: La meva idea és que siguin ben diferents pel que fa a edats, sexes, èpoques, entorn social, etc. M'interessa que els uneixi tan sols aquesta relació amb la mort que necessiten per superar les seves frustracions. Per tant, tindran estils ben diferents entre ells, jo mateixa necessito experimentar algun aspecte nou en cada conte; per exemple, després d'escriure 'Madame Deschamps', on hi ha un esforç de llenguatge per acomanyar una història de to delicat, refinat, aristòcrata, m'he posat a escriure un conte, el protagonista del qual és un camioner "cutre" del tipus que surt a Thelma i Louise. M'encanten els contrastos, en aquest sentit. I en tinc un tercer de pensat sobre una ballarina de circ muda en el Berlin dels anys trenta, però aquest encara el tinc molt verd.

BR: Tens un projecte de llibre, respecte a tots aquests contes? Té títol? Data final?
MP: Sí, de fet, penso en un recull que en pugui aplegar uns quatre o cinc, però encara no tinc cap títol pensat. Jo gairebé sempre penso els títols al final, un cop ja tinc la perspectiva de l'obra acabada i puc intuir millor les paraules clau que puguin sintetitzar la idea del conjunt. És allò d'aturar-te i pensar: Molt bé, i ara què has volgut dir amb aquest llibre, en el fons quin és el motor de tots els contes?

BR: 'Madame Deschamps' és una barreja extremament eficaç de ficció d'época, humor negre, i narrativa de suspens. Hi ha semblances, posem per cas, amb 'El Perfum', de Süskind. Quins escriptors/es t'han influït especialment?
MP: Bé, més que influir, a mi m'agrada dir que m'han inspirat o motivat a escriure. Però tampoc és que tingui uns ídols, els quals llegeixo i segueixo amb fervor. Tinc gustos molt variats. Reconec que m'atrau molt el cinisme macabre d'alguns contes de Maupassant, m'encanta la ironia de la Dorothy Parker, la cruesa lírica de Marguerite Duras... Suposo que totes aquestes lectures van sedimentant dintre teu i de cop i volta, sense pretendre-ho, et poses a escriure i t'adones que tens coses d'un i altre, és normal. És curiós, perquè l'altre dia, remenant uns llibres que tenia guardats en una capsa, vaig "redescobrir" un conte de Puixkin que m'havia agradat molt, l'havia llegit per primera vegada fa uns quinze anys. Es titula "La dama de pique o el secret de la comtessa". En tornar-lo a llegir després de tants anys, em vaig adonar que té cosetes de la meva Madame Deschamps, que no tenen res a veure amb la trama ni la història ni l'època ni el lloc, però d'alguna manera té un aire semblant. I això em va fer pensar que és molt cert el fet que les lectures que ens impressionen per algun motiu ens van marcant una mica el nostre estil. I penso que això no és dolent, al contrari, ens facilita el trobar el nostre propi estil, per paradoxal que sembli.

BR: La crueldat i la ironia presents en el conte et situen ben lluny dels paràmetres de la literatura feta per dones en català, si més no actualment. Et preocupa, això? D'altra banda, et veus vinculada a un 'moviment' o alguna cosa per l'estil?
MP: No em preocupa gens ni mica. Jo necessito escriure allò que em ve de gust i de la manera que crec més adient als meus objectius i als meus gustos. I no em paro a pensar si això ara es porta o no, o si aquest estil no entra dins els cànons actuals de literartura feta per dones. Penso que aquesta despreocupació quant a les classificacions o tendències és molt més creativa, molt menys portada per la inèrcia, potser. Podríem dir que jo valoro no tant el "formar part de" com l'"aportar alguna cosa a".

BR: Tens algun projecte a llarg termini? Una novel.la, per exemple?
MP: La veritat és que la novel.la és un gènere que em fa moltíssim respecte. Vol una gran disciplina i una capacitat d'estructurar molt entrenada. I a mi aquestes dues coses m'espanten bastant. Això no vol dir que no tingui idees per a una novel.la. De fet, en tinc una de començada des de fa quatre anys, que he anat deixant i tornat a reemprendre mil vegades, però sempre hi ha alguna cosa que falla. Jo, en aquests moments, em sento molt més còmoda amb narracions més breus, em motiven molt més els resultats a curt termini. Em penso que, de moment, sóc massa impacient com per enfrontar-me amb una novel.la, ho reconec.