índex | índice | navegació
barcelona
review #13 |
. |
SI CALIA ESPERAR Eduard Escoffet No saps quant de temps t'he esperat! I tu no has vingut. Ara, ajaguda, ja no em dolc de l'espera. Les malalties -t'ho he de dir- tampoc no han pogut amb mi. Diguem-ne que ha estat per descuit. Vaig badar massa, encara que tot plegat, a hores d'ara, em sembla el mateix. Doncs sí que fou llarga, l'espera. Els carrers em reconeixien el pas, i com si l'alè s'adormís, no eren més que pedres. Quatre carrers... i quantes passes! Ara em sento alliberada. D'acord que no puc córrer, que la meva situació actual no em permet massa luxes. Però no he d'estar pendent de tu -que arribis o que no arribis, que em besis o que no em besis-. I si volgués estar pendent de tu, tampoc et podria esperar. I ja vaig esperar prou. Ara tinc altres ocupacions: preocupar-me dels cabells, que no humitegin les parets... Si ho vols veure des d'un altre punt de vista, sí, espero. Però d'una manera molt diferent; sense compromisos, sense esperar res a canvi. Si et cridava als 4 vents, m'equivocava de persona. Si no t'ho deia, m'havies col.locat un estel i no me l'ensenyaves. Si t'ho deia a mitja veu, el cor em tremolava i les paraules em traïen. Ara ja no em cal fer res d'això. Ni tan sols em sento resignada a quedar-me en aquest petit forat on sóc. Cada dia és un dia de pau, encara que ningú no em va recomanar que descansés en pau quan m'hi van ficar, en aquest sot. Qui hi havia que m'ho pogués dir? Ningú. Tu no havies vingut. Això sí, si calia esperar, jo he esperat. Podríem dir que he complert, que he complert amb alguns preceptes que no conec però que intueixo. T'he esperat, i de vegades plovia. Quin paraigües haguessis dut si haguessis vingut quan plovia? Jo estava ben xopa i no m'hagués anat malament un poc de sostre. I veure el teu rostre que mai no he conegut. Quant de temps t'he esperat! I tu, amor, no t'has dignitat a encarnar-te en ningú. Ni en un qualsevol. Ara bé, això ja no m'amoïna: tinc altres preocupacions, ja t'ho he dit, i em rellisca si tenies ara un bleix mal escurat per a mi. Estic ben tranquila. I amb la consciència ben neta. Si calia esperar, jo he esperat. 16/6/99 |
| © 1999 Eduard Escoffet Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització Eduard Escoffet |
