 LA FALDILLA
per Margie Kanter Delgado
Traduït per: Ana Pombo i Ignasi Juliachs
PRÒLEG
No tinc per costum comprar roba sintètica
CAPÍTOL 1: L'ESDEVENIMENT
Vaig trobar aquesta faldilla
a la meva botiga de rebaixes preferida...
...una faldilla negra i llarga plena de plecs estrets.
M'agradava molt.
La vaig dur molt.
Combinava amb qualsevol cosa i anava bé per a qualsevol lloc.
Feia sentir-se bé.
Feia sentir-se algú especial.
Diguem-ne que estava de primera dins d'ella.
Llavors, un bon dia va ploure.
Me la vaig posar quan vaig sortir.
Em vaig mullar.
La faldilla es va mullar.
(I) tots els plecs van desaparèixer.
M'ho hauria d'haver imaginat.
L'etiqueta deia: "No rentar amb aigua! Només neteja en sec!"
CAPÍTOL 2: EL DISGUST
Volia que la meva faldilla tornés a ser la mateixa.
No m'agradava gens el seu nou aspecte, el seu nou tacte.
CAPÍTOL 3: DEPENDÈNCIA...EL TINTE
Vaig anar a veure si em podien ajudar a ca la tintoreria.
(Allà) vaig explicar el meu cas.
El dependent em va dir que la podia deixar com abans...reconstruir
la meva deconstruïda i més estimada faldilla.
I va dir: "la solució està a passar la planxa plec a plec.
Va fer una prova. Un intent.
Per saber si podia acomplir-ho. Per calcular el preu.
Vaig mirar com feia una petita filera.
Podia adonar-me que era molt de treball.
Podia sentir el vapor calent.
No era una tasca distreta.
Quan va acabar
em va dir quant costaria.
Prou digne per als seus esforços.
(Però) era molt per a mi. Un experiment car.
(I tot i així) era una ganga...mà d’obra barata que no havia d’esforçar-se
gaire
Li hagués expressat que realment no valia la pena.
Jo d'ell, no ho faria, i diria: "Ho sento, senyora, no puc fer-ho."
Li vaig manifestar: "M'ho pensaré.
Li agraeixo la seva amabilitat i dedicació,
però no sé si la faldilla s'ho mereix realment.
Potser m'hauria de desfer d'ella.
Potser me n'hauria de comprar una de nova.
Moltes mercès. Mercès per ser tan atent."
CAPÍTOL 4: INDECISIÓ
Gastar-se els calés o no gastar-se els calés.
Netejar en sec o no netejar en sec.
CAPÍTOL 5: PRESA DE DECISIÓ
Vaig decidir que no pagava la pena gastar-se els diners.
Què passaria si una sobtada tempesta m'enxampava de nou?
CAPÍTOL 6: INDEPENDÈNCIA...EL LAVADO, LA RECONSTRUCCIÓN
Se'm va acudir de rentar-la i esperar a veure què passava.
Res a perdre ja que no m'agradava la situació actual, on em sentia petita al costat de la
faldilla
que, a més, no tenia plecs.
La vaig rentar amb molta cura
a mà
i amb aigua freda
amb sabó per a l'aigua freda.
La vaig estendre
en una corda prima i ben recte...amb els plecs formats per la pressió d'una tovallola
Vaig estar a l’aguait, la vigilé.
Vaig canviar la tovallola diversos cops.
Va trigar dies a assecar-se. Però finalment (ho va fer), ho (havia) fet.
Tots els plecs van tornar a aparèixer màgicament i perfectament.
Un altre cop estava arrenglerada amb petites files de plecs.
Com nova.
No va fer falta la planxa. Ni ajut dels altres.
Com per art de màgia, havia tornat a la seva forma original.
Vaig pensar què n'era de llesta (i) vaig creure que ja podia portar-la.
CAPÍTOL 7: PRUDÈNCIA...UNA MICA DE CAUTELA
Al dia següent, m'estava preparant per sortir
(quan) es va posar núvol.
Semblava que plouria.
Dubtava si posar-me la meva rejovenida faldilla o no.
Em vaig dir: "Bé, si es mulla, només haig de rentar-la
i compondre-la de nou.
(però) i si aquest cop no queda enllestida tan fàcilment? (vaig pensar).
No me la vaig posar.
La vaig deixar per a un dia en què fos segur que no plogués.
CAPÍTOL 8: TRANSITORIETAT...LA DECEPCIÓ
I el dia va arribar.
Vaig observar al cel.
Vaig escoltar la informació del tem ps.
Tot apuntava que seria un dia ben sec.
Vaig treure la meva faldilla i me la vaig posar
Vaig sortir
M’hi trobava molt bé i complaguda amb mi mateixa
però aleshores
vaig ensopegar tot baixant les escales.
Vaig mirar cap avall.
La faldilla havia crescut. S'estava fent més llarga. Semblava créixer.
Sense pensar-m'ho dos cops, la vaig arremangar entorn de la cintura i vaig seguir
endavant.
Semblava que la cosa anava bé.
Molt aviat (un altre cop) vaig ensopegar amb aquesta llarga faldilla que creixia.
Poc després em vaig sentir obstaculitzada per una nova estirada de la tela.
Vaig mirar avall.
Havia crescut de nou.
Vaig comprovar la meva cintura.
L'arremangada encara hi era, així que en vaig fer una segona.
Una mica més tard, m'ensopegava novament amb aquella massa creixent de roba sintètica.
La faldilla creixia i creixia.
I jo l'arremangava i arremangava
M'havia convertit en una imatge incòmodament divertida.
CAPÍTOL 9: PERSEVERÀNCIA...TOT ESFORÇANT-SE A TROBAR UNA SOLUCIÓ
Vaig pensar que podia rentar-la de nou.
Els plecs es formen sense problemes.
El que necessitava era una solució perquè s'estabilitzés.
I si la ruixés amb laca?
Quin fàstic si es mullava!
Me la podria posar tal i com estava ara i començar una nova moda.
Em podria procurar un parell de xanques.
CAPÍTOL 10: LA SEPARACIÓ...PREPARADA PER SER ADOPTADA
Me’n vaig desempallegar.
Vaig decidir que
Potser li agradaria a algú tal i com era ara, que a més la necessités.
Potser la sol?licitaria una senyora de gran alçada.
Allò que no em feia servei, podia ser útil a algú altre.
Em vaig entrevistar amb possibles aspirants a propietàries.
Una dona em va trucar i em va preguntar: "Es tracta d'una faldilla llarga?
Vaig respondre: "Bé, això depèn de com d’alta és vostè, del tipus de
sabates
que calça, i de si ja ha parat de créixer o no."
EPÍLEG
Potser podria acabar per vestir el món sencer si continuava creixent sense parar.
|
Matthew
Tree Estiu d'amor