índice no. 38: setembre - octubre 2003 |
PEU DE FOTO |
Anton Granero Jo no sóc ningú! Qui ets tu? (E. Dickinson) Ells són el poeta Josep Gerona, la poeta Esther Zarraluki i lagitador Robert Ferrer davant del fresc del pati de la casa Taulé, seu de lAliança Francesa de Sabadell, després de la sessió dedicada a Emily Dickinson. La imatge és una imatge de contrast entre tres agitadors contemporanis i un fresc daquietament noucentista. La font no raja, però hi és. I tu, qui ets? |
Josep
Gerona Si aquesta fotografia fos inexistent -o com estaria millor dit, si no existís-, com podria jo imaginar-me-la? Si mai no lhagués vista, què podria dir-ne? Davant i darrere della hi ha només el fossar de la foscor. En el breu parèntesi que la vida ha volgut escriure dins aquest pati de llum i tenebres, a la Casa Taulé per la primavera, tres rostres han coincidit en una espurna. Qui són? Quin dret tenim a voler reconèixer-nos-hi? Quant de temps fa que va passar això? Des de quan habitem aquesta illa plena de nàufrags? Esther Zarraluki Observeu bé la fotografia... els nostres àngels hi són, però mireu a l'esquerra! I nosaltres tan feliços, tan ben acompanyats, xerrant de l'estiu i la Dickinson i menjant paella! Cal viure així, amb uns àngels beneits i amics ben a prop. Robert Ferrer Un migdia, cel i sol de maig, després dels versos punyents de l'Esther, els amics al voltant d'una paella excel·lent, el vi abundant i el riure fàcil. Tot això evoca per mi aquesta fotografia d'un dissabte de poesia amb Cafè Central. |
© TBR Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització |
navegació: | tbr : no. 38: setembre - octubre 2003 |
Narrativa
Poesia
Ressenyes
|
|
www.Barcelonareview.com anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il |