 Parlar
d’Stabat, de Víctor Sunyol
Gabriel VinyalsLe mot est la mort sans n’avoir l’air.
¿Per què Stabat abans que Set?
¿Per què la mort abans que la paraula?
(La lucidesa, la mudesa, arriben després d’un dur i esforçat camí: ¿per què dir-los
després que la poesia s’hagi (re)trobat/vist davant del cadàver de la llengua?
¿És el cadàver de la llengua l’únic indret on li és possible, a la poesia, de
veure-s’hi? La mirada destrueix allò que mira.)
¿Per què arriba la paraula després del silenci?
¿Té sentit res quan s’ha aconseguit –si s’hagués aconseguit– el
silenci?
(Ni que sigui un parlar amb una llengua "nova", feta de preposicions només, i
de preposicions i potser alguns adverbis; ni que sigui la llengua d’abans que els
substantius i els mo(r)ts de pretesa referència concreta vinguessin a destruir-la. Una
llengua rescatada, un dir inventat: per què? ¿Es tracta de la llengua desconeguda, la
"llengua de l’àngel" –secreta– amb la qual Pacomi va ser
receptor de la Regla? O és que ja sabem, amb tota certesa, que el llenguatge és el més
perillós dels béns que ha rebut l’home?)
¿Per què dir quan se sap que no hi ha res a dir?
(La llengua del nemòleg –la parla de ningú: a ningú–, ¿en té cap, de
sentit? Poetitzar és "fer" –abans que res–: ¿per què entestar-se en
l’acció? Es tracta de no veure per veure, no dir per dir. El silenci és
l’únic veritable dir. Però el dir ja no és més la casa de l’ésser.)
¿Per què el gerundi és el temps de la poesia?
(El gerundi fa possible, gramaticalment parlant, la continuació ad infinitum de
l’acció del verb; però en realitat, aquest "estar morint(-se)" de la
llengua, ¿no la du a una permanent agonia, a una ferida que mai no pot tancar-se perquè
allò que supura és allò que l’alimenta, i per tant, a una nit eterna? )
¿Per què som memòria –i no altra cosa?
(Si per sempre mai, no existeix passat ni futur: present etern. Ombres, solitud. El regne
ha estat dividit entre els medes i els perses.)
(L’única raó seria paròdica : un fer "sense per què" –
"ohne warum" –.
Però, aleshores, estaríem parlant d’una altra cosa, certament.)
|
40
Narrativa