 DEL
SEMINARI DE TRADUCCIÓ DE LITERATURE ACROSS FRONTIERS A LIPICA
Víctor Sunyol
1.
Literature Across Frontiers.
Literature Across Frontiers (www.lit-across-frontiers.org)
és un programa de debat i intercanvi que s’estableix en associació amb diferents
organismes culturals i literaris, adreçat a la promoció internacional de la literatura i
al foment de les traduccions literàries. El seu objectiu és potenciar el treball dels
organismes i associacions vinculats, actuant com a catalitzador per a establir noves
col·laboracions i projectes innovadors, sobretot de cara a quatre objectius principals:
- La promoció de les literatures en llengües
minoritàries o minoritzades d’Europa.
- L’atenció a la diversitat en publicacions i traduccions i en els esdeveniments
literaris internacionals.
- El foment de nous mètodes de promoció de la literatura i l’ajuda a la traducció
i al treball dels traductors que treballen amb llengües minoritàries.
- La creació d’àmbits de col·laboració i participació en experiències i
recursos entre agents culturals actius en el camp de la literatura.
Literature Across Frontiers té la seu al Mercator
Centre, de la Universitat d’Aberrystwyth, a Gal·les, una institució
d’investigació i documentació que porta a terme projectes en els àmbits de les
llengües europees minoritàries als mèdia, a internet i en la traducció, i que publica
literatura escrita en les llengües europees d’àmbits restringits.
2.
Literature Across Frontiers i la literatura catalana.
Literature Across Frontieres ha col·laborat sovint
amb la Institució de les Lletres Catalanes per a projectes en els quals la literatura
catalana ha tingut presència. Aquest Any 2003, per exemple, en quatre ocasions ha dut la
literatura catalana per Europa:
Ignasi Riera va ser convidat a la Fira del
llibre de Liepzig (març), va participar en un seminari de traducció amb autors
d’Eslovènia, Hongria, Txèquia i Gal·les, i va llegir els seus textos en actes
literaris.
Del 5 al 14 d’abril, al Centre d’Art i Natura de Farrera de
Pallars (http://farrera.ddl.net/can/cat.htm),
que a través de la Institució de les Lletres Catalanes s’ha convertit en la capital
catalana de la literatura internacional, es va celebrar un encontre d’autors de
llibres infantils per a la confecció conjunta d’un llibre que reflectís la varietat
cultural i lingüística d’Europa. Un llibre que serà publicat en cada una de les
llengües dels autors: català (Miquel Desclot), gal·lès
(Menna Elfyn), finlandès (Tapani Bagge), txec (Iva Procházková) i irlandès (Gabriel Rosenstock), amb il·lustracions
del finlandès Markus Majaluoma.
El mateix mes d’abril
(del 21 al 27), a Praga i Brno es va celebrar un seminari de traducció poètica amb Feliu
Formosa, Teresa Pascual, Ponç Pons, l’andorrà Robert Pastor, el traductor al xec
Jan Schejbal i del traductor Andreu Bauçà, lector de català a txecoslovàquia. Es va
treballar sobre l’obra dels poetes presents, que va ser traduïda al txec. Al mateix
temps, els poetes van ser presents a al fira internacional del llibre de Praga, on també
va assistir M. Antònia Oliver.
I la primera setmana de setembre es va celebrar un altre seminari de traducció poètica,
coincidint amb el Festival Internacional de Literatura de Vilenica a Eslovènia http://www.prim-nov.si/novice/vilenica/vile.html).
El seminari comptava amb la presència de poetes i traductors d’Irlanda, Anglaterra,
Escòcia, Euskadi, Catalunya, Txecoslovàquia i Eslovènia.
Institucions a part, com sempre,
al darrere de tot això hi ha la voluntat, el treball, la constància, la dedicació i les
idees d’una persona. Ella és Alexandra Buchler, l’ànima d’aquestes
iniciatives, qui fa possible aquesta realitat de contactes i transvasaments que
constitueixen un present engrescador i esperançat per a un futur com el que voldríem.
3. El seminari de traducció poètica
de Vilenica
Sežana és un petit poble eslovè a tocar
de la frontera italiana, a molts pocs quilòmetres de Trieste. Ben a prop hi ha la zona de
Lipica, que degut al seu clima càlid Carles V trià per hostatjar els cavalls anomenats
lipicans, que ara és el seu últim reducte. Lipica s’ha convertit en una zona
d’esbarjo i vacances amb hotels i instal·lacions d’equitació i golf. I Prop de
Sežana hi ha també la cova de Vilenica, una de les més famoses i impressionants
coves de la zona dels karsts. Justament Vilenica ha donat nom a un festival internacional
de literatura que se celebra des de 1986. El festival és un punt de trobada de la
literatura europea i universal, amb presència d’autors d’arreu del món i una
gran quantitat d’actes públics, sobretot lectures, realitzades en aquella zona i per
tot Eslovènia, en centres culturals, biblioteques i tota mena d’espais, que apleguen
un públic variat i molt nombrós, alhora que se celebren simposis sobre literatura i
literatura comparada. L’acte central del festival se celebra a la gran sala de la
cova (a uns 10 graus de temperatura), i hi tenen lloc les lectures dels convidats més
destacats i el lliurament del Premi Literari Internacional de Vilenica, que han obtingut,
entre altres, Peter Handke, Peter Esterhazy, Zwigniew Herbert, Milan Kundera, Adolf Musch,
Peter Nadas i Anna Blandiani, i que aquest any va ser per a Mirko Kovac.
En aquesta ocasió, per primera vegada un
taller de traducció de Literature Across Frontiers coincidia amb un gran festival de
literatura. D’aquesta manera, l’estratègia de posar en contacte escriptors i
traductors de diferents nacionalitats es va veure multiplicada per la presència dels
altres convidats al festival. L’hotel, el bar, les sortides, les nits i els propis
actes del festival van propiciar moltes coneixences i projectes i iniciatives, a la vegada
que els textos i les traduccions dels participants del taller van tenir presència en
algunes lectures dins de la programació del festival, amb el ressò que això suposa.
El seminari, o
taller, estava constituït per Gearoid Mac Lochlainn, poeta i músic irlandès, de Belfast; Kirmen
Uribe, poeta basc, que ha treballat sovint amb músics (com Mikel
Urdangarín), premio nacional de literatura el 2002; el poeta i traductor anglès Stephen
Watts; Donal McLaughlin, poeta, novel·lista i traductor escocès; el poeta català Víctor Sunyol; els poetes
eslovens Erika Vouk i Peter
Semolic; les traductores eslovenes Ana Jelnikar i Barbara
Pogacnik; i l’ànima de tot plegat, Alexandra Buchler, traductora de
txec.
L’esperit
d’aquests encontres és la interrelació i la coneixença i, sobretot, la traducció.
En les jornades de treball, llargues, intenses i apassionants, cada un dels poetes és
traduït per pràcticament tots els altres en un ric intercanvi que va més enllà de la
simple traducció i s’endinsa en les poètiques i les cultures de cada un. Les
afinitats o l’atzar decideixen els grups de treball, qui tradueix qui:
“M’agradaria traduir aquests teus poemes”, “Demà ell i jo voldríem
treballar amb el teu text”, “Ens posem tots a treballar això?”... El
contacte directe amb l’autor i els traductors fa que la traducció es converteixi en
debats i intercanvis sobre la llengua, les poètiques i la traducció.
En aquest cas, es tractava
de poètiques i tendències ben diverses: La lírica profunda, diàfana i cisellada de
Kirmen Uribe, la força dels mots i els conceptes de Gearoid Mac Lochlainn i la seva
essencial oralitat, la condensació haikuïtzant dels poemes de Donal McLaughlin, els
textos de Stephen Watts des del relat dels somnis infantils fins a la densitat extrema del
poema a Walter Benjamin; l’exposició de la realitat de rere el real, amb plana
llengua, de Peter Semolic; o l’evocació i la reflexió intimistes d’Erika Vouk.
Tot plegat, d’una diversitat extrema, però amb uns punts de contacte que es trobaren
tots en l’interès de cadascú per l’obra dels altres i la voluntat
d’aconseguir traduccions de nivell.
El treball individual o en
grups, a la taula llarga del bar de l’Hotel Klub de Lipica, en la solitud de les
cambres o al saló de casaments, a les sobretaules i a qualsevol hora, donà bons fruits.
De fet, vam començar a ser-ne conscients en la primera lectura pública, a
l’extraordinària biblioteca de Nova Goriška (el dia que a Catalunya una ciutat
de 15.000 habitants disposi d’una biblioteca com aquella, podrem començar a dir que
som alguna cosa en l’àmbit de la cultura). Allí, l’èuscar de Kirmen Uribe
sonà també en l’eslovè de Peter Semolic, l’anglès de Stephen Watts i el txec
d’Alexandra Buchler; els meus poemes foren llegits en l’eslovè de Barbara Pogacnik, en anglès i en basc; els
breus poemes de Donal passaren per gairebé totes les llengües allí presents en una
desfilada de lectures i intencions ben diverses; el poema “Pare”, de Semolic, se
sentí en eslovè, en català, en anglès i Gearoid el digué/cantà en irlandès amb la
seva mandolina i l’harmònica, com ho féu Kirmen en èuscar. El poema de Gearoid
“Teanga” (“sóc una llengua, sóc una llengua”) sonà també en basc i
anglès... Un devessall de llengües, de
veus, de tons, de poemes, que demostra una vegada més que la llengua no és una frontera
o un motiu de diferència sinó un punt d’encontre.
I un punt d’encontre,
també, al capdavall, de gent, gent que a partir de la literatura es troba en tots els
altres àmbits de la persona. La relació entre el grup, al qual es van afegir (afinitats
electives?) alguns dels autors convidats al Festival de Vilenica, va anar força més
enllà de l’estrictament literària, i segurament per això els resultats tenen un
valor (literari i humà) afegit. Alguna cosa va quallar en el grup; alguna cosa va
quallant encara en la distància geogràfica (però no distància literària ni de
comunicació). Al final era un grup d’amics que es llegien i es traduïen els poemes,
amb una cordialitat i una relació que semblava venir de temps enllà. I hi venia, car
venia de la literatura i, per tant, dels punts més endins de la persona.
4. Després de Vilenica
I després, de tot això, què en queda?
Doncs queden uns poemes traduïts, molts que es van traduint i, sobretot, una bona colla
de projectes de més traduccions, d’edicions, d’antologies, de
col·laboracions... Si Literature Across Frontiers pretén catalitzar i provocar contactes
i intercanvis entre els escriptors i creadors de literatures en llengües minoritàries,
aquest seminari de Vilenica n’ha complert les expectatives. Revistes catalanes
publicaran textos de poesia eslovena, i poetes catalans seran publicats a Eslovènia; amb
el temps s’editaran llibres de poesia eslovena, i d’altres llengües, i altres
projectes estan en camí. Possiblement alguns poetes del Seminari i del Festival
Internacional visitaran Catalunya els propers anys... Certament, el Seminari ha tingut
fruits immediats, però també a llarg termini. I aquestes coses, unes i altres, són les
importants.
[I un darrer apunt entre
parèntesis: la impressió –i la certesa— de trobar-se en un país, Eslovènia,
que estima la literatura, i no només de paraula; que sap que la cultura és un dels
valors amb els quals s’identifica i en els quals confia, i que li és una de les
armes de supervivència en aquesta Europa cada vegada més ferotge com més unificada. I
un estat que actua en conseqüència, amb una política cultural i literària decidida i
eficaç, tan de cara a l’interior coma l’exterior. Eslovènia, tan a la vora en
el mapa, tan propera en el seu perfil, i tan lluny en polítiques culturals.]
5. Alguns poemes
Aquí, alguna mostra de
traduccions al català, fruit del seminari.
Tres poemes
de Peter Semolic
PARE
Aquesta nit
he somiat en tu,
pare.
Venies
en el meu somni
com un cérvol
i t’has plantat al cim
d’un turó
cobert d’herba.
T’he cridat
pel teu nom,
pare.
T’he cridat
amb aquest mot: pare.
T’he dit:
Mira,
els meus ulls
són com flors humides
a la vora d’un torrent
de muntanya.
Vine,
que la teva calenta
llengua de cérvol
eixugui la rosada
caiguda
als meus ulls.
I tu eres allà,
com en un altre
món,
com en altres
somnis,
al capdamunt
del turó amb herba.
Has fet moure les teves
banyes
fortes
i has desaparegut en el núvol
blanc
dels somnis
de ningú.
L’àngel
de Piero della Francesca
Ja no és el qui porta
la llum.
Ara és ell l’objecte
del joc
de llum
i ombra.
Pres per les lleis
de les coses del món
està agenollat com una persona
demanant perdó.
Si s’aixequés,
potser
perdria una mica
l’equilibri.
El vestit, cenyit
amb un cordó, fa tot de plecs
a la cintura
i al genoll.
Té les ales feixugues,
gairebé de carn.
Com si tingués vergonya
d’haver caigut
en aquest espai de sensualitat
i arquitectura.
Fermament agenollat
damunt les lloses fredes
amaga el seu rostre
en l’ombra.
Les
places de Fužina
Són oasis de calma, són oasis de pau,
mentre la nit es fon enllà a l’orient.
Les places de Fužina són flors que es marceixen
a la primera llum de l’albada naixent.
Les places de Fužina són camins solitaris
dels obrers que matinen i els amants que van tard.
Les places de Fužina: frisança de partir
i l’arribada ronsa i potser d’amagat.
Per les places de Fužina sovint s’hi veu
passar
un dolç airet lleuger que ve dels Alps llunyans,
com si girés els fulls escampats dels diaris.
____________________________
________________
Donal McLaughlin
de la novel·la Lanzarote
Lanzarote –
allà on es descobreix la nit d’hivern
no l’hivern de la nit.
amb autobús per l’infern
i, meravella, de tant en tant
petites flors
les flors més petitones –
que boniques
montañas del fuego
com el d’una foca el lluir de la roca negra
li ha vingut l’aigua al damunt
i ara té tot el sol
aquesta palmera, aquest cactus:
en la foto de l’enterrament,
gairebé no es veien;
ara, les veus
amb el vestit d’adam –
una altra persona
un gran mocador
solt, no nuat –
però no cau
un altre dia de platja
davalla;
reflexos
que es tornen ombres
marea baixa:
les petxines surten i van de ça a dellà
quan poden
descobrir que en
aquesta pedra
pot ser més confortable estirar-s’hi
que a la sorra
____________________________
 Erika Vouk
I
Sobre les oliveres, com sobre les dones velles,
davalla
el teló de la nit; com un ocell antic s’ajaça,
negror sobre negror, sense deixar cap traça.
Xiulo molt baixet, i la paraula em calla.
 ____________________________
Kirmen Uribe
MAIG
deixa que et miri els ulls,
vull saber com estàs
Rainer W. Fassbinder
Mira,
el maig ha arribat,
ha estès la parpella blava sobre el port.
Vine, fa temps que no sé res de tu,
tremoles com aquells gatets que vam afogar quan érem petits.
Vine, i parlarem de tot allò de sempre,
del valor de ser amable,
de com ens cal conviure amb els dubtes,
de com omplir els buits que tenim a dins.
Vine, que el teu rostre senti el matí.
Quan estem tristos tot ens sembla fosc,
quan estem forts el món se’ns esmicola.
Tothom guarda alguna cosa desconeguda de les vides dels altres
ja sigui un secret, un error o un gest.
Vine, i despotricarem dels vencedors,
saltarem des del pont i ens riurem de nosaltres mateixos,
contemplarem en silenci les grues del port,
perquè estar junts en silenci és
la millor prova d’amistat.
Vine amb mi, vull canviar de país,
deixar de banda aquest cos meu
i entrar amb tu en una petxina,
amb la nostra petitesa, com les cargoles.
Vine, t’espero,
continuarem la història que fa un any vam interrompre,
com si no hi hagués cap més cercle
als bedolls blancs de vora el riu..
 ________________________
Com a mostra, també, un poema meu, traduït a
l’eslovè per Barbara Pogacnik:
I
Odpirati pisavo
vse do kolikše rane
--besedila, duše--?
II
Vse do korenine rane
(vse do kruha).
Pretresen.
Nikoli tišine.
prav sredi tišine.
V srcu besedila
v telescu srca.
III
Nikoli tišine;
prav sredi tišine.
Najglobja korenina.
V srcu rane,
v srcu besede.
I
Obrir l’escriure
fins a quina ferida
--del text, de l’ànima--?
II
Fins a l’arrel de la ferida
(fins al pa).
Escruixit.
Mai el silenci,
al bell mig del silenci.
Al cor del text,
al cos del cor.
III
Mai el silenci;
al bell mig del silenci.
L’arrel més fonda.
Al cor de la ferida,
al cor de la paraula.
I, per acabar, el poema del nen Žiga Mohoric,
que va guanyar el premi que el Festival convoca anualment entre els nens de la regió (en
la categoria de 7 a 10 anys), i que va tenir l’honor (juntament amb el de 10 a 14
anys) de ser publicat al llibre del Festival i ser llegit pel seu autor en la lectura al
Castell de Sobota. Els components del seminari el vam traduir en una sessió de workshop
bus i l’oferírem al públic en la lectura que es va fer a l’Hotel Club de
Lipica, en eslovè, anglès, gaèlic, irlandès, basc i català. Tot un èxit.
 Žiga Mohoric
SALSITXES
Salsitxes,
salsitxes, salsitxes.
Salsitxes sens parar.
Cremades a l’esmorzar,
resseques per dinar,
carbons en el sopar.
Salsitxes, salsitxes, salsitxes.
Quan estic adormidet
i somio amb angelets,
amb ses ales d’or i argent
sens parar me’n van peixent!
Salsitxes, salsitxes, salsitxes.
|
Narrativa