POEMA METAFÍSIC I
Inversió/Suspensió
Girar el temps,
girar el text.
Suspensió.
Gravetat.
El rellotge volta a Orient,
gira el vent.
POEMA METAFÍSIC II
Pèndol mort
Fusionem els dies.
El temps és clos,
a l’horitzó.
Un sol punt i el seu doble,
a la frontissa.
Lliure curs al galop de la nit,
mosseguem la transparència dels dies.
El pas de la llum
omple de pols les hores.
POEMA METAFÍSIC III
Ulls de glaç
Narcís ha mort.
Ja no hi ha mirall.
Vidre glaçat
a ulls i finestres.
La pedra crida la pedra,
aquí i allà.
L’ésser i la totalitat.
Animal i pedra,
un sol cos, un sol os.
El gos s’enterra sol.
Repòs enllà,
l’horitzontal que no s’alça.
La mort al museu,
sense pedestal.
Caixó que ja no camina,
despulles de gos i vitrina.
L’art s’enterra sol.
POEMA METAFÍSIC IV
Glaç i ossos
El temps de producció ha mort.
Inaugurem el no-temps.
Fossilitzem l’espai i el temps,
a banda i banda del mirall.
El pedral és l’os.
POEMA METAFÍSIC V
Glaç i llum
Il·luminem el glaç,
i el neon que penja en forma d’essa,
i l’arrel del cascall.
Aturem-nos com les aranyes,
saltant a pas d’escalador.
El marcador s’ha aturat,
l’home és vençut
i l’esperit es llança
al fil de la gravetat.
L’EDAT
Panxa,
cua de pansa,
séc de figa,
set de llet d’ametlla blanca.
PILÓ DE PARAULES
Sobre el pa sec
m’assec,
i el plec tanca la mà.
Sóc cec.
OLOR DE LLEVANT
Boirina,
sentor de mar,
gel i caixa de sardina.
Poemes metafísics (i altres poemes)
Narrativa