ÍndexNavegació

índice  no. 47: març -abril 2005

47
REBOSTERIA SELECTA
(algunes lectures recents, a cura de J. B. i B.)

 

José Brú i Jorge Souza: He decidido seguir viviendo...
Universidad de Guadalajara. Guadalajara, Mèxic: 2004.

Dos trets fan summament atractiva aquesta "Mostra" de poesia catalana actual ("poetes nascuts després de 1939"): la mirada des de la llunyania, des d’allí vers aquí (per tant, una mirada no contaminada per les petites, egoistes, ridícules baralles familiars) i per altra, una edició pensada, de debò, per donar a conèixer la realitat de la llengua i la poesia catalana actuals i no per delectança de la "cosa nostra".

Brú i Souza han fet un excel·lent treball de selecció i traducció, a més d’un pròleg d’alta qualitat.

Un volum bilingüe de quatre-centes cinquanta pàgines, de Bauçà a Alzamora, indispensable per a nosaltres mateixos.

_____________________

Alfons Navarret: Aparador d’ombres amb corc
Balanguera. Ed. Moll. Palma: 2005.

Cinquè lliurament d’un dels joves poetes catalans amb més projecció de futur. Navarret escriu una poesia desolada, aspra, tacada de dolor, amb un idioma magnífic. Inventaria instants, fotogrames de llums evanescents que transiten per la pupil·la del lector amb un efecte devastador.

_____________________

Salvatore Quasimodo: Dia rere dia.
Trad. de Ponç Pons
Jardins de Samarcanda. Cafè Central / Eumo. Barcelona, Vic: 2005.

Quan Salvatore Quasimodo va escriure Giorno dopo giorno, el país vivia sota la bóta del nazisme. "I com podíem nosaltres cantar / amb el peu estranger damunt el cor?", es preguntava el poeta. I la resposta li arribava des d’un altre poema: "Si pots, / oblida aquell gust de sofre, / i la por".

Amb aquest llibre el poeta va encetar el període dit de "realisme ètic", l’aproximació a "l’home del meu temps", que el duria posteriorment a elaborar l’excel·lent assaig "el poeta i el polític".

_____________________


Antonio Gamoneda: Cecilia.
Peñola Blanca. Fund. César Manrique. Lanzarote: 2004.

Segurament un dels més bells llibres d’amor que s’han escrit mai. Un amor, però, marcat per la tristesa de la mort.

Una edició exepcionalment bella, dissenyada per Alberto Corazón.

L’essencalitat de la poesia de Gamoneda duta al límit: "Eres como una flor ante el abismo, eres / la última flor."

_____________________
Albert Roig: I pelava la taronja amb les dents (ars amandi).
Edicions 62. Barcelona: 2004.

El poeta Albert Roig (Tortosa, 1959) reflexiona sobre la (seva) vida i sobre la (seva) poesia en un text que va més enllà dels gèneres tradicionals. Assaig, dietari, prosa de no ficció? No hi fa res com es digui, la cosa (potser ni ben bé què diu, a cosa): és literatura en estat pur, paraula desbridada, febrosa delectança de l’escriptura.

Ell, que com diu de Sagarra, "té l’anima al tou dels sentits".

_____________________

Umberto Eco: Dire quasi la stessa cosa
Bompiani. Milà: 2003

Reflexions magistrals sobre l’experiència de traduir, aquest dir "gairebé la mateixa cosa" sense saber ben bé què volem dir quan diem "la mateixa cosa". No es tracta de teoria de la traducció (encara que al final afegeix una important bibliografia sobre el tema), ans de la pròpia experiència personal. Eco reflexiona sobre la pèrdua i la compensació, la referència i el sentit profund, l’intertext, el canvi en la "matèria"...

per acabar retornant, finalment, al seu concepte de "llengua perfecta", matisada amb "colors imperfectes".

_____________________

Carles Miralles. Homer.
Empúries. Barcelona: 2005.

El poeta i hel·lenista Carles Miralles ens ofereix una lectura del món d’Homer que ajuda el lector a recórrer els topants de la Ilíada i l’Odissea.

Un llibre que farà obtenir un major plaer a tot aquell que s’atansi als grans làssics.

_____________________

George Steiner: La idea d’Europa.
Trad. de Víctor Compta.
Arcàdia. Barcelona: 2004.

Steiner, en aquesta breu conferència pronunciada al Nexus Instituut de Tilburg (Països Baixos), reflexiona a propòsit d’Europa: el seu present i el seu (probable) futur.

El geni europeu és el de la diversitat lingüística, cultural i social; una manera de fer i d’entendre la vida que, per simplificar, es simbolitzen en els cafès, en l’anar a peu, en la conversa pels carrers i places, en el respecte a la memòria col·lectiva, en el gust pels detalls "petits".

Tot això constitueix un patrimoni que no podem malbaratar en nom d’una globalització imposada o d’una minorització del propi espai.

 

© tbr 2005

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
navegació:  

no. 47: març -abril   2005

-Narrativa

Miquel Bauçà: Autobiografia
Josep Lluís Seguí: Una estada a l'infern

-Imatges amb text

Yael Langella: Del cel cau com una pluja:
Gènesi d'un quadre d'Uwe Geest

-Poesia

Dolors Miquel: Cinc poemes inèdits
Perversos

-Assaig

Miquel Tuneu: Art amb majúscules i art amb minúscules
Carles Hac Mor: Antimemòries de l'alliberament
Francesc Carreras: FAE (Front d'Alliberament de l'Escriptura)

-Ressenyes

Margarita Ballester
Nicole Brossard
Rebosteria selecta

-crítiques breus/ressenyes (en català)
-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.Barcelonareview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il