Leire Bilbao
BURUA KENTZEN
Badira
emakume azalak
ezkata usaina baino itsaskorragoak
Badira
barrua nola hustu jakiteke
urdailera zuzenean doazen esku emeak
Badira
amantalean batzen diren odolak
Badira
senarraren begirada duten arrainak
Badira
arnasestuz erauzten diren zakatzak
Badira
olatuen dardara duten gorputzak
Badira
maitale desleialarekin bezala
itsasoarekin oheratzen direnak
Badira
arrainei beraiena bailitz burua kentzen dieten
emakumeak
ARRENCANT CAPS
Hi ha
algunes pells de dona
més llefiscoses que l’olor d’escata
Hi ha
mans de dona que estripen els estómacs
ignorant com es buiden les entranyes
Hi ha
la sang acumulada al davantal
Hi ha
peixos amb la mirada del marit
Hi ha
brànquies esqueixades per l’ofec
Hi ha
cossos tremolosos com una onada
Hi ha
qui se’n va al llit amb el mar com si el mar
li fos un amant infidel
Hi ha
dones que arrenquen
el cap del peix
com si fos el seu propi cap
EGONARRIA
Ez eskatu ispiluak bezain leiala izan nadin
ezin bazara ikusi zure aurrean,
ezin badidazu barrura so egin
zabalik etsi den leiho batetik bezala.
Ez naiz sugelandarea arrakala artean,
nagoen lekuan irauten erakutsi didate.
Egonarriz eramaten ditut egunak,
aitak emandako etxeari eutsiz
etsi naiz oharkabean.
Ez dakit bestearen minaz nireaz ez bada.
Ikusten dudan bezala diotsut,
ez eskatu ispiluak bezain leiala izan nadin,
ez naiz mugituko
hatsak agintzen didan heinean.
Nagoen lekuan irauten erakutsi didate.
RESIGNACIÓ
No em demanis que sigui
lleial com els miralls,
si no et pots mirar davant teu,
si no pots mirar dintre meu
com des d’una finestra
resignada a estar oberta.
No sóc una sargantana entre esquerdes,
m’han ensenyat a resistir al meu lloc.
Porto els dies amb paciència,
m’he resignat, sense adonar-me’n, a viure
lligada a la casa del pare.
Només sé conèixer el dolor dels altres
pel meu dolor.
T’ho dic tal com ho veig,
no em demanis que sigui
lleial com els miralls,
jo no em mouré
si el meu alè no m’ho demana.
M’han ensenyat a resistir al meu lloc.
INBOLUZIOA
Nola ezagutu naiteke gaur
atzo ezezagutu nintzena?
Fernando Pessoa
Tok-tok neu naiz
azalari buelta eman eta neure zainetara sartu nahi duena
Tok-tok zabal zaitezte zainok
neure odoletan igeri egin
birikak eta bularrak iruntzitara ikusi
eta arnasestuan dabilen gerezi bihotza ahora dezadan
Tok-tok neu naiz
ehundutako azalaz erantzi eta neurez busti nahi duena
umetokian kuzkurtuta lokartu nahi duena
neure barne hormak laztandu nahi dituena
ikusmira nadin oinetatik kopetaraino
Tok-tok neu naiz
begiak estali eta mihia irentsi eta
burezurra eskuetan hartu nahi duena
Tok-tok neu naiz
utzidazu nigan sartzen
ezagutarazi nadin
besterik ez dut nahi
INVOLUCIÓ
Toc-toc sóc jo
la que em vol capgirar la pell i entrar a les meves venes
Toc-toc obriu-vos venes
que vull nedar a la meva sang
veure el revers dels meus pits i pulmons
i ficar-me a la boca aquest cor de cirera que va sense l’alè
Toc-toc sóc jo
la que es vol despullar la pell teixida i empapar-se de mi
la que es vol adormir encongida a l’úter
la que vol amoixar el meus murs interiors
per escudrinyar-me dels peus al front
Toc-toc sóc jo
la que vol engolir-me la llengua i els ulls amagats
i agafar-me el crani amb les mans
Toc-toc sóc jo
deixa’m ficar-me a dintre
que no vull altra cosa
que fer-me coneixença
Leire Bilbao ha nascut el 1978 a Ondarroa, petit poble de la costa del Cantàbric. Publica el seu primer llibre de poesia, Ezkatak (Escates), el març del 2006 per l’editorial Susa. I un llibre de literatura infantil, Amonak nobioa du, eta zer? (L’àvia té un nòvio, i què?) per l’editorial Elkar (octubre del 2006). Escriu un article setmanal a Berria, l’únic diari íntegrament en euskara, i col·labora en diverses revistes literàries d’Euskal Herria.
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització