D’El fiblÓ i la festa
Pere Antoni Pons
GENERACIONAL
Mentia la fermesa del bressol,
mentien els pits amb la seva llet calenta,
mentia la mà calmosa sobre el front
i la pilota de colors i el pa fàcil mentien.Si se’ns va prometre una festa,
amb un pastís i alegries i garlandes,
què fan totes aquestes sogues
penjant del sostre, i aquest plat
ple de dents sobre la taula?
CANT MATERIAL
No som creients,
però et donam les gràcies, senyor,
per haver-nos concedit pa
i sofà.Som llibertins,
però la llibertat ens pesa massa,
per això alimentam els teus monstres
i agraïm (sense saber-ho)
els teus grillons.Sàpigues, senyor,
que quan renegam de tu,
quan et rebutjam,
no és el nostre cor que parla,
sinó la necessitat urgent de pedaç
que tenen les nostres consciències.Confessat tot això,
ja no cal que et preocupi
de ser massa generós:
si ens dónes un dit
no et prendrem el braç
(si el dit només és per a nosaltres).
BE-BOP
Ofendre la feblesa amb el desig
enamorar el migdia amb paraules de mitjanit
rebentar portes i costums i lògiques
subornar pells amb tisores
entre quatre parets inventar persecucions
seduir col·legiales amb encants de Gregor Samsa
amb nadons esvalotar barrams de bèsties salvatges
canviar art per carn
xocar contra amors com contra cotxes
escrutar ferides com mapes del tresor
combregtar amb totes les envestides
llegir amb les ungles amb el sexe
cantar agonies d’amant podrit
escriure crims
cometre versos
DÍPTIC DEL BANDEJAT, I
No és amb tu que vull parlar,
sinó amb ell.Per fer-li saber com he cobejat
la teva carn, i com m’he extraviat
en la meva cobejança.
Per contar-li que, perseguint-te,
he perdut memòria,
fesomia i màscara, i que ara
vaig a les fosques pel meu nom.Pel seu bé, cal que ho sàpiga.
Perquè coneguit totes les esquerdes
del meu desig. Perquè, així,
en tornar a besar-te,
no el sobti tant el pes
de desig ensorrat que l’esclafa.
Pere Antoni Pons (Campanet, 1980) és poeta i periodista i estudia Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona. Ha publicat els llibres de poesia El Verí dels àngels (1999) i El fibló i la festa (2003) i el llibre de converses amb escriptors Els alens del verb (2004). Ha col·laborat a Lluc, El Temps, Caràcter, Diari de Balears, L’Hiperbòlic, entre d’altres, i és coautor de Qui no mereix una pallissa (2005).
Vegeu altres poemes seus a:
www.sant-cugat.net/daltabaix/papons.htm
www.mallorcaweb.com/magteatre/poemessolts2/pereantoni.html
© Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització