Koldo Izagirre i Erramun Landa
GAUZAK
gauzak ez dira
diren bezalakoak
gauza baldin bagara
bizitza mingots bat
adibidez
azken gozoarekin
gauzak ez dira
diren bezalakoak
gauza baldin bagara
kantu eder bat
adibidez
eztarri urratuan
gauzak ez dira
diren bezalakoak
gauza baldin bagara
oka mingots bat
adibidez
begietatik jalgi nahirik
gauzak ez dira
diren bezalakoak
gauza baldin bagara
bizitza labur bat
adibidez
azken luzearekin
LES COSES
les coses no són
com són
si som capaços
una vida agra
per exemple
amb dolç final
les coses no són
com són
si som capaços
una bella cançó
per exemple
en una veu sense coll
les coses no són
com són
si som capaços
un dolor
per exemple
volent vomitar pels ulls
les coses no són
com són
si som capaços
una vida breu
per exemple
amb llarg final
GORROTO
ez irten ilunik hirira
gauaren uretan
itoa beti dator argira
ez irten ilunik hirira
inork ezin du bakarrik
gutariko bakoitzean bisitaria dago
garrotatua dago gugan
ilunik irten ginenotan
inork ezin du bakarrik
uhin kolpez suntsitu digu bularra
garrotatuaren bisita dugu denok
ez irten ilunik hirira
gauaren uretan
itoa beti dator argira
ez irten ilunik hirira
inork ezin du bakarrik
gutariko bakoitzean kondenatua dago
gorrotatua dago gurekin
ilunik irten ginenotan
inork ezin du bakarrik
hizkera berria dakar min ematen digu
gorrotatuaren aterpea gara denok
ez irten ilunik hirira
gauaren uretan
itoa beti dator argira
ez irten ilunik hirira
ODI
no surtis a l’obscur a la ciutat
sobre les aigües de la nit
l’ofegat sempre ve a la llum
no surtis a l’obscur a la ciutat
ningú pot estar sol
en cadascú de nosaltres hi ha el visitant
en nosaltres hi ha el garrotat
en aquells que sortim a l’obscur
ningú pot estar sol
ens tombà el pit a cops d’onada
tots rebem la visita del garrotat
no surtis a l’obscur a la ciutat
sobre les aigües de la nit
l’ofegat sempre ve a la llum
no surtis a l’obscur a la ciutat
ningú pot estar sol
en cadascú de nosaltres hi ha el condemnat
amb nosaltres hi ha l’odiat
en aquells que sortim a l’obscur
ningú pot estar sol
porta un llenguatge nou ens fa mal
tots som el refugi de l’odiat
no surtis a l’obscur a la ciutat
sobre les aigües de la nit
l’ofegat
sempre ve a la llum
no surtis a l’obscur a la ciutat
ORIOL SOLEREN PLEINUA
AURIZBERRIKO MENDIETAN
BI URTE GEROAGO
1976-04-06
orain badakit
zeinen zaila den bizirik ihes egitea
errekaren hotsa edo haizea hostoetan zer duk hori
zakurren kerua duk
hoa metge
egik ihes euskaldun zoro horiekin
ez geldi niri beha
hauxe duk besterik ez duk
dum-dum balaren ondorioa bular batean
utz nazazue hemen
orbelen ohatzean
lanbroak bilduko nau
inork ez du odoluste hau ikusi beharko
utz nazazue hemen
baina emadazue zer edo zer froga gisa
harriren bat
teoria zuhurregiak bezala hausten dira zuen orbelok
abarren bat
lagunari eskura ahal izanen diodan zerbait
har ezak metge
bil ezak ukabila baso puska honen gainean
banekian luzea izanen zela heriotza
tinka ezak gogor oinaze berriak kontsola hazan
orain badakit
zeinen zaila den bizirik ihes egitea
greba hotsa edo pausoak teilatuetan zer duk hori
kapitalaren zakurrak dituk
hator metge
hator ihes euskaldun zoro hauekin
ez geldi atzera beha
hauxe duk besterik ez duk
denok ezkutatzeko leizea bular batean
utz nazazue hemen
lanbroaren ohatzean
orbelek estaliko naute
inork ez du oinaze hau ikusi beharko
utz nazazue hemen
baina emadazue zer edo zer eskura
frogaren bat
ez dut adostasuna nahi eztabaida ezazue
argudioren bat
lagunari ekaini ahal izanen diodan zerbait
har ezak metge
bil ezak ukabila egia puska honen gainean
banekian luzea izanen zela heriotza
tinka ezak itsu ikara berriak argiago gaitzan
LAMENT D’ORIOL SOLÉ
A LES MUNTANYES D’AURIZBERRI
DOS ANYS MÉS TARD
1976-04-06
ara sé
que difícil que és fugir amb vida
murmuri de riu o vent a les fulles què és això
és un alè fètid dels gossos
vés-te’n metge
fuig amb aquests bojos de bascos
no et quedis mirant-me
és això no és res més
els efectes d’una bala dum-dum al pit
deixeu-me aquí
en aquest llit de fullaraca
m’embolcallarà la boira
ningú haurà de veure el meu dessagnament
deixeu-me aquí
però doneu-me quelcom com a prova
una pedra
aquesta fullaraca vostra és tan fràgil com les teories sensates
una branca
alguna cosa que pugui oferir a la mà de l’amic
té metge
tanca el puny sobre aquest tros de bosc
sabia que la mort seria llarga
estreny fort perquè et consoli un nou dolor
ara sé
que difícil que és fugir amb vida
rumor de vaga o passes sobre la teulada què és això
són els gossos del capital
vine metge
vine fugim amb aquests bojos de bascos
no et quedis mirant enrere
és això res més
una cova en un pit per amagar-nos tots
deixeu-me aquí
al llit de la boira
m’acotxarà la fullaraca
ningú haurà de veure el meu patiment
deixeu-me aquí
però doneu-me quelcom a la mà
alguna prova
no vull aprovacions discutiu amb mi
quelcom que pugui oferir al meu amic
té metge
tanca el puny damunt aquest tros de veritat
sabia que la mort seria llarga
estreny cegament perquè ens il·luminin nous esglais
ORNODUNA
bizkarra betean aulkia
aulkia erdian ziega
ziega ondoan pareta
pareta ostean harresia
harresi ertzean hiria
ene hiria
harresia pareta ziega aulkia
eusten ene bizkarra eusten
ene hiria bizkarraren hezur
aizu, zer eginen zenuke zuk nire ordez?
belarria paretan eman trumoi handiaren bila?
biziko ez dituzun urteak kontatu?
otoi erregutu itxaron dezatela
ene ziegako leihoan ilargi betea ageri arte?
isiltasunera eramanen dituzun hitzak hautatu?
irriño zimel bat egin Californiako gobernadorearen deia
garaiz helduko ote den esanez?
hiri ertzean harresia
harresi ostean pareta
pareta ondoan ziega
ziega erdian aulkia
aulki betean bizkarra
ene bizkarra
aulkia ziega pareta harresia
ezintasun guztiak eusten
ene bizkarra hiriaren hezur
hiri osoa ene bizkar
zer eginen zenuke zuk nire ordez?
hiri osoa ene bizkar
eta borreroa ere bai
EL VERTEBRAT
l’esquena en una cadira
la cadira al mig d’una cel·la
a prop de la cel·la una paret
darrere la paret un mur
al costat del mur una ciutat
la meva ciutat
mur paret cel·la cadira
sostenint la meva esquena
columna de la meva esquena la ciutat
escolti, què faria vostè al meu lloc?
parar l’orella a la paret buscant el gran tro?
comptar els dies que un no viurà?
demanar que esperin si us plau
fins que hi hagi lluna plena a la finestra de la meva cel·la?
triar les paraules que portaria a l’obscuritat?
forçar un somriure comentant que potser no arriba a temps
la trucada del governador de Califòrnia?
al costat de la ciutat un mur
darrere el mur una paret
a prop de la paret una cel·la
al mig de la cel·la una cadira
omplint la cadira una esquena
la meva esquena
cadira cel·la paret mur
sostenint totes les impotències
la meva esquena columna de la ciutat
tota la ciutat a l’esquena
què faria vostè al meu lloc?
tota la ciutat a l’esquena
i el botxí també
Traducció: Mercè Mitjanes
Harresi ostean pareta (Salvador Puig Antich gogoan), Darrere el mur una paret (Salvador Puig Antich in memoriam), és una publicació d’MX Espai 1010 / EDICIONS. Se n’han editat 50 exemplars numerats. Conté deu poemes de Koldo Izagirre, onze gravats calcografiats d’Erramun Landa i un DVD de Nora Ancarola, que recrea l’obra i el seu procés creatiu.
Koldo Izagirre (Pasaia, 1953). Adolescència i joventut en un País Basc fortament polititzat, actiu i resistent. País dominat, però no sotmès, la resistència passava també per una recuperació de la llengua prohibida i perseguida, l’èuscar. Es deu a això, entre altres factors, el fet que l’Izagirre escriptor sigui molt curós amb la forma, sense perdre mai l’esperit crític adquirit aquells anys. Ha treballat en cinema com a guionista, director i productor. Fa una dècada que es dedica íntegrament a l’escriptura. Ha publicat poesia, conte i novel·la.
Erramun Landa (Ea, Biscaia, 1958) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat del País Basc on, des del 1995, és professor de l’assignatura “Temàtica Fantàstica a la Pintura”. A la dècada que comprèn els anys 1982 i 1992 concentra la seva activitat creativa en tasques d’il·lustració en llibres, revistes i cartells de teatre. Actualment pinta, investiga, estudia i fa gravats. Ha treballat amb diferents escriptors bascos, com ara Joseba Sarrionandia, Koldo Izagirre, Bernardo Atxaga, Iñigo Aranbarri, Edorta Jimenez, Mariasun Landa, Jon Benito i Julen Gaviria, entre molts d’altres. Podeu trobar més informació a www.erramun.net.
Nora Ancarola (Buenos Aires, 1955) viu i treballa a Barcelona des de l’any 1977. És professora titular de Teoria de l’Art i Expressions d’Avantguarda a la Llotja. Des de l’any 2000 gestiona MX Espai, espai d’art contemporani, juntament amb Marga Ximenez.
© Koldo Izagirre i Erramun Landa
© Traducció: Mercè Mitjanes
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització