Pere Antoni Pons
EL GEGANT
Sortia sempre de nit,
com els fantasmes
o els deliris més extrems de la febre.
Mai ningú no en va saber el nom.
Vestia tot de blanc
i duia l’iris d’un bou clavat a la solapa.
“Durant massa temps
ha fet negocis amb la pena”,
deia la gent en veure’l passar.
Cada nit
caminava hores molt llargues.
I abans de tornar a casa,
molt tard, entrava al bar del poble, prenia
una copa i cridava després:
“Perquè he nascut
per cercar l’esperança,
jo sóc el migdia del desastre.”
Quan, al llit de mort,
li demanaren si l’havia trobada,
es va posar a plorar
i va dir que sí.
ESTRATÈGIA
Altiu, greu, exacte,
talment el velam d’un vaixell voraç
avança el foc,
luxós com un gegant
amb el pit ple de medalles.
I creix, el foc, pròdig
en desastres,
i ara sotmet un alzinar
i ara tanca dins una urna
la memòria,
i després arrasa tots els rostres
i pacta repartir-se’n
les sobres amb el vent.
Igual que monedes falses
dins les mans d’un pobre,
cauen els noms
calcinats damunt l’herba:
són parracs de cendra els brins
o
el que queda de la pell
després de les pistoles,
quan és un grumoll de caliu bord
la glòria
i fa burla dels cadàvers, el foc:
la grandesa dels herois,
proclama,
donau-los a tots una corona de corbs.
ASSUMPCIÓ
Dret davant el mirall
et treus la camisa,
t’enfundes un guant blanc
i amb un gest que sembla fàcil
et toques el pit.
I sents el que ja sabies:
remor de coliseu romà,
lleons i esclaus,
i la fúria rutilant d’un públic
que exigeix dents rabioses,
teles desfetes
i sangs obertes.
Al principi –ho admets– tens por.
De cop, però, t’indigna
veure la mà tan protegida,
deshonesta damunt el pit tan brut.
I et treus el guant, el llances:
ara la remor se sent
més forta.
És l’emperador,
que acaba d’aparèixer
a les grades del coliseu,
i amb un gest fàcil
s’asseu implacable a la tribuna.
UDOL
Tenc la boca plena de llops.
És la seva fam
el meu únic prestigi.
(De Fervor tan fosc, 2007)
Biografia:
Pere Antoni Pons (Campanet, 1980) és poeta i periodista i estudia Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona. Ha publicat els llibres de poesia El Verí dels àngels (1999) i El fibló i la festa (2003) i el llibre de converses amb escriptors Els alens del verb (2004). Col·labora a Lluc, El Temps, Caràcter, Diari de Balears, L’Hiperbòlic, entre d’altres, i és coautor de Qui no mereix una pallissa (2005). Els poemes que presentem aquí són extrets de Fervor tan fosc, publicat a Ensiola Editorial.
© Pere Antoni Pons
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització