____________________________________
CAP ON ANAVA
La cuina d'una granja, les
persianes baixades, les pistoles als racons. Han enretirat els plats i els gots per fer
lloc als mapes de carretera.
Quatre homes s'inclinen sobre els papers. Les seves cares tenen una expressió semblant.
Uns quinqués projecten una llum tremolosa de mort en els pòmuls, els llavis i els ulls
cansats i alertes.
- Segur que hi ha barricades aquí i aquí ...
L' Ishmael aboca un raig generós de whisky al got brut.
- No podríem amagar-nos aquí?
- Aha. Si no descobreixen que ens allunyem,
encerclaran la zona
i faran un escorcoll casa per casa.
- Tens raó.
- Intentem-ho aquí.
I de sobte se li va ocórrer que es moriria. No
"tard o d'hora" -això ho sabia de sobres, tothom ho sabia- sinó aquesta nit.
Li va venir com una bafarada, com el vent que fa tremolar una espelma, i una por buida i
malaltissa el va colpejar com una patacada a l'estómac. Es va doblegar lleugerament cap
endavant, tot recolzant-se al respatller d'una cadira.
Sempre es així, es diu: la por, després un rampell
de coratge i la dolça i pura sensació de néixer. Ho va llegir en algun lloc, en un
antic llibre de l'Oest ... però la por pot durar i durar fins que ja no la pots suportar,
et destrossarà i llavors és quan la por desapareix o això és el que esperes.
- Som-hi -va dir amb la veu trencada.
Es pregunta si tots estan tan espantats com ell -la
pistola a les mans, aliena i maligna, sembla feixuga i matussera- segur que ho estan,
però d'això no se'n parla. Clics de percussors i recambres. Ara estan al cotxe, tancant
la porta. S'asseu al costat dret. La carretera està plena de forats, de forats plens
d'aigua i sots fondos. Déu meu, fés que no ens quedem encallats- ja es veien anant a les
palpentes pel bosc amb els gossos de caça empaitant-los.
- Alto! Apagueu les llums!
Txuc, txuc ... un altre cotxe que s'apropa. La llum
s'acosta per
la cantonada de la carretera estreta, entre els
arbres gruixuts.
L'Ishmael surt a poc a poc, els peus com de fusta, i
es queda al mig de la carretera, les mans enlaire. La carraca renqueja fins que es para.
L'home vell i gris darrera el volant. S'hi acosta lentament i li ensenya la cartera.
- FBI.
Els llavis de l'Ishmael estan entumits. No és una
placa de mentida, és una rèplica perfecta d'una d'autèntica, amb les identificacions
corresponents. Feta per un falsificador a Toronto. Va costar $150. L'havia tret de més
d'una situació compromesa.
L'home vell s'asseu, inexpressiu.
- Estem buscant uns lladres de bancs. Amagats per
aquests
voltants. Fa temps que viu per aquí?
- Quaranta anys.
- Deu conèixer la zona.
Treu un mapa de carreteres. - A veure, tenim
barricades aquí, aquí i aquí. Hi ha alguna altra manera d'escapar?
- Sí. El camí de carro talla per aquí. Està en
mal estat, però se'n podrien sortir. Surt aquí a la carretera comarcal 52. Sí, podríen
desaparèixer.
- Si la meva informació és certa, se'l premiarà
amb $500- dóna una targeta al vell.- L'únic que ha de fer és trucar a la central de
Tulsa.
- Ho faré, segur que ho faré - el vell tira
endavant.
El conductor es mira el mapa sota la llum de la
guantera:
- Ens queden exactament vuit quilòmetres i mig pel
trencall.
El vell és al telèfon:
- Efectivament, es fan passar per agents de l'FBI.
L'Ishmael recorda el vell doctor Benway que li deia:
- Sempre t'enfrontes a la mort, i mentre ho fas, ets
immortal.
Un ós rentador travessa la carretera; sota la llum
dels fars, els seus ulls tenen reflexos verds; camina sense presses, tot lliscant, i de
sobte, se sent una bafarada de buidor insuportable al llarg del marge de la qual l'ós
rentador s'esmuny amb pas lleuger: - Ves-te'n a Mèxic... hi he estat... l'única manera
de viure...tinc cinc dels grossos a la butxaca del cinturó... donen per molt allà
baix... La por li torna al cos, com si un serjant suau comprimís l'aire; l'arma li pesa a
la mà, sap que no podria aixecar-la. Se li'n va tota la força a onades de molt intens.
Fan un revolt i la llum se li clava als ulls mentre
el cervell se'ls desintegra en un esclat de blancor i és lliuuuure, mentre obre la porta
d'una revolada i es llença a l'aire alhora que el parabrisa s'esmicola en brillants
bocins grocs, i en Tom s'apressa a tapar-se la cara.
Se sent àgil, amb la metralleta de tambor tan
lleugera com en un
somni, quan un agent jove i abnegat -a més de fill
de puta creient- es posa dret d'un salt tot apuntant amb el fusell. Encara no havia pelat
cap carronya, tal i com els anomenaven. - Animals! els seus companys li diuen que això
és el que són: animals! i no te n'oblidis. - Ajup-te, collons! -crida el sergent.
I l'Ish en cus tres a trets. Bales de 45 travessen el
pit magre del noi a poca distància. Sap el que es fa.
- Això és un instrument! - li havia dit Machine Gun
Kelly-. Fés-lo sonar!
Es deu haver adormit al cotxe. Un altre somni de
tirotejos. Sap que han estat conduint tota la nit; ara se sent sa i estalvi mentre baixen
cap a la vall. El vent és tebi i li ve una flaire d'aigua.
- "Thomas and Charlie."
- Què?
- És el nom d'aquesta ciutat -. L'Ish se'n recorda
de "Thomas and Charlie". Des d'aquí, cal pujar tres quilòmetres fins a la
frontera. Se'n recorda de Ciudad de México i del seu primer cigarret de grifa. Anava
col.locat, estupendament col.locat, mentre baixava a Niño Perdido i a tot arreu veia
calaveres de sucre i focs d'artifici, i els nens fent-t,hi queixalada.
"Día de los Muertos" - li diu un nen tot
somrient, mentre li ensenya unes dents blanques i unes genives vermelles. Molt blanques.
Molt vermelles. Més blanques i més vermelles que la vida, i va pensar: - Per què no amb
ell? Ja ho vaig fer al reformatori.
El noi duu una gardènia rere l'orella. Vesteix una
camisa de cotó de blanc immaculat, pantalons que li arriben fins al turmell, i
sandàlies. Fa olor a vainilla - L'Ish la bevia sovint al reformatori. El noi l'ha entès.
Sap d'un lugar. S'aturen per contemplar dues rodes de focs d'artifici girant en
sentits oposats... se'n recorda del mareig, de la sensació de flotar que tenia mentre ho
veia, com si estigués en un ascensor ràpid.
Ara el noi somriu i assenyala l'espai negre entre les
rodes que espeteguen en girar i la foscor s'escampa per tot el món i en aquell moment va
saber que era cap allà on anava.
L'Ishmael va morir mentre aixecaven la llitera.
Traduït per: Marta Lecumberri i Alfons Salellas
|
Josep-Lluís Seguí: El somni d'Althaia